BarcelonaEl trencaclosques per configurar una candidatura interna de màxim consens a ERC a la tardor es va resolent. Després que l'eurodiputat i alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras, anunciés ahir a l'ARA la seva candidatura a la presidència, tots els sectors del partit estan a l'espera que mogui fitxa i digui qui ha de fer tàndem amb ell a la secretaria general. Totes les fonts assenyalaven ahir que el president in pectore es decanta, d'entrada, per situar al càrrec la seva número dos a les eleccions europees i lleial col·laboradora, Marta Rovira. El vistiplau final de tots els actors depèn, però, de la negociació del conjunt de la direcció. És a dir, no només cal saber qui acompanya Junqueras a la secretaria general, sinó també les segones files i el projecte polític.
Amb l'advocada vigatana Marta Rovira, Junqueras ofereix renovació -tal com li reclamen amb més o menys intensitat les diferents famílies, especialment les més allunyades de l'encara president, Joan Puigcercós- després dels mals resultats electorals i trenca amb les bicefàlies dels últims anys. Ningú dubta que Rovira ofereix una imatge de foc nou i evita la ruptura radical amb tot el que està relacionat amb l'actual direcció: des de uns mesos és vicesecretària general i l'any 2008 havia entrar a la direcció com a responsable de política internacional. Es tracta d'una dirigent formada a l'entorn de Puigcercós, tot i que, pel seu tarannà, és ben vista per tots els sectors.
A qui també es reserva un paper rellevant en la pròxima cúpula és a l'exdelegat del Govern a les Terres de l'Ebre i vicesecretari general, Lluís Salvadó, valorat especialment per la seva solvència gestora i crescut a l'entorn de l'expresident del Parlament Ernest Benach.
Perquè l'operació culmini amb una candidatura unitària de cara al congrés de la tardor, caldrà veure com es reordenen peces encara importants en el tauler de joc republicà. És el cas de la portaveu al Parlament, Anna Simó, a qui els afins de Puigcercós haurien volgut de presidenta primer i de secretària general després, i el president de la federació de Barcelona, Oriol Amorós. Ella no vol ser un problema i ha decidit no presentar candidatura alternativa a secretària general si Junqueras confirma l'aposta per Rovira. De fet, Simó ja ha emès senyals de lleialtat amb la nova direcció sempre que Junqueras hi estigui al capdavant.
En canvi, Amorós i el nucli de Barcelona -que no qüestionen el paper de Simó al Parlament- encara volen jugar les seves cartes i no abandonen la idea de presentar candidatura a la secretaria general si perceben que l'ombra de Puigcercós és "massa present" en la segona línia de la direcció orgànica. D'Amorós com a secretari general, els afins a Puigcercós no volen ni sentir-ne a parlar. Barcelona juga fort per tenir pes orgànic i acabar amb el "greuge històric" amb la federació més gran.
Amb l'operació Rovira, Junqueras espera trencar d'entrada amb una dinàmica d'enfrontaments entre famílies i busca envoltar-se d'una generació poc contaminada pels enfrontaments interns malgrat que repeteix, una vegada i una altra, que no vol arraconar ningú.
Ridao mira i espera
L'actual secretari general, Joan Ridao, fins ara poc disposat als sacrificis orgànics, es manté a l'espera conscient que té suports limitats, i més si són per presentar batalla interna. Estarà atent a la ponència política, que comença a treballar demà coordinada per Rovira. Allà també hi ha el portaveu del partit, Ignasi Llorente, afí a Ridao i partidari de no revisar la línia ideològica.