Jordi Martí: "No podem ser Massachusetts, Las Vegas i Ítaca alhora"

BARCELONAEn el seu discurs de comiat l'exalcalde Hereu assegurava que s'aparta de la formació perquè el PSC no trigui 32 anys a recuperar l'alcaldia de Barcelona. El repte l'entoma Jordi Martí, convençut que han de "reconnectar amb els sectors més dinàmics de la ciutat". Martí reconeix errors de gestió de l'època Hereu, com la reconversió dels ocellaires de la Rambla, i diu que deixa enrere l'oposició dura. Ja ha presentat un pla d'actuació municipal alternatiu al de CiU que limita la crítica al 10%.

Amb projectes tan polèmics com el de l'Eurovegas, ¿els serà difícil mantenir la idea d'oposició constructiva?

Hi ha dos models de ciutat: el de Trias-PP i el nostre, que estan a les antípodes, però podem trobar espais d'intersecció. L'alcalde és de la generació del nacionalisme conservador que tenia un fons humanista i consciència social i en la mesura que tingui ganes de despertar-la és més fàcil que ens trobem. S'ha de revelar contra els seus, ha de poder dir que no vol la marina de luxe al Port Vell o l'Eurovegas. Només tria la via fàcil.

¿Quina seria la via difícil en casos com el de la marina?

No estem en contra del luxe, el que no tolerem és que es posi al centre històric, en el que els barcelonins considerem el nostre port. Trias argumenta que el problema és que la concessió per al projecte la tenen al Port Vell i això és simplificar. No pot gestionar la ciutat en funció de les concessions. Si hi ha un clúster nàutic important i cal un espai perquè hi recalin els iots de luxe, em sembla molt bé, però si fem aquest pàrquing, no és necessari que sigui a la joia de la corona.

Diu que no avala la tesi d'Hereu que l'error de l'últim mandat va ser no saber-se explicar. ¿Què van fer malament per perdre l'alcaldia?

El referèndum de la Diagonal i la transformació mateixa de l'avinguda hi van tenir molt de pes. El Jordi [Hereu] es va presentar a les eleccions amb la paraula proximitat de bandera i era molt encertat per dir que el model de gran transformació de Maragall i Clos s'havia acabat. En la campanya del 2007 va parlar de plantar una llavor i començar de nou, però això necessitava temps i, a mitjans de mandat, hi va haver nervis, vam tornar als grans projectes i va semblar que tornàvem a la medicina d'èpoques esgotades.

Ho van pagar amb el referèndum.

En els processos de participació és bàsic no donar la sensació que estàs enganyant. Preguntar si la Diagonal havia de ser una rambla o un bulevard és ridícul. Pots preguntar si es vol el tramvia per la Diagonal o no, però no per la forma de l'avinguda, perquè et diran que això ho ha de decidir un expert.

Vist el resultat del referèndum, Trias descarta la connexió de tramvies per la Diagonal i la vol pel carrer Provença...

I és un error. Entendria que digués que no és prioritari, però fer-lo passar per Provença és una barbaritat.

Un altre projecte pendent és el de Glòries. ¿Si prospera el soterrament de la Gran Via sense que afecti el túnel ferroviari hi donaran suport?

Tinc molts dubtes tècnics. El nostre equip d'urbanisme ho va estudiar molt. Ara diuen que poden aconseguir una plaça plana, però em fa por que quan es concreti el projecte comencin a sortir els problemes.

Un dels problemes heretats del seu govern és el de la reconversió dels ocellaires de la Rambla. ¿Van ser prou diligents?

Ens vam equivocar en la primera decisió de reconvertir les parades. Si s'havia d'acabar l'activitat dels ocellaires, valia més treure'ls i no permetre-hi un altre tipus d'activitat comercial sense tradició.

Creu en el model Massachusetts?

No m'agrada gens dir que hem de tenir un model que ja han fet uns altres, perquè la realitat de cada lloc és diferent. Però el que trobo al·lucinant és que siguem Massachusetts, Las Vegas i Ítaca alhora. Que s'aclareixin. A Massachusetts hi ha coses importants, com l'aposta per la recerca, però nosaltres tenim altres dinàmiques. Barcelona ha de ser Barcelona. Hem de tornar a posar el carro darrere els bous.

De cara a les pròximes eleccions -si guanya les primàries del partit-, ¿preferiria veure-se-les amb Trias o amb Ferran Mascarell?

Amb el Ferran hi he treballat molts anys i el tinc en una altíssima consideració intel·lectual i política i com que vull que el meu rival sigui el millor possible estaria encantat de competir-hi. Amb Trias hi tinc molt bona relació i el respecto. Ha aconseguit guanyar en les eleccions que per a CiU semblaven més difícils, però encara ha de demostrar que pot liderar aquesta ciutat.