The New York Times / TrípoliMuammar al-Gaddafi és mort. El dictador libi va ser linxat ahir a prop de Sirte, la seva ciutat natal. Ho va confirmar el govern interí de Líbia, vuit mesos després de l'inici de la revolta. Però la forma en què va morir el dictador és una incògnita. Li van disparar al cap? El va matar una bomba de l'OTAN? Va morir dessagnat? Sigui com sigui, representa el desenllaç fatal de quatre dècades de poder d'un autòcrata despietat i grandiloqüent que s'havia autoproclamat rei dels reis de l'Àfrica.
En una gravació de vídeo feta pels mateixos rebels que van capturar Gaddafi al peu d'una carretera a prop de Sirte se'l veu malferit i ensangonat, arrossegat per uns homes armats. Un home crida: "Manteniu-lo en vida! Manteniu-lo en vida!" La càmera enfoca cap un altre lloc mentre se senten trets. Gaddafi torna a aparèixer a la càmera i se'l veu atordit, ja és difícil de determinar si és viu o mort. En una altra gravació casolana que sembla la continuació de l'escena, es veu Gaddafi al terra totalment inconscient mentre els que l'envolten criden de joia.
El govern transitori de Líbia va negar que l'ordre fos executar Gaddafi i va mantenir la versió que havia mort en un intercanvi de trets quan es va resistir a ser detingut. Un informe forense, citat pel mateix govern rebel, va deteminar que el cadàver de Gaddafi tenia com a mínim un tret de bala al cap.
"Hem estat esperant aquest moment durant molt temps. Muammar al-Gaddafi ha mort", va confirmar ahir a la tarda Mahmoud Jibril, primer ministre del Consell Nacional de Transició Libi (CNT) -el govern interí de Líbia- en una roda de premsa. "Comença una nova Líbia. Un poble, un futur", va concloure. Al seu torn, Mahmou Xammam, el portaveu del Consell, va assegurar que es tractava del "dia del vertader alliberament" i va afegir que el CNT sempre s'havia pres seriosament fer-li "un judici just", però que semblava que Déu tenia "un altre desig". El Consell Nacional de Transició va anunciar que demà declararà tot el país "alliberat".
El paper de l'OTAN
Una font pròxima a l'OTAN va informar ahir en condició d'anonimat que l'Aliança feia dies que sospitava de la ubicació de l'amagatall de Gaddafi i els seus fills. S'havia pensat en unes cases al nord-oest de la ciutat que feia setmanes que resistien amb duresa els rebels. La mateixa font va dir que tant l'OTAN com el CNT creien que Gaddafi i tots els que es refugiaven en aquest complex intentarien fugir-ne en qualsevol moment.
I l'avís va arribar ahir de bon matí d'uns drones -avions espies no tripulats- dels Estats Units que sobrevolaven la zona. El Pentàgon va alertar l'Aliança Atlàntica d'un comboi de 15 vehicles que abandonaven de cop els edificis. Tot seguit, dos caces Mirage francesos van bombardejar dos dels vehicles i van obligar la resta a dispersar-se. En aquest precís moment és quan les forces rebels van atacar els altres, perquè creien que almenys un duria Gaddafi o potser un dels seus fills, va explicar la font.
Els combatents rebels que eren a la zona van explicar a Sirte -ensenyant la pistola d'or que portava el dictador quan va ser mort- que com a resultat del bombardeig Gaddafi, que efectivament anava al comboi, es va amagar en unes canonades d'aigua que creuen per sota la carretera. "Com una rata", van insistir, recordant que el mateix dictador havia fet servir aquest qualificatiu per referir-se a ells.
En un comunicat, l'OTAN va confirmar que havia tocat dos vehicles militars a prop de Sirte ahir al matí, però que no podien dir qui hi viatjava. "No és la política de l'OTAN disparar contra individus específics", va al·legar el coronel Roland Lavoie des de la base de l'OTAN a Nàpols.
L'anunci de la mort de Gaddafi es va estendre com la pólvora per tot el país. Les botzines sonaven pels carrers de Trípoli, un espai que fa només dos mesos estava controlat pels lleials a Gaddafi. A Bengasi, la primera ciutat revoltada a l'oest del país, la gent també va sortir al carrer per celebrar la notícia.
Incredulitat i joia al carrer
"No puc creure que ja no hi sigui", deia Tahir Busrewil, un jove de 26 anys que treballa en el sector turístic a Trípoli i que va ser empresonat i torturat a principis d'any. Busrewill ha passat les últimes setmanes en una milícia per detenir els partidaris de Gaddafi.
"Llibertat! Mai m'havia sentit tan feliç per la mort d'algú". Walid Fakid, que ha lluitat al front muntanyós de Rujban, es va unir a les celebracions a la capital. "Per fi podem respirar! Per fi podem descansar! Ara podem tirar endavant!", cantava.
A Misurata els civils recordaven les llargues setmanes de setge i crisi humanitària arran de la pressió gaddafista. La ciutat portuària va rebre ahir el cos de Gaddafi, segons va informar el CNT, per fer-li proves d'ADN. Molts espontanis es van acostar a la mesquita on era per fer-li fotos, de manera que el cadàver es va haver de traslladar a un domicili privat a última hora de la nit.
Menys d'una hora després de la notícia, la mort de Gaddafi ressonava per totes les xarxes socials àrabs. Paraules d'alegria i de condemna a la resta de règims que han reprimit les revoltes, especialment al president iemenita, Ali Abdul·lah Sàleh, i al sirià, Baixar al-Assad.
En un tuit a la xarxa es llegia: "Ben Ali es va escapar, Mubàrak és a la presó, Gaddafi és mort. Quin destí prefereixes, Ali Abdul·lah Sàleh? Ho pots consultar amb el Baixar". Un altre era més directe, "Com et sents avui, Baixar?", deia.