No arriben bones notícies d'Estrasburg per a l'Estat espanyol, últimament. La setmana passada el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg va condemnar-lo a indemnitzar amb 23.000 euros un jove donostiarra detingut el 2002 per kale borroka i que va denunciar unes tortures que la justícia no va investigar. Ara, una setmana després, la mateixa cort, en aquest cas una sala presidida pel català Josep Casadevall, ha tornat a donar la raó als abertzales. En concret a Arnaldo Otegi, la seva icona principal, amb una sentència que a més a més pot marcar un abans i un després en el zel que a l'hora de protegir la figura del rei Joan Carles tenen els tribunals.
El cas es remunta al 26 de febrer del 2003. Aquell dia Otegi va acusar el rei de ser "el cap dels torturadors". Feia sis dies que la Guàrdia Civil -seguint ordres del jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo- havia clausurat Egunkaria , l'únic diari en llengua basca, sota l'acusació de formar part de l'entramat d'ETA. Els seus directius van denunciar tortures. Dies després el rei inaugurava una central elèctrica a Biscaia. Otegi va aprofitar la presència del monarca per acusar-lo de ser "el cap dels torturadors", en tant que màxim responsable de l'exèrcit i, com a conseqüència, de la Guàrdia Civil.
L'atac contra el rei va conduir l'aleshores parlamentari independentista directament fins al banc dels acusats del Tribunal Superior de Justícia del País Basc. Se'n va sortir perquè va ser absolt. El fiscal va presentar recurs i la causa va anar a parar al Suprem, on Otegi va ser condemnat a un any de presó per delicte de "greus injúries al rei". El dirigent de Batasuna va recórrer a la justícia europea, que vuit anys després li ha acabat donant la raó.
L'Estat espanyol haurà d'indemnitzar Otegi amb 20.000 euros per danys morals i pagar els costos del procés -3.000 euros-, ja que Estrasburg considera que la condemna imposada al polític va ser "desproporcionada i particularment severa". El TEDH entén que el Suprem va vulnerar el dret a la llibertat d'expressió d'Otegi, perquè les seves declaracions es poden emmarcar "en un debat més ampli sobre la responsabilitat de les Forces de Seguretat de l'Estat en casos de maltractaments". Els magistrats també destaquen que el paper d'àrbitre i de símbol de la unitat de l'Estat que ocupa el rei "no el poden protegir de totes les crítiques en l'exercici de les seves funcions oficials" i afegeixen que tot i que "el monarca no sigui responsable penalment, segons la Constitució, això no ha d'impedir un debat lliure sobre les seves responsabilitats institucionals i fins i tot simbòliques al capdavant de l'Estat".
Batasuna es va felicitar per la decisió perquè "ratifica que Espanya no compleix els estàndards democràtics europeus i internacionals".
Victòria judicial per a l'esquerra abertzale i també per a Otegi, la segona en un mes. Al febrer el Suprem va anul·lar per falta d'imparcialitat de l'Audiència Nacional una condemna per enaltir ETA.