JULIO FERNÁNDEZ: "A Artur Mas li compraria un cotxe de segona mà"

La seva vida sembla de pel·lícula.

Ui, sí. Era fill de pagesos i vivia en un petit poble de Galícia on calia caminar 10 quilòmetres per arribar a la carretera. Era un nen inquiet i imaginatiu. I des dels 14 em vaig haver de guanyar la vida. Amb el primer sou vaig poder comprar un rellotge i enviar diners a la mare.

I de què treballava?

Venia de tot. Treballava 12 hores al dia i els caps de setmana. Feia una copa amb algú i mirava de fer negoci. Venia llibres i terrenys. Als 21 anys vaig marxar a la mili i havia estalviat tres milions de pessetes de l'època. Vaig tenir una discoteca. I em vaig dedicar al món immobiliari.

Què volia fer amb tants diners?

Ser feliç. Sóc un enamorat de la vida i la gent. Somniava fer alguna cosa gran, recórrer el món. I costa diners. Ah, i mentrestant feia teatre.

Però com va entrar en el cinema?

Havia sentit a parlar d'un sistema que ens permetria veure les pel·lícules a casa. Era el vídeo, però no se sabia explicar. Volia trobar la màquina aquella. I vaig viatjar a Londres, i allà em van aconsellar que anés a Los Angeles. I jo sense parlar anglès.

Segur que recorda com va ser el seu primer dia a Hollywood.

Vaig agafar un traductor mexicà i li vaig dir que jo volia un estudi. I vam començar a voltar, a dalt d'una limusina. Al final em va rebre el president de la Rank Film Distribution, la de les pel·lis de l'home que pica el gong. I vaig fer la primera operació d'envergadura, amb la seva llibreria, amb un fons de 740 pel·lícules. Ah, sempre em va donar suport.

El secret és una mica de cara?

És la gosadia de la ignorància. Quan ets ignorant no et poses cap barrera. Arribava i deia: venim a veure el president. Després ja van venir les teles autonòmiques i les privades, i un primer gran acord econòmic amb Antena 3, i ja va ser un no parar.

Ha volgut tocar totes les tecles.

Distribució de vídeo i cinema, producció, i l'especialització en el cinema fantàstic, i la internacionalització, i la factoria d'animació en 3D i els cinemes. Però la línia era la de sempre: jo volia un estudi. Volia ser un referent europeu amb sensibilitat llatina. Tot ho he fet somniant.

Somniant despert, vol dir.

Despert i adormit. Copito de nieve, per exemple. L'estrenem el 23 de desembre, el mateix dia que El rey León 2, i no ens fa por! Vaig somniar en creueristes a Barcelona que embogien per trobar un goril·la albí. Donava bona sort. I vaig fer la pel·lícula.

Té mentalitat americana?

Admirava el seu màrqueting i volia fer com ells. Vaig somniar que havia posat una factoria de cinema fantàstic que competia amb els americans i que anava a Canes i milers de persones em venien a comprar les pel·lícules. I tal qual. Vaig anar a Canes amb un cartell anunciant quatre pel·lícules. No en tenia ni els guions! Va acostar-se una gentada i vam vendre les pel·lícules. Aleshores calia fer-les, i les vam fer! I va començar la nostra Fantastic Factory.

Fa bandera del cinema comercial.

No. Defenso una empresa. Esclar que voldria fer una pel·lícula personal, però necessito fer productes perquè tot l'equip es pugui guanyar la vida. I per això calen productes comercials. Jo no visc de reconeixements.

Hi ha films d'èxit que no responen al patró comercial, com Pa negre.

Pa negreés una gran, gran pel·lícula. I no hi tinc res en contra, de cap manera. Però és cert que pertany a un tipus de cinema que compta amb molts suports. De cada cent d'aquests projectes, te'n pot sortir un de genial. La probabilitat que et surti és la que és. Si et paguen la festa.

Com veu el pacte amb les majors?

Jo sóc un defensor de la negociació, de buscar sortides. I aquesta sortida té molt sentit comú: posem les pel·lícules, i si el públic respon sempre podrem créixer. Dins del fet que s'imposen obligacions, és una sortida acceptable, perquè és viable.

Entén que cal més cine en català?

Som empresaris i el que volem és negoci. Tant de bo que qui vol més català vagi a veure les pel·lícules i les faci un èxit. N'estaríem encantats. Però els intents anteriors ens duien al desastre. Arribaven, a més, en un moment dur per al sector.

Vostè impulsa el lobi gallec a Catalunya. Estan superorganitzats!

Els gallecs sempre hem estat molt organitzats, com els irlandesos, els italians o els jueus. Vagis on vagis pel món et trobes un gallec, i t'ajuda si no tens feina o no tens on dormir. Quan jo vaig passar a ser el president de l'associació d'empresaris gallecs m'hi vaig abocar amb passió. I ens vam inventar el moviment de la confiança.

I en què consisteix, això?

La confiança no té preu. Ni amb tots els diners dels americans junts es pot comprar confiança. Es té o no es té. El que impulsem és que puguis viatjar a qualsevol lloc del món i a través de cinc trucades telefòniques entre gallecs puguis arribar a accedir a qui sigui: el president del país, d'una empresa o d'una institució. Hi participa tothom: metges, funcionaris, empresaris, polítics.

Rajoy és gallec!

El conec personalment i penso que pot ser un bon gestor perquè no improvisarà. No pren decisions ràpides. Però en parlo amb prudència. Cal esperar. Només distingeixo un líder quan miro l'equip de qui s'envolta. Jo sóc un senyor de poble, però estic envoltat dels millors. I la cosa no és fàcil. Finançar cinema mai no ho ha estat. Però la situació econòmica, els canvis tecnològics, els nous hàbits i models d'entreteniment han fet aquest negoci encara més dur. I el pitjor, la pirateria.

La llei antidescàrregues triga.

No s'ha fet res. Després de la Xina ens hem convertit en el país amb més pirateria! Tots els que han governat haurien de reflexionar sobre què han fet i què haurien d'haver fet. Ens han portat a la ruïna. No es prenen decisions. I això val per a l'educació, per als valors.La crisi és econòmica, però també moral. Som el país del tot s'hi val. ¿Serem capaços de mantenir un sistema de 17 governs que multipliquen les estructures?

Vol canviar d'estructura de l'Estat?

Crec que serà molt difícil que ens en sortim sense canviar l'estructura.

Per què?

Espanya és un país pobre que ho deu tot. Fa dos dies la gent es reia dels mileuristes. I ara tenim els joves més ben preparats sense poder accedir a la primera feina. Hem generat una societat en què no es valora l'esforç ni el risc. Vam viure per sobre de les nostres possibilitats.

Què creu que pot canviar si demà guanya Mariano Rajoy?

No ho sé, però la situació segur que canviarà. Perquè no pot empitjorar. Només podem millorar. Ara bé, ja li he dit que per saber si ens en sortirem amb Rajoy cal veure primer de qui s'envolta. Si s'envolta de mediocres, serà fatal.

Què n'opina del govern d'Artur Mas?

Doncs que és consistent. Mas m'agrada perquè és un personatge sòlid, que té mentalitat econòmica, que no és excloent, sinó integrador. I és un president a qui jo li compraria un cotxe de segona mà.

Així que se'n refia.

He tingut l'ocasió de comprovar-ho. Ell va ser qui va fer un tomb al sector de l'audiovisual. Mitjançant una proposta meva, i després de Barcelona Audiovisual, per primera vegada a Catalunya l'Institut Català de Finances (ICF) va invertir en el sector.

Té clar que l'ICF n'estigui content?

No sé si n'està content, però Mas va saber veure que al marge de Cultura, el cinema també tenia a veure amb Indústria i Economia. Tot el que tenim avui va començar amb ell.

En quin punt està Filmax, després d'haver entrat en concurs?

Al seu moment vam fer una reestructuració i una ampliació de capital de 20 milions d'euros. Pensàvem que havíem salvat les dificultats, però el mercat va seguir caient. Vam haver de prescindir de 300 persones, i per cert, sense ERO ni anant a magistratura. Filmax com a grup no està en concurs. Hi ha algunes parts dels negocis que ho estan, no tot el grup. El problema és sobretot la distribució.

Com viu un somniador amb els bancs al clatell?

El talent i els projectes són més importants que la part econòmica. I en tenim. Hem salvat la imatge de marca, que dóna valor a la nostra llibreria de pel·lícules i sèries, on hi ha invertits 600 milions. Hem salvat la continuïtat de l'empresa. I tots els projectes s'han acabat. Mientras duermes, Cruzando el límite, Polseres vermelles... Al març s'estrena REC3 i hi ha un gran exèrcit de fans que l'esperen. Ja preparem REC4. I la pròxima pel·lícula de Christian Bale, d'El maquinista. Tinc moltíssima confiança en els nostres projectes. Ens hem convertit en un viver de talent i hem apostat pel cinema fantàstic i de terror, i avui en som un referent.

La banca gestionarà la llibreria?

Jo sempre he volgut dormir tranquil. En crisis anteriors sempre vaig pagar-ho tot. I per això m'he pogut entendre amb els mateixos proveïdors i bancs. La llibreria és on hi ha tota la nostra inversió. Quan vam reestructurar el deute amb 41 bancs i caixes -i vam aconseguir posar-los d'acord!- ja se'ls va donar com a garantia. Ara, o se la queden gestionant-la nosaltres o gestionant-la un tercer, com una dació en pagament. I se salda el deute.

I si no? La liquidació?

Aleshores caldria buscar una altra solució. Però el sentit comú diu que arribarem a un pacte. Tenim projectes, marca, reconeixement internacional. La pel·lícula continua.