Islàndia jutja el primer ministre de la crisi
En lloc de plans de rescat i mesures d'austeritat, Islàndia busca una altra sortida a la crisi: deixar caure la banca en fallida i jutjar polítics i financers. Ahir va ser el torn de l'exprimer ministre Geir Haarde.
BARCELONA.Quan el sistema financer d'Islàndia es va enfonsar, el 2008, els principals bancs del país tenien actius per un valor equivalent al 923% del PIB. El conservador Geir Haarde, aleshores primer ministre, va haver de dimitir davant la protesta popular. Ahir es va convertir en el primer responsable polític jutjat per la seva actuació enfront de la crisi. Podria afrontar una pena màxima de dos anys de presó.
Haarde, de 61 anys, va despatxar les acusacions argumentant que cap govern pot controlar la mida dels bancs i que aleshores el diagnòstic no era tan evident: "Només en retrospectiva es pot dir que les coses no van anar com caldria". Les sessions s'allargaran fins al dia 15 i està previst que hi declarin exministres i ministres del govern actual.
Una iniciativa polèmica
"La població està dividida al 50% sobre la conveniència de jutjar Haarde", explica per telèfon Ingólfur V.Gíslason, professor de sociologia de la Universitat d'Islàndia. Un dels efectes més evidents de la crisi és la pèrdua de confiança en els partits i les institucions polítiques. El Parlament va exonerar quatre alts càrrecs socialdemòcrates, socis menors del govern de Haarde, que havien estat assenyalats per la comissió d'investigació de la crisi, cosa que ha tret credibilitat al procés. Molta més unanimitat va despertar el mes passat el processament de tres directius de Kaupthing Bank, acusats de frau i manipulació del mercat.
El tribunal que jutja l'exprimer ministre i exlíder del Partit de la Independència és el Landsdomur, una cort especial per a responsables governamentals que data del 1905 però que no havia actuat fins ara. El cas marca la campanya per a les presidencials del juny, que coincidiran amb el referèndum de reforma constitucional.
El parlament de Reykjavík ha donat llum verda a l'esborrany de nova Constitució que va redactar una comissió electa, treballant amb les aportacions ciutadanes per les xarxes socials, en un país on dos terços de la població són usuaris de Facebook. El text, que preveu una separació de poders més clara, institucionalitza el recurs al referèndum, per petició ciutadana, en totes les decisions importants.
Un model diferent
El procés polític es produeix enmig d'una lenta recuperació econòmica, amb un creixement del 3% l'any passat. La corona islandesa s'ha devaluat i això ha provocat inflació, però també ha fomentat les exportacions. "Les claus de la recuperació econòmica han estat no rescatar els bancs (l'estat no ho podia assumir) i reestructurar el sector financer, recuperar les exportacions i la balança de pagaments (indústria pesquera i turisme) i sanejar els comptes d'empreses i famílies en acords de condonació del deute amb els bancs", explica Thórólfur Matthíasson, professor d'economia.
Però no tot són bones notícies: la desconfiança de la gent en el sistema financer està portant treballadors i pensionistes a invertir els estalvis en totxo, i el país continua endeutat amb el Fons Monetari Internacional.
