"Per primera vegada a la història hi haurà un debat sobre la independència de la nació catalana al Parlament". Quan el secretari d'Immigració de CDC i exlíder d'ERC, Àngel Colom, va escoltar dimarts aquesta solemne afirmació de la boca del diputat de Solidaritat Catalana Uriel Bertran no va poder evitar mirar amb un punt d'indignació, nostàlgia i orgull una vella fotografia que llueix curosament emmarcada al passadís de casa. La memòria històrica va trair Bertran, perquè el debat sobre la independència va aterrar per primera vegada al Parlament de la mà dels aleshores diputats d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira, Miquel Pueyo i Colom el 1991.
Només ells tres hi van donar suport en un Parlament que encara no disposava de sistema electrònic de votació. Per votar a favor, calia alçar-se de la cadira. "La sensació de solitud era molt gran", recorda Carod-Rovira. "Sabíem que els altres 132 diputats no s'aixecarien", afegeix Pueyo. "Però ens sentíem precursors d'un debat que s'havia de fer", arrodoneix Colom.
Carod-Rovira insisteix que la resolució de reconeixement del dret a la independència de la nació catalana que ERC va presentar el 1991 no es pot entendre sense la resolució sobre el dret d'autodeterminació aprovada en comissió el 1989. "Calia recollir la tradició autodeterminista dels partits antifranquistes", explica l'exvicepresident del Govern, que va redactar el text en un tren exprés que venia de Bilbao durant el trajecte de Barcelona a Tarragona. Tant ERC com CiU, ICV i CDS hi van donar suport. El PP no es va presentar a la votació i l'aleshores diputat del PSC Luis García Sáez, àlies Luigi, considerat el cervell del cas Pretòria, hi va votar en contra. Els dos anys següents, els diputats republicans van viatjar per conèixer el procés d'independència dels països bàltics i dels Balcans.
Finalment van portar la resolució independentista al debat de política general de la cambra, una iniciativa en la qual es feia un repàs de la situació de dependència política, social i econòmica de Catalunya respecte d'Espanya. Durant la votació, pràcticament ningú va girar el cap per veure els tres diputats drets.
"Quan en aquells anys feies un plantejament independentista, en molts àmbits la resposta era una mitja rialla. Viure en minoria és fotut", explica Pueyo. Ha plogut molt a Catalunya des d'aleshores. Colom considera que en dues dècades s'ha aconseguit "molta consciència nacional" i troba positiu que el debat es recuperi ara al Parlament amb la proposició de llei de Solidaritat, tot i que considera que encara no hi ha una "majoria prou sòlida" per fer el pas. Però admet que s'apropa.
També ho creu l'actual líder d'ERC, Joan Puigcercós, que ahir va assegurar a Catalunya Ràdio que "Catalunya, d'aquí a un any i mig o dos, haurà de fer un acte democràtic de força" i que caldrà "que una majoria al Parlament digui prou i que proclami que Catalunya inicia el camí cap a la independència". Carod s'ho mira "des de la distància", i subratlla que cal una majoria al Parlament "seriosa" que "estigui per la feina"."Estic segur que la solitud d'aquells tres diputats no va ser en va", conclou Colom.