La fórmula secreta de la viralitat

BARCELONA.Amb més de cent milions de visualitzacions en només sis dies, Kony 2012 s'ha convertit en el vídeo més viral de la història d'internet. Ha batut el rècord de velocitat a l'hora d'escampar-se per la xarxa, que fins ara ostentava el vídeo de l'actuació de Susan Boyle al Britain's got talent , que va assolir 70 milions de visites en el mateix període. "Transmet un missatge pensat per a nens, molt simplificat i bàsic", observa Enric Xicoy, doctor en comunicació de Blanquerna. També fa notar la factura impecable del vídeo, que barreja l'estètica del documental amb la dramatització i un ús profús de la càmera subjectiva. El leitmotiv del film, de 28 minuts de durada, és capturar Joseph Kony, líder de la guerrilla ugandesa LRA (Lord's Resistance Army) i responsable d'haver segrestat més de 60.000 infants per convertir-los en nens soldats. La tesi és que qualsevol internauta pot ajudar a aconseguir-ho.

Lluny de l'activisme online , ahir l'última campanya de Loewe també va revolucionar les xarxes socials. En un intent d'apropar els seus productes a un públic més jove, el seu nou espot va seleccionar dotze nois, molts d'ells parents de famosos. "És un rotllo fer-se gran", proclama a l'anunci una de les germanes Cuesta, nebodes d'Ana Belén. Frases com "estar enamorada és superguai" o "el més guai d'Espanya són les espanyoles" van ser objecte de paròdia a Twitter. El director artístic de la campanya, Luis Venegas, va assegurar ahir que no entenia el rebombori, tot i que el celebrava. De passada, va deixar clar que el seu objectiu no era fer cap retrat social -"això no és España directo "- sinó promocionar els bolsos de la firma, amb uns preus que sovint superen els 1.400 euros. Martín Rivas (fill de Manuel Rivas) i Maria Rosenfeldt, filla de la fotògrafa Ouka Leele, són altres protagonistes.

"Si fos tan fàcil explicar l'èxit tots l'aconseguiríem", ironitza Josep Lluís Micó, director del Digilab de Blanquerna. "Estem més habituats a booms d'aquest tipus amb vídeos de curiositats, de caigudes", reflexiona. Micó fa notar que aquests fenòmens naixien en un principi "de la marginalitat", però ara tant marques com organitzacions es concentren a reproduir-los. El cercle de la viralitat es tanca amb èxit quan als mitjans tradicionals no els queda més remei que fer-se ressò del tema.

"Què coi: som guapos, sortim a la tele, per què Rihanna no ens retuiteja els nostres temes sobre Kony?", es va preguntar l'humorista dels EUA Jon Stewart al seu The Daily Show -uns dos milions d'espectadors per programa-, que dilluns va analitzar el fenomen. Prèviament havia projectat imatges de periodistes de la CNN o d'ABC News que recordaven que fa anys que informen d'Uganda sense aquesta repercussió.

"Un dels perills que pot comportar la viralitat és difondre missatges contaminats", alerta Enric Xicoy, que adverteix que aquestes campanyes acostumen a funcionar amb qüestions sobre les quals hi ha "una certa unanimitat que són causes justes". El maniqueisme del vídeo de Kony i la falta de crítica al govern ugandès centren les crítiques. "¿Lluitar contra crims de guerra sense deixar el sofà?", es pregunta The New York Times en un ampli espai de debat que ha obert al seu site a propòsit d'aquesta qüestió.