Eudald Carbonell: "Una espècie que és competent no ha de competir"

El veig arribar amb el barret al cap, un somriure sota el bigoti i una mirada incisiva, entrenada a força de tants anys d'observació científica. L'Eudald Carbonell va començar als quatre anys i mig, amb la seva àvia, a fer una col·lecció de fòssils, i als 11 ja excavava a les coves del seu poble. El codirector d'Atapuerca, el jaciment arqueològic més important d'Euràsia, ve acompanyat de la Cinta Bellmunt, periodista científica responsable de comunicació de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, i coautora del llibre.

Dius que el catalanisme no necessita romanticisme ni misticisme, sinó intel·ligència, recerca científica, treball i una mica de mala llet.

Sí. Necessitem una recatalanització. El catalanisme com a forma d'expressió genuïna, singular, del nostre país, de la nostra nacionalitat, del nostre poble, necessita ser refundat a la llum de la revolució cientificotècnica. Parlem d'un catalanisme d'arrel social. És la societat, l'estructura, la gent, la que ha de construir, pensar i forçar que el catalanisme tingui un paper després d'aquesta revolució.

I la mica de mala llet?

Perquè, de vegades, hem de ser capaços de fotre un cop de puny sobre la taula perquè puguem ser lliures de fer el que vulguem i no estar encotillats en processos que moltes vegades són anacrònics.

Les migracions massives són un problema?

En el catalanisme evolutiu els fluxos migratoris són un element substancial i fonamental per la recatalanització . Això no vol dir l'assimilació d'altres grups sinó la construcció i ampliació del grup incrementant el seu contacte i les seves responsabilitats. Si no aconseguim que aquests fluxos de nouvinguts s'integrin i aportin, des de les seves cultures i llengües, funcions estratègiques per al país, el catalanisme té molt poc futur.

Vols dir que no només és important la llengua?

El català és molt important i és una eina d'integració a Catalunya. Però també hi ha la cultura i la manera d'entendre l'economia i la nostra societat. Millorar l'espècie, millorar la responsabilitat social a la feina, millorar els conceptes fonamentals, són la nostra obligació dins del catalanisme. Hem de tornar a sincronitzar el catalanisme amb el que volem els catalans.

El catalanisme és excloent?

No pot ser-ho perquè l'exclusió és una llei anticatalanista. Precisament, el catalanisme es va forjar per integrar les classes populars catalanes a la producció. L'única manera que tenia la burgesia de fer que tothom treballés al servei de la revolució industrial, que era un fet universal, va ser unificar-los sota un criteri comú de cultura, llengua i altres activitats.

Què se'n treu de l'enfrontament cultural?

S'ha fet servir l'espècie per evolucionar i una espècie que és competent no ha de competir. Si competim vol dir que no som competents com a espècie, ni com a gènere, ni com a estructura, ni com a poble, ni com a persones.

A algú li courà aquest llibre?

Segurament, n'estic convençut, per això l'he fet. Els llibres es fan per dir coses i fer reflexionar: si no, no cal fer-los. Ha de coure perquè hi ha una crítica a la manera de fer política aquí i a tot arreu. Aquesta disciplina tan important, que organitza les relacions socials i econòmiques, està portada, en molts casos, per persones que no han demostrat, si en tenen, capacitat per fer-ho, que no han ajustat bé els processos d'avantguarda social a la seva pròpia estratègia política i per això hi ha problemes greus.

On ens portarà la crisi actual?

Si aquesta crisi econòmica dura molt, la pau es modificarà ràpidament. La crisi ens pot portar a viure guerres, sense cap mena de dubte. Científicament, hauria de dir que és molt probable, però d'això en tinc la convicció. L'empobriment porta ràpidament a la confrontació.

On queda el teu optimisme?

Per primera vegada a la vida sóc pessimista. Veig el què està passant com una al·legoria del Titànic: tothom està tocant a coberta mentre el vaixell s'enfonsa.

Quin balanç fas de quaranta anys de descobriments arqueològics?

Són moltes les emocions viscudes des de la perspectiva de la lògica científica. Recuperar la dentició de l' Homo antecessor i trobar el crani de la Sima de los Huesos, de cinc-cents mil anys, són descobriments que han estat molt importants per a nosaltres, per a la humanitat, per al coneixement. Però el què em fa sentir més orgullós és haver contribuït a l'educació de diverses generacions de persones que avui són excel·lents científics.

El periodisme científic ha millorat amb els anys?

Ara és excel·lent. També el nivell de molta gent del carrer és molt alt gràcies a llibres, conferències, exposicions, informacions a la xarxa i a l'escola! Fa 30 anys no tenien aquest coneixement. Recordo un periodista d'una televisió, que no et diré, que em va preguntar: "Amb quin gènere de dinosaures convivien els d'Atapuerca?"