Catalunya, paradís dels transgènics
Els Vint-i-set continuen sense acordar una regulació clara sobre el conreu de transgènics. Catalunya i l'Aragó són els únics llocs on es conreen massivament, pel rebuig social que generen a la resta del continent.
BARCELONA / BRUSEL·LESConrear o no conrear, aquesta és la qüestió. La Unió Europea (UE) és poc amiga d'autoritzar el conreu d'organismes modificats genèticament (OMG) per la ferma oposició d'alguns països. Fa dues dècades que Brussel·les intenta legislar en la matèria, però les profundes divergències entre els estats membres fan molt complicat avançar. Mentre que la importació i el comerç de transgènics no suposa tants problemes -la llista de productes autoritzats és llarga-, el cultiu en territori europeu compta amb un bon nombre d'estats membres detractors.
De fet, actualment a la UE només està autoritzat el cultiu de dos transgènics: la patata Amflora, destinada a usos industrials, i un tipus de blat de moro, el que es conrea a Catalunya. Aprofitant el buit legal, una desena de socis europeus prohibeixen o restringeixen el cultiu d'aquests dos transgènics. Ara la UE vol aprovar una directiva sobre els OMG per facilitar-ne el cultiu, però també per donar més garanties legals als països que vulguin prohibir-ne el cultiu al seu territori.
Catalunya, en el desert europeu
Divendres, en la reunió del Consell de Medi Ambient de la UE, els ministres dels Vint-i-set van ser incapaços d'arribar a un acord sobre la directiva i la seva votació es va ajornar fins al juny. Espanya va anunciar que hi votarà a favor.
Els transgènics ocupen molts debats polítics i socials però molt poca superfície de conreu al continent europeu. Hi ha un total de 114.624 hectàrees, que no arriben al 0,1% de la superfície del món, de 160 milions d'hectàrees. A més, el 85% dels conreus europeus es concentren a l'Estat, sobretot a Catalunya i a l'Aragó, que tenen el 25% i el 36% de la superfície de la Unió.
Tot i que n'hi ha algun altre d'autoritzat, com la patata Amflora, l'únic conreu massiu d'Europa és el blat de moro Mon 810 de Monsanto, que està modificat genèticament per resistir la plaga del barrinador, una plaga molt agressiva a Catalunya i a l'Aragó. Aquesta circumstància n'explica la concentració.
Salomó Torres, el responsable d'agricultura ecològica d'Unió de Pagesos, explica que si hi hagués una sola generació del barrinador no hi hauria problemes amb el blat de moro tradicional. Però com que és un conreu d'estiu poden arribar a proliferar-ne fins a sis generacions. "Això no passa enlloc més d'Europa, on poden utilitzar insecticides poc agressius si puntualment tenen la plaga", detalla el portaveu del sindicat majoritari del camp català.
El rebuig social i les importacions
Torres considera que el rebuig social que generen els transgènics a la resta de la Unió Europea és la causa que no s'autoritzin altres varietats que puguin interessar a agricultors d'altres zones. A més, recorda, hi ha altres conreus que no han trobat acceptació tot i haver estat autoritzats per Brussel·les.
Amb la boca petita, la indústria accepta aquest diagnòstic. Soledad de Juan és directora gerent de la Fundació Antama, una entitat que representa els interessos del sector dels transgènics i a la qual Monsanto deriva les peticions d'entrevistes. "El blat de moro només l'utilitzen els afectats pel barrinador, i la patata Amflora no interessa als agricultors europeus", explica De Juan. El seu resum és que, al continent europeu, "tot són traves".
La representant de la indústria denuncia que només s'autoritza el conreu de dues varietats de transgènics perquè el conreu genera més rebuig, però, en canvi, es permet importar 45 productes d'aquest tipus. "Els bitllets d'euro es fan amb cotó modificat genèticament que s'ha conreat a l'Índia o a Amèrica, i mentrestant el sector agricultor andalús no té rendibilitat", lamenta.
Per la directora gerent de la Fundació Antama, no hi ha cap dubte que els transgènics són el futur, i Europa els acabarà adoptant igual que han fet Àsia i Amèrica. Reconeix que "no són novetat, ja fa 15 anys que són al mercat", però es mostra convençuda que "en el futur se superarà aquest estancament".
Les reticències dels agricultors
Unió de Pagesos va donar suport fa quatre anys a una ILP "per una Catalunya lliure de transgènics" que, després de recollir 106.000 signatures, va ser rebutjada pel Parlament. "Els nostres motius són que s'està perdent l'autonomia del pagès i que volem llibertat d'elecció per al consumidor pel que fa a la carn alimentada per pinsos amb transgènics", resumeix Salomó Torres.
Els pagesos són pragmàtics i es decanten pel blat de moro transgènic perquè els acaba sortint més a compte. Però, segons Unió de Pagesos, això afavoreix la posició de força de les grans multinacionals de les llavors. "És preocupant perquè estem en mans de tres o quatre empreses que controlen gairebé tot el que els pagesos necessiten per produir", lamenta Torres.
El que demanen no és prohibir el conreu, sinó que s'identifiqui la carn alimentada amb pinsos de blat de moro transgènic: "A la resta de la Unió Europa es fa, i el consumidor ho pot valorar". D'aquesta manera, evitar els transgènics donaria valor afegit als agricultors.
