Jesús Tuson: "Amb la llengua planifiques, sense ets un ximpanzé"

Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to) és una lliçó magistral?

És un assaig sobre el llenguatge organitzat a partir de molt guions, reflexions, paperets, lectures, recollits durant molts anys de fer l'assignatura introducció a la lingüística. Està plantejat en to d'assaig, en molts moments provocador. D'aquí les sortides de to.

Hi ha un origen clar del naixement del llenguatge?

L'opinió entre els experts està dividida. Hi ha qui pensa que el llenguatge comença amb les primeres mostres de pintura i escultura i d'això fa uns quaranta mil anys, a tot estirar. Però altres diuen: si s'ha trobat l' Homo sapiens anatòmicament modern, amb una capacitat craniana com la nostra actual, i té cent cinquanta mil anys, què fa? ¿S'espera cent mil anys per començar a parlar? No, home, no!

Així que neix fa cent cinquanta mil anys?

Fa cent mil anys, els humans surten d'Àfrica, fa seixanta mil anys eren a la costa de la Xina, i fa quaranta-cinc mil anys hi ha mostres que havien arribat a Austràlia. Sabien navegar, no hi van anar nedant! Qui sap navegar i sap de vents, de veles, sap parlar. Les migracions massives des del bressol africà s'havien de planificar. Amb la llengua planifiques, sense la llengua ets un ximpanzé.

Diu que la llengua és un ésser vivent. La mort d'una llengua de què depèn?

Hi ha casos, com en les colonitzacions salvatges a sang i fetge, que s'han extingit llengües perquè han mort la població. Aquí el menys important és l'extinció de la llengua, el més important és l'extinció dels parlants. En molts casos, els invasors han actuat d'una manera més perversa perquè han fet que els parlants continuessin vius però han allargat la seva agonia durant molt de temps a base de dir: la vostra llengua no serveix per a res, la que us salvarà, us farà progressar a vosaltres i als vostres fills és la nostra, que és una llengua internacional, una llengua amb molts parlants, que té poder, aconseguireu feina amb aquesta llengua no amb la vostra…

Perdoni, està parlant de fa uns quants segles o està retratant l'actualitat?

Estic parlant d'ara mateix i de fa molts segles. Quan els grecs parlaven dels bàrbars els definien com a no parlants que només feien barabarabà, d'aquí la paraula bàrbar molt probablement. Però actualment hi ha gent que pregunta: "Ah, encara esteu parlant en català?" I és que encara és viva la designació d'algunes llengües plenes com a dialectes. Dialectes, de què? Tota llengua és llengua. Els dominadors no s'han caracteritzat mai per ser generosos ni amants d'altres cultures.

Això és ignorància o mala llet?

Això és un menyspreu secular que s'ha fomentat sobretot des que es van produir les grans colonitzacions. A l'Enciclopèdia Francesa de Diderot i D'Alembert, es fa una distinció entre el francès i les parles indignes, els patuesos: el bretó, l'euskera, el català, considerades llengües de la ignorància. Es pensaven que no tenien una tradició escrita quan l'occità o el provençal en aquell moment tenien una tradició impressionant!

Els SMS abreujats empobreixen la llengua?

Sé que hi ha especialistes en normativa lingüística clàssics, tradicionals, carcoides, que pensen que els joves estan fent malbé la llengua amb uns SMS sense hacs, tot amb k, sense accents, i que això és la destrucció de la llengua. I no ho és! Senyors rancis: els copistes medievals, que vostès admiren tant, tenien més de tres-cents abreujaments! Per què? Perquè el pergamí era molt car i s'havia d'encabir tant text com fos possible. És el mateix que fem ara: missatges escrits de pressa i amb pocs caràcters perquè si no et cobren el doble.

Creu que es dóna poca importància a l'oralitat?

Sí, de sempre. La tradició és que l'excel·lència d'una llengua està en l'escriptura i l'oralitat és vulgar, quan resulta que les llengües, si la hipòtesi es bona, es parlen des de fa cent cinquanta mil anys i l'escriptura és de fa cinc mil anys.

I què hem de fer?

S'hauria d'ensenyar seriosament a parlar en públic i ensenyar a escoltar. A Catalunya hi ha una tradició escolar que parla de les quatre habilitats: escriure i saber llegir, parlar i saber escoltar. Quan algú llegeix en veu alta dóna indicis claríssims que entén el que llegeix si fa les corbes d'entonació. A les escoles s'hauria d'introduir el teatre per saber dir un text, per interpretar i expressar la ràbia o l'alegria.

Hi ha qui defensa que avui dia les dues llengües que s'haurien de saber són l'anglès i el xinès!

I la pròpia! Aquesta que no falti! Això és fer trampa. Tota aquesta gent que ve aquí a Catalunya i et diu: " Os va muy bien ser bilingues, ¿eh?" Sí, esclar, però si jo digués: "Sóc bilingüe en català i en swahili". Ah, no! Això no els serveix! La varietat lingüística i cultural es garantia d'enriquiment. En el moment que només hi hagi una llengua i una cultura, d'on vindran les influències?