"Més de la meitat dels aturats no tindran mai feina"

Després de 25 anys donant classes a Esade, Francesc Xavier Mena (Viella, 1958) va deixar el món acadèmic per dedicar-se a la política en un dels departaments més complicats de la Generalitat. Des d'aleshores afirma que no dorm més malament, però que dorm menys. I assegura que, quan s'acabi aquesta etapa, tornarà a donar classes, la seva vocació.

Comencem parlant de les bones notícies: el turisme. Tot apunta que aquest serà un any rècord per al sector a Catalunya.

El turisme i les exportacions són els dos factors que poden revitalitzar una economia estancada com la nostra. Serà un any extraordinari perquè Alemanya estira amb força i la crisi del Magrib ens beneficia. Però el turisme té un risc: em fa por que no ho sapiguem mantenir. Això és molt propi del sector turístic. Pensen: "Com que aquest client ha vingut i l'any vinent no sé si vindrà, ¿per què he de fidelitzar-lo amb un bon servei o un preu ajustat?" Hem d'anar amb compte. Però hi ha bones notícies per al sector, com l'increment espectacular de russos. L'any passat van venir 65 xàrters setmanals i aquest en vindran més de 100. El 75% dels russos que vénen a Espanya ho fan a Catalunya. I vénen forrats. A més, ara obrirem una delegació turística a Nova York i també treballem molt pel mercat xinès, tot i que aquest serà més complicat mentre no tinguem més connexions aèries. Els Estats Units, Rússia i la Xina són els mercats pels quals apostem en turisme.

El futur de Spanair està molt lligat al turisme i al creixement econòmic. Trobaran el soci que inverteixi diners per assegurar la subsistència de la companyia?

Com sabeu, Spanair ara ha contractat el banc Lazard perquè busqui un soci que hi posi capital. És vital, com a país, tenir connectivitat aèria. En tenim amb Europa, en comencem a tenir amb els Estats Units, però encara no en tenim amb l'Àsia. Les companyies que vénen aquí, com Singapore Airlines, necessiten un alimentador.

Però el soci havia d'arribar abans de l'estiu, oi?

Si arribés al setembre o a l'octubre, no passaria res.

La situació de Spanair és delicada?

El cash flow és positiu. El redreçament és extraordinari. Han fet molt aprimament i han millorat l'eficiència. La qüestió és que, si volem una companyia que no només n'alimenti d'altres, sinó que ella mateixa faci vols de llarg radi, necessitem capitalitzar-la amb diners.

La Generalitat ara té aproximadament un 40% de la companyia. Si hi entra un soci, en quin percentatge es quedarà la participació del Govern a Spanair?

Jo diria que, si hi entra un soci important, al final la Generalitat o no hi tindria presència o es quedaria amb una presència molt testimonial. Una altra cosa no té sentit.

Un altre tema gros és el de l'atur. Vostè va afirmar que se sentiria fracassat si no aconseguia reduir l'atur a la meitat en quatre anys.

Em vaig referir a mi i al país, perquè aquest projecte és de país. Ens hem de preguntar: ¿Volem ser un país normal i tenir d'aquí quatre anys una taxa d'atur que sigui la meitat de l'actual? Tot i aconseguir-ho, seguiríem tenint el doble d'atur del que tenen actualment països com Àustria. Si no ho aconseguim, ens ho hem de fer mirar.

Però la majoria de competències sobre aquest tema no les té Catalunya, sinó l'Estat.

Tenim moltes competències! Per acabar amb l'atur tenim dues vies: primer, hem de tornar al creixement econòmic. Així traurem algunes persones de l'atur. I segon, hem de resoldre la falta d'ocupabilitat de molts aturats. Tenim estimat que més de la meitat dels catalans que estan a l'atur no tindran mai feina. Perquè no tenen predisposició a treballar o no tenen competències per fer-ho. Per tant, se'ls ha de formar. La gran revolució que farà aquest Govern i que canviarà la cara de Catalunya, penso, és copiar el sistema de formació professional alemany. Això ja ho hem aprovat i ho estem començant a fer.

En què consisteix?

S'integraran tots els serveis de FP i seran les empreses les que en triaran els continguts, en funció del que necessitin. No ho decideixen els professors. A més a més, es combinarà la formació a l'aula i al taller. Si en lloc de caure en el fracàs escolar els nanos aprenen un ofici que els engresqui, l'encertarem. A una persona que tingui ofici no li faltarà mai la feina.

Què opina de la possibilitat de lligar salaris i productivitat, cosa que ens demana Europa?

Crec que és bo. L'IPC s'hauria de seguir tenint en compte perquè la capacitat adquisitiva no baixi, però lligar-nos només a l'IPC és de bojos.

I com s'avalua la productivitat d'un empleat?

Això és un tema que ha de pactar cada empresa amb els treballadors. S'ha d'anar cas per cas. Estic segur que a l'ARA sabríeu trobar algun indicador de productivitat. Les relacions laborals són cada cop més complicades i ens hi hem d'adaptar.

Vostè ha dit que li agradaria que les zones turístiques poguessin obrir més en dies festius, però de moment no toquen els horaris comercials.

Aquest tema està molt lligat al model comercial català, que és el que volem i ens estimem. Els horaris responen al que el comerç vol.

Les botigues obriran més diumenges?

Veig complicat que [els comerciants] ho demanin.

I a les zones turístiques, com el centre de Barcelona?

No podria ser perquè Barcelona no està declarada municipi turístic.

Aleshores no serà com el centre de Madrid, on es pot obrir tot l'any?

Ara Barcelona no és municipi turístic. I no m'ho han demanat. Si un dia vénen i m'ho demanen... Ara hi ha un nou Ajuntament a Barcelona, i és la ciutat qui ho ha de dir. A curt termini no veig que la situació canviï. Nosaltres escoltem a tothom i decidim per a la majoria.