Esther Llorenç i Aïda Lorenzo
La vida a casa d'Aïda Lorenzo va canviar el 8 de març de 1939, el dia que van matar el seu pare, després d'un consell de guerra que no arribava a simulacre de judici. Ella només tenia 13 mesos i encara no era conscient que li esperava un futur complicat. El pare, Juan Lorenzo Alcalde, un guàrdia civil instal·lat a Figueres que va jurar fidelitat a la República, va ser una de les víctimes dels primers afusellaments perpetrats a Girona pels franquistes. Quan els nacionals van arribar a Figueres, ell s'havia presentat a les dependències policials, conscient que era el seu deure com a home d'ordre. Ja no en sortiria. "El van acusar d'haver intervingut en el 18 de juliol, quan en realitat no havia fet res, simplement el que li van manar", explica la néta, Esther Llorenç, que juntament amb la mare (Aïda Lorenzo) promouen l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme. L'entitat lluita per dignificar la memòria de les víctimes i aconseguir l'anul·lació dels consells de guerra. "Hem de fer memòria; un país sense memòria va per mal camí", afirma Llorenç.
La néta del guàrdia republicà posa exemples per retratar la bonhomia de l'avi afusellat: "Uns dies després del 18 de juliol, uns milicians van visitar l'edifici on vivia el meu avi. Volien detenir la gent de dretes i ell va intercedir perquè no s'enduguessin aquelles persones". Mentre l'home complia amb la seva funció a Figueres, sense sospitar el destí que li oferiria la Guerra Civil, una altra part de la família -de tarannà molt conservador- ho passava malament. Un cosí de l'àvia d'Esther Llorenç, rector de Maçanet, va haver de fugir del poble, amb l'ajuda dels veïns, que l'acabarien amagant en masies. Els capellans corrien perill davant dels comitès més reaccionaris. "La família de Llagostera era molt de dretes i la germana del capellà no el va poder tenir a casa perquè estava vigilada i tenia por", comenta Llorenç. Eren els equilibris que exigia la guerra, que va separar milers de famílies, víctimes de l'horror, de la set de venjança.
Després de completar els estudis a Figueres, Aïda Lorenzo va optar per marxar a París. El 1962 va tornar breument a l'Empordà per donar a llum l'Esther. Més de tres dècades després, mare i filla van traslladar-se definitivament a Catalunya, on van iniciar un treball sense fi per restituir l'honor dels represaliats. "No volem venjança, volem tancar ferides", apunta Llorenç.
