Front comú per frenar els canvis a les escoles bressol de Barcelona
Pares, educadors, sindicats, entitats socials i partits polítics s'han unit per oposar-se als canvis anunciats a les escoles bressol de Barcelona. Diuen que trenquen el model educatiu i l'Ajuntament ho nega.
BARCELONA.La comunitat educativa de les escoles bressol de Barcelona està en peu de guerra. Una quinzena d'entitats, entre les quals la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac); els sindicats CCOO, UGT, USTEC-STS i CGT; i partits polítics com PSC, ICV i la CUP, s'han unit per formar la Plataforma en Defensa del Model d'Escola Bressol Pública de Barcelona. Al manifest conjunt que presenten avui, denuncien el que consideren un "intent de desmuntar el model existent" d'educació al cicle infantil de 0 a 3 anys. I per escalfar motors, convoquen una manifestació unitària per demà a la tarda a la plaça Sant Jaume.
L'objectiu és deixar clar el seu rebuig a les tres mesures anunciades fins ara pel consistori de cara al curs vinent, quan s'incrementaran les ràtios a les llars d'infants públiques fins al màxim permès per la llei; es reduiran en un 40% de mitjana les hores de personal de suport; i s'obriran finalment les tres noves escoles bressol públiques previstes, però externalitzant-ne la gestió.
Racionalitzar o canviar el model
"Són mesures de racionalització del model actual, per assumir el diferencial en l'aportació de la Generalitat sense haver de tancar centres", argumentava ahir el regidor d'Educació de l'Ajuntament, Gerard Ardanuy, i assegurava que "en cap cas es tracta d'un canvi de model, sinó d'estrenye's el cinturó precisament per poder mantenir el model i la qualitat actuals".
Les tres noves escoles que obriran portes al setembre i l'augment de nens per aula permetran oferir el curs vinent 900 places públiques més que aquest curs, quan hi ha matriculats 6.783 nens a les 92 escoles bressol públiques de la ciutat. A partir del curs que ve, en cada grup, en lloc de 7 nens de 0 a 1 any, n'hi haurà 8; en lloc de 10 d'1 a 2 anys, n'hi haurà 13; i en lloc de 18 de 2 a 3 anys, n'hi haurà 20. El decret del 2006 que fixava els criteris d'atenció a les escoles bressol ja fixava aquests 8, 13 i 20 com les ràtios màximes permeses. Segons Ardanuy, "són les ràtios que apliquen el 90% de llars d'infants municipals de Catalunya, tot i que l'anterior govern de Barcelona mai no va voler aplicar-les, perquè es negava a posar en circulació noves places públiques".
El projecte educatiu
Però la responsable d'escoles bressol de la Fapac, Laura Colls, rebutja que s'estiri al màxim la legalitat "sense donar més recursos, sinó al contrari, reduint-los". Es refereix a la retallada en un 40% de les hores de personal de suport educatiu. Es tracta de professionals contractats a través d'empreses privades per ajudar els educadors del centre a primera hora del matí (en l'acollida, de 8 a 9 del matí) i a l'hora de dinar (de les 11 a les 3 del migdia). "Com a pares, creiem que justament són hores crítiques, perquè s'ha de canviar els nens, donar-los de menjar i fer-los domir", diu Colls.
El delegat de CCOO al comitè d'empresa de llars d'infants de Barcelona, Joan Medina, calcula que aquesta reducció suposarà perdre una persona als migdies, de manera que podria quedar un sol professional per atendre dos grups, tot i que Ardanuy diu que això "variarà en funció de cada centre".
"En resum, és augmentar les ràtios i reduir el personal, de manera que el projecte educatiu minvarà enormement", assegura Medina. De fet, el manifest de la nova plataforma unitària defineix les escoles bressol municipals com "un referent pedagògic" i critica que s'estigui "prioritzant la rendibilitat econòmica als projectes educatius".