La gestió del 0,7% enfronta les ONGs

BARCELONA.La lectura centralista del funcionament de l'Estat també ha arribat a l'univers de les ONG. Les entitats socials d'àmbit estatal han posat el crit al cel pels canvis que es divisen en la gestió dels recursos procedents de la casella per a finalitats socials de la declaració de la renda. Una sentència del Tribunal Suprem atorga a Catalunya -així com a les comunitats autònomes de la resta de l'Estat- la potestat en la tramitació, resolució i pagament de les subvencions vinculades als diners que l'Estat recapta pel 0,7% de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). La designació dels beneficiaris dels ajuts i els requisits d'accés queden en mans del govern espanyol. La resolució judicial -que respon a un recurs interposat per la Generalitat en l'etapa del tripartit- ha generat tanta satisfacció en les associacions catalanes com irritació en les d'abast espanyol. Un divorci que des de Madrid ja han fet explícit.

Mentre la Generalitat espera quins moviments farà el govern espanyol per acatar la sentència, la recentment creada Plataforma del Tercer Sector -que representa les principals associacions estatals del ram- ja han mostrat la seva "preocupació" per qualsevol viratge cap a un model "que posi l'accent en l'àmbit territorial". Així ho expressa un comunicat, que titlla de "perjudicials" els canvis per al conjunt del tercer sector espanyol. La nova plataforma entén que les comunitats autònomes no asseguren una gestió adequada dels fons, que sí que es garanteix, al seu entendre, si el sistema està centralitzat, com passava fins ara. Les entitats d'àmbit estatal amenacen, fins i tot, amb el fet que els recursos per a finalitats socials es puguin perdre en el tràmit autonòmic, tal com ha arribat a afirmar el president de la Plataforma del Tercer Sector, Luciano Poyato.

Recels i falta de transparència

"Com poden dir que els fons no aniran a parar on pertoca? És una afirmació ofensiva i impresentable", expressa Teresa Crespo, presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i assessora del Govern en polítiques socials. Crespo considera que la reacció de la plataforma espanyola s'explica per la pèrdua de poder que pot representar una capacitat de decisió més gran dels governs autonòmics. "No estic d'acord que des de la centralitat es prenen més bones decisions", afegeix la presidenta d'ECAS. "Nosaltres volem que aquests fons es gestionin des de Catalunya perquè aquí coneixem millor la nostra realitat, però això crea por i malestar", afirma Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa unes 4.000 entitats. Guiteras recorda que sempre ha estat "complicat" disposar d'informació "transparent" de la distribució territorial dels recursos recaptats per la casella social de l'IRPF -el 2011 es van repartir 267 milions, segons el ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat-, una de les principals fonts de finançament d'aquestes entitats.

La Taula del Tercer Sector subratlla que la resolució del Suprem podria ser el primer pas per resoldre la desigualtat entre l'aportació que fa Catalunya i els diners que hi acaben retornant, ja sigui en forma de programes socials, projectes de cooperació internacional d'ONGs o iniciatives mediambientals. Segons un informe de la Taula del Tercer Sector, Catalunya aporta un 25% del total dels fons recaptats, mentre que només en rep el 14%. El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, va xifrar aquest greuge: Catalunya va rebre 29 milions d'euros el 2011 malgrat que els contribuents catalans van aportar 49 milions. "No tenim clar que la sentència permeti que tots els diners dels contribuents catalans es quedin a Catalunya, però obre la porta a parlar-ne", raona Guiteras.

Diàleg Generalitat-Estat

El conseller Cleries havia expressat que negociarà amb el ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat perquè la Generalitat "gestioni les subvencions a partir de la pròxima convocatòria". El departament de Benestar espera que el govern espanyol acati la sentència. Portaveus del ministeri han apuntat a l'ARA que l'Advocacia General de l'Estat estudia la resolució, que s'analitzarà en la pròxima trobada de consellers territorials, que no té data.