Hisenda no pagarà a 140 municipis catalans si no lliuren els comptes
El ministeri d'Economia té 140 municipis catalans a la llista negra perquè no han presentat les liquidacions de l'exercici fiscal del 2010. Si persisteixen a no enviar el document requerit, pobles com Blanes, les Franqueses del Vallès, Badia del Vallès, Cunit, Castelló d'Empúries o Montgat, veuran com al mes d'octubre deixen de rebre la partida que el ministeri els fa efectiva cada mes.
Hisenda argumenta que simplement aplica la llei d'economia sostenible que el Congrés va aprovar el 15 de febrer amb els vots del PSOE, el PP i CiU i que va entrar en vigor al març. Aquesta norma assenyala que cada any, al mes d'octubre s'ha de deixar de pagar els diners corresponents a la recaptació d'impostos als municipis que el 31 de març no hagin liquidat l'exercici fiscal del 2010. Com que a principis del juliol més de la meitat dels consistoris espanyols no havien complert el que està establert, el ministeri d'Elena Salgado els va enviar una carta en què els recordava el que estableix la legislació i va obrir una prórroga que s'acabava el 31 de juliol. No obstant, segons les últimes dades encara hi ha 2.514 corporacions municipals, el 30% de totes les de l'Estat, que no han explicat els comptes de l'any passat al govern espanyol. Del total dels pobles afectats, els catalans en representen un 5,6%.
Aquests diners que mensualment arriben de l'administració espanyola als ajuntaments signifiquen aproximadament un 25% del seu pressupost anual, uns euros que al mes d'octubre no els arribaran. Fonts del ministeri van explicar que en el moment en què els consistoris facin arribar les liquidacions del 2010 i per tant normalitzin la situació rebran tots els diners que els corresponguin tant del mes en qüestió com dels anteriors que hagin passat sense endreçar els comptes. Es tracta d'una mesura de pressió establerta per llei amb l'objectiu que els consistoris facin públics els números, però que en moments de crisi com l'actual suposen un problema afegit per a les desenes d'alcaldes catalans que van tard.
La flexibilitat que fins ara havia tingut el govern espanyol es podria allargar amb una nova prórroga, tenint en compte la proximitat de les eleccions espanyoles. No obstant, l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero no pot actuar de qualsevol manera en un moment en què la pressió internacional reclama mantenir collades les administracions territorials i acaba de pactar amb el PP incloure l'estabilitat pressupostària a la Constitució.
Crèdits per pagar a proveïdors
Ahir, el mateix dia que es va conèixer aquesta situació dels ajuntaments de l'Estat, el ministeri d'Economia va enviar una nota de premsa en què explicava que la nova línia de finançament de l'Institut del Crèdit Oficial (ICO) per dotar de liquidesa les corporacions locals ha permès pagar factures als proveïdos dels consistoris per valor de 9,5 milions d'euros.
El comunicat informava que l'ICO ha donat llum verda a les primeres 19 operacions de crèdits amb càrrec a aquesta línia de crèdit, que està operativa des del juliol i ho estarà fins al proper 30 de novembre. Amb aquests diners es pagaran 4.319 factures a autònoms i empreses, amb un import mitjà de 2.199 euros, que corresponen a subministraments, obres i serveis de 1.180 proveïdors. L'objectiu de la nova línia és dotar de liquidesa les corporacions locals perquè puguin pagar factures pendents emeses fins al 30 d'abril del 2011. L'executiu espanyol va aprovar l'1 de juliol la creació d'aquesta nova línia, dotada amb 3.400 milions d'euros.
LLISTA COMPLETA DELS 140 MUNICIPIS CATALANS AMENAÇATS PEL MINISTERI D'ECONOMIA
