Fam i inseguretat a la Banya d'Àfrica

Barcelona.Comença a ploure a la Banya d'Àfrica. Ha arribat la temporada curta de pluges, que va d'octubre desembre, però amb aquesta aigua no n'hi ha prou. La regió viu una de les sequeres més greus dels últims seixanta anys, que, sumada a un conflicte de dues dècades a Somàlia i la saturació dels camps de refugiats del països veïns -Kènia, Etiòpia i Djibouti-, complica encara més la situació."Les perspectives no són positives. Les pluges cobririen el 25% de les necessitats d'aliment en una situació normal. Però ara la situació és crítica. Per això observem que del gener al març la crisi a Somàlia podria ser pitjor", deia Elena Sgorbati, directora d'Acció Humanitària d'Intermón-Oxfam en una reunió d'ONGs, administració i periodistes a Barcelona per abordar la fam a la Banya d'Àfrica.

El pitjor temor, ara per ara a Somàlia, és el risc d'una epidèmia de còlera o malària al sud del país, on la situació és més complicada. De fet, Metges Sense Fronteres ja lluita des de fa setmanes per eradicar un brot de xarampió a la regió. Es troben que la meitat dels infants somalis que els arriben no han estat vacunats i, amb una malnutrició severa, és difícil salvar-los la vida.

Catàstrofe al sud de Somàlia

Segons l'últim informe de l'Oficina per a la Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA) de les Nacions Unides, tres dels quatre milions de persones en perill es troben en aquesta zona, controlada majoritàriament pel grup armat Al-Shabaab. La milícia islamista radical dificulta l'accés de l'ajuda humanitària. Mentre que la provisió de recursos als camps de Dadaab (Kènia) i Dollo Ado (Etiòpia) des de la declaració d'emergència a la Banya d'Àfrica per part de l'ONU al juliol ha millorat, les perspectives pel que fa als nivells de fam al sud de Somàlia són catastròfiques, segons l'OCHA.

De moment s'ha obert un corredor humanitari a través d'Etiòpia per subministrar ajuda a les 750.000 persones afectades per la fam al sud de Somàlia. Aquesta xifra ha augmentat un 66% des que es va declarar l'emergència humanitària.

La resposta internacional ha estat ràpida però encara no és suficient. Segons l'Organització per l'Alimentació i l'Agricultura de les Nacions Unides (la FAO), els governs només s'han compromès amb el 63% de les necessitats de finançament de l'ONU. Espanya és, per darrere del Regne Unit, Alemanya, el Canadà i els Estats Units, un dels estats que hi ha aportat més (el 75%, 48 milions d'euros). La Generalitat, tot i les retallades, s'ha compromès a enviar-hi un milió d'euros. Un primer paquet ja va arribar-hi al juliol, mentre que un segon de més important s'ha destinat directament a Somàlia, un país que viu pràcticament de l'ajuda humanitària. En el camp de refugiats de Dadaab, però, cap somali veu perspectives de poder tornar als seu país natal.