La Generalitat respon amb una llei d'estabilitat financera pròpia

Barcelona.El consell executiu, reunit ahir al matí, va decidir impulsar una llei pròpia que haurà d'estar enllestida abans que l'estatal, cosa que serà abans que acabi aquest any. La idea ja es va discutir dilluns a l'executiva de CiU i ahir la va aprovar el Govern gairebé al mateix moment que Josep A. Duran i Lleida l'anunciava en el debat al Congrés. L'objectiu és intentar parar el cop que suposa la reforma constitucional per a l'autogovern.

L'anàlisi que fa el govern català és que la reforma és inacceptable, però l'executiu tampoc vol donar una imatge a l'exterior que refusa les mesures d'ajustament que s'estan aplicant a tot Europa. Per aquest motiu combina el rebuig a la reforma amb l'elaboració d'una llei d'estabilitat, i a l'hora de definir el seu vot, CiU és molt possible que s'acabi decantant per l'abstenció si no hi ha avenços en les negociacions sobre les esmenes presentades a la reforma constitucional. Una negociació que des de la Generalitat es veu amb pessimisme. El que sí que sembla descartat, però, és un no a la reforma, perquè posaria en dificultats el Govern a l'hora d'anar a buscar capitals a l'estranger, i per tant tampoc agrada. A més, segons fonts del Govern, alinearia CiU amb forces polítiques ideològicament molt distants i que la rebutgen per altres motius.

Fins divendres no hi haurà la votació definitiva al Congrés i, de moment, la posició del Govern continua sent d'oposició frontal. El portaveu Francesc Homs va denunciar que el govern espanyol ha actuat amb un "menyspreu absolut" envers la Generalitat en una reforma constitucional que no serveix per donar confiança als mercats i va contra l'autogovern de Catalunya. A parer d'Homs donen més confiança les mesures d'estalvi que està prenent la Generalitat des de fa mesos que no una reforma constitucional feta amb presses i sense consens. El portaveu va donar per trencat el "consens constitucional" i va alertar que si la reforma ja estigués en vigor, Catalunya hauria d'haver aplicat una retallada en els pressupostos del 2011 del 20%, en lloc del 10% actual. També va criticar que s'exigeixi un esforç més gran a les autonomies, que tenen més responsabilitats socials, que a l'Estat. I va insistir que si es tracta d'aplicar el model alemany, cal tenir en compte que aplica límits al dèficit fiscal entre els lands i l'Estat.

Preservar competències

Aquests límits del dèficit fiscal no queda clar que figurin a la llei d'estabilitat financera que vol impulsar la Generalitat. Homs no va precisar ni aquest aspecte ni si inclourà límits al dèficit públic, perquè el Govern la vol fer dins el marge legal que té, perquè si no "ens la portaran al Tribunal Constitucional". L'únic que va concretar és que la intentaran aprovar abans de final d'any, abans que la llei orgànica del Congrés, per intentar preservar les competències catalanes.

A la pràctica CiU ja té pactat amb el PP català impulsar una llei d'estabilitat pressupostària. El compromís consta en l'acord que els nacionalistes van signar amb els populars per aconseguir la seva abstenció als comptes del 2011. L'acord que van rubricar per escrit el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i els populars Joan Cornet i Enric Millo tampoc fixa xifres del dèficit i només s'estableix que el Govern presentarà un projecte de llei d'estabilitat pressupostària de Catalunya abans de finalitzar el 2012. Però aquest acord es va signar abans que el PSOE i el PP obrissin el procés de reforma constitucional i el Govern ha decidit ara accelerar els terminis de redacció de la llei.