La fallida de les autopistes de Madrid reactiva el greuge dels peatges

MADRID/BARCELONA.Si les companyies que gestionen les autopistes radials de Madrid fan fallida, tots els contribuents hauran de fer-se càrrec dels 3.500 milions d'euros que quedaran en l'aire. Una situació que, en temps de vaques magres, el govern espanyol només preveu com a última sortida. Per això, vol evitar-ho allargant concessions. Quines? Les que donen més diners -perquè la demanda de les autopistes és solvent- i que paguen només una part dels ciutadans. L'arc mediterrani -Catalunya, País Valencià i, en menor mesura, l'Aragó- té tots els números per pagar els plats trencats de la situació de les autopistes de Madrid, en risc de fallida.

Gestors aquí i allà

Les principals vies de peatge que travessen aquests territoris sumen poc menys de 900 quilòmetres, un terç del total de l'Estat. En canvi, suposen el 48% dels ingressos totals, segons es desprèn de l'estudi El trànsit a les autopistes de peatge 2010 , editat pel ministeri de Foment. La recaptació d'aquell exercici a l'Estat va ser de 1.418 milions d'euros, un 3,5% menys que l'any 2009. Gairebé la meitat, 681 milions, correspon als eixos que cada dia paguen milers de catalans i valencians. Alguns casos són llaminers, com el tram Montmeló - la Jonquera, amb 182 milions. Es tracta d'una infraestructura gestionada per Abertis, una de les empreses que podria picar-se els dits en les radials de Madrid. La companyia de Salvador Alemany té presència en les radials 2, 3 i 5 de la capital espanyola a través d'Accesos de Madrid i Henarsa. ACS, la companyia del president del Madrid, Florentino Pérez, un home ben relacionat amb el poder, participa en un 10,33% d'Abertis. Fomento de Construcciones y Contratas, present en la gestió de diverses autopistes de Madrid a través de Globalvia, també es fa càrrec d'infraestructures al Mediterrani, com la circumval·lació d'Alacant.

Les xifres de recaptació a l'eix mediterrani contrasten amb els "comptes de resultats lamentables" que tenen els eixos de pagament madrilenys, com ahir va reconèixer la ministra Ana Pastor en una entrevista a Telemadrid. Són, en total, prop de 250 quilòmetres d'autopistes de peatge -amb grans carreteres paral·leles gratuïtes- que no arriben ni de lluny a les optimistes previsions de trànsit inicials. La desena de carreteres que podrien ser nacionalitzades si no es troba una solució van suposar només el 5% dels ingressos el 2010. Això inclou les radials, però també l'eix que porta a Barajas i la deficitària Madrid-Toledo. Rescatar-les no significa en aquest cas que els ciutadans deixin de pagar peatges sinó que l'Estat es fa càrrec de la concessió.

Primer, Catalunya

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, creu que si el Govern decideix rescatar autopistes en fallida hauria de començar per Catalunya, que és on els peatges "suposen una càrrega més elevada per als ciutadans en temps i diners". El conseller va admetre ahir que el Govern no hi podrà fer res si hi ha un acord entre l'Estat i les concessionàries, però que la proposta de Foment "si fos veritat, estaria fora de lloc i seria inadmissible". Lluís Valls, alcalde de Gelida -i membre de la plataforma antipeatges Declaració de Gelida- va expressar que la proposta del ministeri de Foment "no és equitativa ni justa". "No podem assumir una mala gestió aliena a nosaltres", va afirmar Valls.