Glòries: un 40% menys de trànsit
Les solucions de mobilitat són la principal incògnita del redisseny de la plaça de les Glòries. El nou projecte estima que es reduirà en un 40% el trànsit a la zona de la plaça, però encara no concreta itineraris.
BARCELONA.¿Per on passaran els vehicles que circulen per la Diagonal i la Meridiana al seu pas per les Glòries 2.0? Aquesta és una de les preguntes que més es repeteixen tant els veïns de la zona com arquitectes i urbanistes escèptics a les primeres simulacions del gran espai verd que dilluns va presentar l'Ajuntament de Barcelona. La idea de què parteix el nou projecte és que acabin arribant a la zona de la plaça el 60% del total de vehicles -uns 100.000- que es calcula que hi circulen diàriament. El 40% restant s'haurà desviat abans per vies alternatives. Un pas que encara no s'ha concretat perquè, com repeteixen als quatre vents els responsables del redisseny, tot està pendent d'un estudi de mobilitat.
Amb la teoria a la mà, si se suma el trànsit que mantindrà la Gran Via i el que acabarà arribant als carrers que envolten la nova plaça, el pla municipal ha de permetre una disminució d'uns 40.000 vehicles diaris. Segons l'enginyer expert en mobilitat Ole Thorson, és una redistribució "totalment assumible", que s'inscriu a la perfecció en la línia de reduir el volum de trànsit privat a la ciutat. Remarca, això sí, que hauran d'agafar més pes els carrers nord-sud, però que la ciutat ja fa temps que camina en la direcció de la pacificació del trànsit i que s'han fet millores de connexió que permeten aquesta mena de salts. Una confiança que no tenen a priori els veïns, que volen els detalls dels canvis abans de decidir si veuen o no amb bons ulls el projecte. Per al president de l'Associació de Veïns del Fort Pienc, Joquim Mallén, és difícil d'entendre una baixada sobtada del trànsit privat.
"El benefici obtingut per la reducció del trànsit és més gran que les possibles molèsties ", sentencia l'arquitecte Josep Bohigas, que lamenta, però, que l'equip de govern hagi tirat pel dret en l'enderroc de l'anell viari i no hagi pensat en opcions de reciclatge: "Té moltes possibilitats com a pèrgola o com a pista o, fins i tot, com a parc semblant al High Line de Nova York". L'arquitecte David Mackay també demana una nova oportunitat per al tambor i remarca que el problema de l'anell són les rampes als extrems de la Gran Via i que això té solucions.
Per tirar endavant, el projecte necessita el sí de Foment per eliminar el túnel ferroviari que passa per sota la plaça. El ministeri, de moment, no es pronuncia, però l'arquitecte en cap de l'anterior equip de govern de Barcelona, Oriol Clos, assegura que "la plaça no podrà ser plana com es planteja ara, perquè per molt que s'elimini el ramal de vies que va a l'estació de França, quedaran les que surten en direcció Clot, que forçaran un desnivell". Lamenta, a més, que es "posi de nou el comptador a zero" després d'anys d'estudis i converses amb els veïns.