ETA abandona la violència
ETA va fer ahir un altre pas per avançar cap a la pau. No va anunciar la seva dissolució ni l'entrega de les armes, però sí la fi definitiva de l'activitat armada. No hi ha marxa enrere, la decisió és irreversible, tot i que encara queden molts passos per fer per poder parlar de la seva desaparició definitiva de l'escenari polític basc. ETA deixa d'actuar, però encara queden molts serrells per resoldre, com la reinserció dels seus membres a la societat, la situació dels presos i la normalització política de l'esquerra abertzale.
Tal com estava previst, ETA no ha desaprofitat la plataforma d'aterratge que li va preparar la Conferència de Pau de Sant Sebastià celebrada dilluns per posar punt final a l'activitat armada. Era l'últim tren que li quedava per trobar una sortida digna, un cop tancades les portes de la negociació política. En el comunicat emès ahir s'agafa a la Conferència, que defineix com una iniciativa de "gran transcendència política", i assegura que la seva resolució conté "els ingredients per a una solució integral del conflicte".
Lluny d'admetre que la lluita policial l'ha debilitat, ETA atribueix la decisió a la "lluita" que ha dut a terme i ve a dir que l'esquerrra abertzale ja està prou madura i forta com per continuar el camí sense violència, tot i que adverteix que "tampoc serà fàcil". A més d'anunciar la fi de l'activitat armada, ETA fa una crida als governs espanyol i francès per obrir un procés de diàleg "obert" que tingui per objectiu la "resolució de les conseqüències" del conflicte i la "superació de la confrontació armada". En el text, l'organització no fa cap reclamació de tipus polític, cosa que pot facilitar el diàleg, i només parla de "respecte a la voluntat basca", en una tímida referència al dret a l'autodeterminació.
L'anunci va arribar un mes just abans de les eleccions del 20-N i pot tenir conseqüències polítiques immediates. D'entrada, dóna aire al candidat socialista, Alfredo Pérez-Rubalcaba, que va per darrere en les enquestes. El govern socialista i en particular el seu titular d'Interior fins fa poques setmanes poden penjar-se la medalla de la fi de la violència. D'aquí la resposta positiva que va donar el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, al comunicat d'ETA, subratllant-ne la transcendència.
Amb tot, és difícil que la fi de l'activitat armada provoqui un trasbals prou important per capgirar les previsions demoscòpiques, i per tant ETA haurà de gestionar el seu futur previsiblement amb un govern del PP. Aquest fet deixa a l'aire l'avenç del procés de pau, perquè fins ara el PP no s'ha mogut de la seva posició contrària a qualsevol diàleg amb els etarres, tot i que caldrà veure si després del 20-N canvia de pensament. El PP ja va protagonitzar de la mà de José María Aznar un procés de negociació amb ETA l'any 1999 que no va reeixir. Mariano Rajoy representa la moderació, però a les files del partit continuen existint persones com Jaime Mayor Oreja, que ahir encara afirmava que "ETA no pot desaparèixer perquè va néixer per trencar Espanya".
