El Govern limitarà el dèficit més del que obligarà l'Estat
Els governs català i espanyol estan preparant cadascú la seva llei d'estabilitat pressupostària. El primer només delimita un dèficit més restrictiu, però Madrid prepara una norma més complexa.
BARCELONACuriosament, la primera llei que esperen aprovar els governs d'Artur Mas i de Mariano Rajoy serà la mateixa: la llei d'estabilitat pressupostària de les respectives administracions -la Generalitat fins ara només ha impulsat pressupostos i modificacions de lleis-. Els dos executius busquen complir amb els principis establerts a la Unió Europea, donar confiança als mercats i evitar excessos pressupostaris que provoquin dificultats econòmiques com les actuals. Els detalls de cada llei, però, diferiran bastant i, tot i que la Generalitat fixa un dèficit màxim més restrictiu, l'executiu central prepara un articulat més complex que també posi el punt de mira en el deute i en els mecanismes per garantir-ne el compliment.
El 2 de setembre el Congrés va aprovar sense el suport de CiU incloure un article a la Constitució que ja requeria una llei d'estabilitat per ser desenvolupat. Llavors el Govern va afanyar-se a impulsar-ne una de pròpia per, entre altres qüestions, preservar "la seva autonomia financera", segons reconeix l'articulat del projecte de llei, aprovat per l'executiu el 27 de setembre. El 2 de novembre va superar el debat a la totalitat gràcies al suport de CiU, PSC i PP, i ara està en tràmit parlamentari. La norma, però, tan sols inclou nou articles i especifica que el Govern respon a les obligacions de les institucions europees -cap referència a la normativa que prepara Madrid- i que vinculen la Generalitat i el seu sector públic.
L'objectiu de dèficit, prioritari
El compromís amb l'estabilitat queda clar en el setè article, que fixa que "l'execució dels crèdits pressupostaris relatius al pagament de la càrrega financera, interessos i capital, del deute públic [...] té caràcter prioritari sobre qualsevol altra partida de despesa". En cas d'ingressos superiors als previstos, a més, l'excedent es destinarà a un fons que servirà per cancel·lar deute o per no fer noves apel·lacions al crèdit.
Tot per l'objectiu d'assolir un dèficit estructural del 0,14% del PIB el 2018. Una meta més ambiciosa que la que prepara el govern espanyol, que encara està elaborant un projecte de llei que vol que vegi la llum abans de l'11 de febrer. Des de la Moncloa pretenen aconseguir un dèficit del 0,4% el 2020, però també regularan altres aspectes com el deute màxim permès, que no podrà superar l'equivalent al 60% del PIB.
Una altra de les diferències claus entre les dues lleis és que l'espanyola inclourà mecanismes de sanció per garantir-ne el compliment, exigible a comunitats autònomes i a grans ciutats. Les lleis d'estabilitat fins ara només comportaven la possibilitat de vetar l'endeutament a llarg termini de les autonomies, una fórmula que s'ha demostrat insuficient. Madrid encara no ha especificat com aplicarà les sancions, però ha anunciat que seran "semiautomàtiques" i en funció de la intencionalitat i la reincidència. Les possibilitats podrien ser intervenir la comunitat o retenir transferències.
Tot i l'objectiu del Govern de blindar les competències amb la seva llei, l'executiu central reclamarà a les autonomies un exhaustiu informe previ a l'aprovació dels seus pressupostos que garanteixi que compleixen els objectius. Mentre s'executin i un cop liquidats els comptes també hauran d'anar informant. La llei estatal, a més, concretarà els terminis per complir el límit final, un procés que no especifica el Govern. I si, tot i així, algú es desvia del camí fixat, Madrid també preveu amb quina velocitat i terminis cal tornar als objectius inicials.
S'espera així que "davant de la Unió Europea es respongui com un sol país", segons la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. El Govern, ara per ara, no ha valorat la llei estatal. Primer vol coneixe'n els detalls.