Escalada de tensió al Kurdistan

Barcelona.Turquia és un dels models a seguir pels països àrabs que en els últims mesos han protagonitzat revoltes contra els seus règims, però el problema kurd és una taca negra del govern de Recep Tayyip Erdogan, que lluita pel lideratge a la regió i compta amb el suport d'Occident.

Dimarts a la nit el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) -grup kurd armat considerat per Turquia, la Unió Europea i els Estats Units una organització terrorista- va dur a terme una cadena d'atacs contra set bases militars turques a la província de Hakkari, al sud-est del país i pròxima a la frontera amb l'Iraq, que va acabar amb 24 soldats morts i 18 de ferits. Com a resposta a l'atac, un dels més sagnants de les últimes dècades, Turquia va llançar ahir una ofensiva per terra i aire contra els milicians del PKK en territori iraquià. El president turc, Abdullah Gül, va ser el més contundent en la condemna a l'atac. "Els que ens causen dolor patiran un dolor més fort", va dir.

Erdogan, més partidari d'una solució política al conflicte kurd, va confirmar ahir la incursió de l'exèrcit en territori iraquià per perseguir els rebels, la segona ofensiva més gran des que el 2008 Turquia va enviar 10.000 soldats. "Erdogan ha deixat el conflicte kurd en mans de l'exèrcit", va explicar a l'ARA el professor de la UAB Francisco Veiga, que opina que al primer ministre ja l'interessa passar el problema als militars. "La política d'Erdogan és arraconar l'exèrcit i fer evident que no són capaços d'acabar amb la guerra no declarada amb el Kurdistan".

Concessions insuficients

L'atac d'ahir arriba després que el líder del PKK, Abdullah Ocalan, que compleix cadena perpètua a la presó, anunciés que la represa de les negociacions de pau depèn de l'actitud de Turquia. "La clau és en mans de les autoritats estatals, no la tenim nosaltres. Les negociacions podrien continuar i tot podria canviar en un futur si ells obren la porta", va dir Ocalan en el seu primer missatge -una nota- dels últims mesos.

El govern d'Erdogan ha aprovat algunes reformes polítiques i culturals que afavoreixen el poble kurd, amb la intenció d'aplanar el terreny per a l'adhesió de Turquia a la UE, i l'any passat fins i tot va dur a terme converses secretes amb el PKK per intentar trobar una solució a més de 25 anys de conflicte. Però van acabar en no res. Actualment, una comissió parlamentària estudia reformar la Constitució per atorgar més drets a les minories, un progrés insuficient pel PKK, que reclama un estat independent per als kurds, que viuen repartits en cinc països.

A principis de mes semblava que la tensió es rebaixava, quan el partit nacionalista kurd Partit Pau i Democràcia (BDP) -amb 30 diputats- va posar fi al boicot que protagonitzava al Parlament des de les últimes eleccions generals, que van tenir lloc al mes de juny, com a rebuig a la detenció per les autoritats turques de centenars d'activistes i polítics kurds acusats de col·laborar amb el terrorisme. Però malgrat els avenços al Parlament, en els últims mesos hi ha hagut una escalada de violència, i els atacs del PKK han deixat un balanç de 50 morts des del juliol passat.

Interessos geoestratègics

L'incident d'ahir, que ha estat condemnat per la UE i els EUA, amenaça de portar més inestabilitat la regió, en un moment que la veïna Síria viu una revolta interna i les tropes nord-americans ultimen la seva retirada de l'Iraq. "Israel ajuda el PKK i està al darrere d'aquest atac", opina Francisco Veiga, que considera que l'estat hebreu busca desacreditar així el paper de Turquia al món àrab i demostrar als Estats Units que la regió continua sent inestable i insegura.