José Andrés: "Els polítics haurien de cobrar més, així podríem tenir els millors"

Vostè és un cuiner o un empresari?

No em considero empresari, sóc cuiner però tinc molts negocis.

Com pot fer tantes coses?

A la cuina és molt important l'equip. Sempre es parla del xef, però he après a tenir un bon equip, a delegar. Jo no podria ser tota la vida només cuiner, m'interessen altres àmbits més enllà del tema culinari.

Quants restaurants té?

Tretze o catorze. Estem enfeinats amb la televisió, amb els llibres, amb xerrades aquí i allà, a les Nacions Unides, al departament d'Agricultura dels Estats Units... M'agrada participar perquè les coses que tinc al meu voltant millorin cada dia.

I és un xòuman, un cuiner televisiu. Disfruta més cuinant o xerrant?

Sempre estic cuinant. No hi ha un cuiner que cuini més que jo a les vacances. L'1 de gener a la nit vam quedar amb el Ferran Adrià i el Juan Mari Arzak al pis que vaig llogar per passar el Nadal a Barcelona i ens vam passar la nit cuinant. A la meva vida privada sempre que puc cuino, a la vida pública també perquè és el que sóc. Per mi cuinar és una forma d'expressió.

Porta exactament mitja vida als Estats Units. Hi va anar fa 21 anys, just quan tenia 21 anys.

Sóc asturià i n'estic molt orgullós, però també sóc català. De petit vaig arribar al Prat, després a prop de Sant Pau i al final vam acabar a Santa Coloma de Cervelló, un poble magnífic amb les millors cireres, amb permís de Sant Climent i el Baix Llobregat, que potser tenen les millors cireres del món.

Què ha après dels Estats Units?

Per exemple, que hauríem de tenir la millor gent fent política, en lloc d'estar discutint si guanyen massa. Penso que els nostres polítics cobren poc, haurien de guanyar més perquè així podríem tenir els millors.

L'ha seduït la cultura de l'èxit?

Aquí se celebra molt la feina, se celebra molt quan les coses li van bé a algú, guanyar diners, però el que és més important és que també se celebra quan les coses no van bé i continues lluitant per pujar. Winston Churchill va dir: "L'èxit és anar de fracàs en fracàs sense perdre l'entusiasme". Hauríem de pensar que de vegades intentar-ho, encara que no vagi bé, és molt important perquè hi ha moltíssimes persones que ni tan sols ho intenten. He après a no tenir por de provar-ho, a mirar endavant. I si les coses no van gaire bé no passa res, continuarem. A casa nostra es veu malament l'èxit, excepte si ets un esportista. Però és que, a més, quan les coses van malament, també és quan et volen trepitjar. S'ha de canviar aquesta actitud, hem de mirar endavant.

Però vostè no ha fracassat.

I tant. Moltes vegades. Una de les raons per deixar El Bulli i venir aquí és perquè em vaig barallar amb el Ferran per una tonteria, un malentès, i aquest va ser és un petit fracàs. Vaig venir a Amèrica i em va anar molt bé, i això li dec a un dels meus millors amics, que és el Ferran. Jo he tancat restaurants, això són fracassos, però quan em passa m'agafen ganes de fer-ho més bé.

És mitòman? L'impressiona conèixer gent molt famosa o important, tenir-los als seus restaurants?

Em fa molta més il·lusió veure amics de la infància. Hem creat una societat en què la gent famosa la posem massa amunt i la gent normal massa avall.

No se li fa avorrida, Washington?

Per mi ha sigut la ciutat perfecta, i com que m'agrada molt la política, no n'hi ha cap de millor. Quan ets jove és més divertida Nova York, m'hi vaig estar dos anys i va ser la meva universitat, però a Washington hi vaig conèixer la dona i els millors amics. És una ciutat molt internacional i com que és petitona tens accés a tota aquesta gent.

Deu conèixer Urdangarin. El poso en un compromís si li demano per ell?

No, s'ha de separar el que passa a la vida de com són les persones. Jo penso que el senyor Urdangarin és una magnífica persona, que com a esportista ha fet molt i ara té això puntual que la justícia decidirà. De vegades som massa ràpids a l'hora de criticar.

Va ajudar a promocionar Pa negre ...

És una pel·lícula forta, em va agradar molt. Quan van fer la presentació vam fer un menú amb el conill i la xocolata de la pel·lícula, i vam fer el pa negre amb un mantega de sèsam i caviar. Per contrarestar el pa negre de la gana em va agradar fer un pa negre de luxe.

Cuidem més l'alimentació?

Estem molt malament, em sap greu perquè com a cuiner sóc part del problema. Això de la nostra Mediterrània comença a ser la mentida més gran del món, als nanos no els donem els coneixements per tenir una bona salut. De nen feia vacances a Sant Vicenç de Castellet, anava a comprar la fruita i el pa caminant. Ara sempre tens una cosa al costat que es pot menjar. Som tan llestos que hem creat opcions per menjar a tot arreu, la ciència ha fet que tot faci bona olor, encara que no sigui natural. Els humans ens hem convertit en ànecs. Com ens ho farem? ¿Les companyies que posin molt greix al menjar hauran de pagar una multa? ¿I les companyies que facin menjar més sa podran tenir ajuts perquè les pomes o les taronges siguin més barates que la carn? Hem de canviar el model o una part de la humanitat serà obesa i l'altra meitat s'estarà morint de gana.

Quan tenia 38 anys va dir que als 50 tornaria. Ara ja en té 42. Ho manté?

Vinc sovint i em faria il·lusió tornar, però potser serà als 60, m'hi queden moltes coses per fer, encara. I ja cal que em cuidi perquè els altres quaranta anys que em quedin fins als cent voldré anar al Camp Nou a cada partit.

Les tres filles ja són americanes?

La mare és de Cadis i les nenes canvien el xip ràpidament: si són als Estats Units són molt americanes però quan tornen aquí agafen l'accent i ho agafen tot de pressa. Per Nadal estaven interessades a aprendre català, sobretot la segona. Hem de fer que els nens entenguin que la diversitat és important i estic molt content que les filles tinguin l'oportunitat de viure diferents mons. La diferència fa que la humanitat sigui meravellosa. He estat un immigrant tota la vida i sempre m'han tractat bé.

La Xina l'atreu?

No vaig ser ni a Roma, ni a Grècia, ni amb Alexandre Magne, ni amb Napoleó, però m'hauria agradat, aquests canvis històrics són meravellosos. Potser nosaltres viurem del tot aquest relleu de poders que ja està passant a poc a poc en què la Xina manarà al món. Jo hi he estat fent investigació perquè tinc un restaurant de cuina xinesa i mexicana, i m'agradaria obrir-hi cent restaurants espanyols. Seria una contribució per ajudar la nostra economia.

Cent restaurants? Això és del que els americans en diuen " Think big "...

És que és la mateixa feina fer-ne un que cent. Cal establir els sistemes perquè això sigui possible. Una de les coses que ja fa un any que preparo, i t'ho estic donant com a primícia, és una petita escola de cuina en la qual de moment es graduaran cent persones a l'any, amb la idea que arribin a ser-ne 2.000. Si vull tenir molts restaurants espanyols al món he de preparar el personal.

No li fa por res?

M'agrada pensar que tot és possible i que si no fas res, res és possible. Somiar és bo perquè és gratis, i preparar-te perquè els somnis es facin realitat és un joc maco, l'únic que t'has de dir a tu mateix és que ho pots fer. Hi ha grans idees que no es duen a terme perquè els que les tenen les deixen al cervell. A mi m'agrada fer-les realitat.

Hi ha poca gent tan optimista.

Als Estats Units hi ha pessimisme, però no tant com el que he vist a Catalunya. Tot i que el català sempre ha sigut una persona conservadora ara diu: "Alerta, que les coses no van bé!". Però Barcelona s'ha convertit en un dels grans destins turístics del món, i això és bo i hem d'aprofitar-ho. No retallem en turisme, perquè funciona.

Com és com a pare?

Per a mi és fascinant, no et diré que sóc el pare perfecte però sí que intento ser el far de les meves filles, que arribin a dones fetes i amb un coneixement del món que els permeti anar bé a la vida. Intento donar-los el coneixement perquè prenguin la decisió correcta. Hem de posar pressió a la persona, si alguna cosa no va bé és perquè tu has decidit fer una cosa o fer-ne una altra.

Als EUA hi ha milionaris com Warren Buffett que deixen poca herència als fills perquè s'espavilin.

És molt encertat. Warren Buffett és una persona molt present que té el cap molt clar i que aporta molt a la societat, com quan demana pagar més impostos. Això l'honora, m'agradaria que hi hagués molta més gent com ell.

Vostè també ajuda qui passa gana.

Sóc cuiner i vull donar menjar a tothom, m'estic preparant perquè quan em retiri el 90% del temps sigui per ajudar. Hem començat projectes a Haití i sóc l'ambaixador de l'Aliança de les Cuines Netes, amb Julia Roberts. Feia 20 anys que col·laborava en una organització benèfica, DC Central Kitchen, en la qual donem menjar a 7.000 o 8.000 persones al dia a Washington.

Amb el Barça ho guanyarem tot?

Hi ha un moment en què guanyar-ho tot és avorrit. De petit recordo l'època del Rojo i el Calderé, i no guanyaven gaire coses. I ara els últims tres anys han sigut magnífics M'agrada molt la imatge humana del Barça, és més important que totes les lligues guanyades, perquè té un missatge de profunditat.