Els indocumentats, delinqüents?

WASHINGTONLa polèmica llei d'immigració d'Arizona arriba avui al Tribunal Suprem dels EUA. Els seus nou jutges escoltaran els arguments del govern d'aquest estat del sud-est del país contra el bloqueig federal d'alguns aspectes de la legislació que va ordenar el president Obama el 2010, poc després de l'aprovació de la llei.

Arizona, amb la legislació impulsada per la governadora republicana Jan Brewer, es va convertir en el primer estat del país a considerar delinqüent un immigrant indocumentat. A més, la llei penalitza també l'immigrant sense permís de treball i insta la policia a detenir les persones sospitoses de viure al país de manera il·legal. Aquesta última mesura ha estat molt criticada per organitzacions llatines i de drets humans perquè consideren que discrimina la comunitat llatina.

La iniciativa d'Arizona per regular la immigració, davant la incapacitat de les institucions federals per tirar endavant una reforma migratòria, va ser seguida ràpidament per altres estats com Alabama, Carolina del Sud, Geòrgia i Indiana.

"La llei és anticontitucional, ja que només les autoritats federals poden demanar els papers de residència als immigrants", assegura Elena Lacayo, experta en immigració de l'entitat llatina Consell Nacional de La Raça. Per Lacayo, la llei d'Arizona i les lleis aprovades en altres estats "afecten les minories". "Com es pot diferenciar, per exemple, un ciutadà d'origen mexicà d'un immigrant mexicà indocumentat?", es pregunta.

El Tribunal Suprem farà pública la seva sentència a finals de juny, i tindrà un gran impacte en les altres legislacions estatals. Durant aquest mes, també es coneixerà la seva decisió sobre la constitucionalitat de la reforma sanitària, el llegat més important del president Obama. Les dues resolucions seran claus en les eleccions presidencials del novembre.

El candidat republicà, Mitt Romney, s'ha mostrat a favor de la llei d'Arizona, tot i que en les últimes setmanes ha moderat el seu discurs sobre la immigració il·legal, conscient de la importància que tindrà el vot llatí per aconseguir arribar a la Casa Blanca.

El Suprem haurà de decidir si Arizona viola la Constitució en voler aplicar lleis sobre competències del govern federal i que, per tant, entren en conflicte amb altres legislacions d'immigració del país.

Els defensors de les lleis d'immigració com la d'Arizona asseguren que els estats no poden fer front a les despeses sanitàries i educatives que provoquen els indocumentats i creuen que les normatives estatals són l'única manera d'aturar la immigració il·legal davant la inoperància del govern. Tot i així, sota la presidència d'Obama, les deportacions han augmentat i s'ha reforçat la vigilància a les fronteres. A més, la immigració s'ha reduït en els últims anys a causa de la crisi econòmica que viu el país.

"Tinc molta por"

La Rome és una immigrant en situació il·legal que viu amb el seu marit i les seves dues filles de 17 i 5 anys a Alabama des del 1993. Aquest estat va aprovar l'any passat una versió més dura de la llei d'immigració d'Arizona. "Tinc molta por", diu la Rome, que va perdre la feina quan la nova legislació va entrar en vigor i viu amb l'angoixa de ser deportada en qualsevol moment. La Rome explica que cada dia porta les seves filles a l'escola sense saber si podrà anar-les a recollir més tard. "Cada matí els dic a les meves filles que es cuidin i que les estimo", afirma. La Rome i el seu marit han pensat a marxar d'Alabama però la seva filla gran, que va néixer al país, els diu: "No sou criminals, heu vingut aquí per donar una vida millor als vostres fills i no us heu d'amagar de res".