El vicepresident primer del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, ho ha deixat ben clar: "serà gairebé impossible" identificar les restes de les persones enterrades a la basílica del Valle de los Caídos, on hi ha gairebé 34.000 cossos. Queralt Solé, historiadora i autora d' Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (Editorial Afers), calcula que des de Catalunya es van traslladar a la cripta del Valle de los Caídos entre 5.600 i 5.700 restes òssies. Moltes, de soldats republicans no identificats. De fet, les darreres despulles que van entrar al gran mausoleu de Franco, el 1982, provenien de Vilafranca del Penedès. Ara bé, ¿realment és impossible identificar les restes de tots aquests soldats, milers dels quals van acabar al mastodòntic monument anys després de la guerra sense que ni ho sabessin els seus familiars?
"Quan Franco deia que el monument es feia per dignificar les víctimes, mentia: les caixes entraven sense cap ordre, la fusta de pi era de molt mala qualitat i sovint col·locaven 15 i 16 restes diferents en una mateixa caixa. Tot plegat era molt poc digne", relata Solé. La historiadora reconeix que al Valle de los Caídos hi ha molts problemes d'humitat i de salubritat que podrien dificultar la recuperació de les restes. De totes maneres, "la llei espanyola pel que fa a la recuperació de la memòria històrica és molt ambigua, no es mulla", diu Solé. L'Estat espanyol es limita a donar subvencions -la màxima dotació és de 60.000 euros- i els familiars s'han de buscar la vida: trobar un paleta, un antropòleg, un forense…
"Els polítics no se senten pressionats, perquè no hi ha gaire demanda social", argumenta la historiadora. No obstant, continua, "això no els eximeix de la seva responsabilitat; als familiars del Valle de los Caídos, si realment és impossible identificar les restes, els haurien d'oferir alguna alternativa".
Catalunya és l'única comunitat autònoma que té una llei de fosses comunes, aprovada el 2009. La Generalitat, explica Raül Digón, coordinador de la Unitat d'Atenció a les Persones Represaliades, "té un protocol d'actuació, rep les sol·licituds dels particulars i de les associacions, les valora i després posa en pràctica les exhumacions". A Catalunya, segons Digón, s'han localitzat 245 fosses comunes, "89 plenament confirmades i 156 probables". En total, s'han "dignificat -és a dir, s'ha adequat l'espai i senyalitzat- 15 fosses i s'han fet 6 actuacions d'exhumacions", resumeix Digón.
De Lleida a Madrid sense permís
Joan Pinyol va descobrir que el seu avi, Joan Colom, era al Valle de los Caídos el maig del 2008. Va veure el seu nom en un llistat que Queralt Solé va publicar a la revista Sàpien s. Durant dècades la seva família havia anat a plorar en una fossa comuna a Lleida. Creien que l'avi, un soldat republicà, era enterrat allà. Però als anys seixanta els funcionaris franquistes se'l van endur, sense ni tan sols informar la família.
Pinyol, que el 8 de setembre va ser al Valle de los Caídos per comprovar in situ en quin estat es troben els cossos amb un equip de forenses, no està gens d'acord amb Rubalcaba: "La impossibilitat d'exhumar les restes és únicament política, atesa la poca voluntat de l'actual govern espanyol d'afrontar el tema de manera valenta. Rubalcaba s'equivoca quan generalitza. Alguns cossos estan molt malmesos, però la gran majoria estan en bon estat i fins i tot hi ha caixes senceres que conserven intacta la inscripció que indica el lloc d'origen i el número de columbari. Que no ens enganyin!".
"Aquesta és una lluita solitària", assegura Pinyol. ICV-EU va presentar en el seu moment una proposició no de llei al Congrés dels Diputats a partir del seu avi, Joan Colom, que exigia al govern espanyol que elaborés un cens dels enterrats al Valle de los Caídos i facilités als familiars la recuperació d'aquests cossos. "La gran majoria de formacions polítiques se n'han rentat les mans", es lamenta. Les restes de l'avi de Pinyol, a més, van patir una "doble exhumació il·legal" i el 1990 van ser traslladades a una altra cripta del Valle de los Caídos.
Pitjor que enlloc
Gervasio Sánchez ha dedicat tota una vida a fotografiar el drama de les desaparicions. Guardonat amb el Premio Nacional de fotografia i el premi Ortega y Gasset de periodisme, ha estat a Guatemala, el Salvador, Bòsnia i Hercegovina, Cambodja, l'Iraq, l'Afganistan… Assegura que el cas més vergonyós i escandalós és l'espanyol. Fins a l'1 de maig es va poder veure el seu monumental treball a l'exposició Desapareguts , al Centre de Cultura Contemporània (CCCB).
Sánchez pensa dedicar els pròxims anys a fotografiar les desaparicions a Espanya: "L'actitud de la classe política, i vull dir tota la classe política, és vergonyosa: no han tingut cap interès a aclarir el passat. Ja és hora que comencin a donar explicacions. Els polítics són molt covards. Estem a anys llum de Colòmbia, Bòsnia i Guatemala, on des del punt de vista institucional s'ha avançat moltíssim".