Ernest Maragall: "En la sentència contra la immersió hem d'actuar com un estat"

Ernest Maragall ens rep a l'oficina de l'expresident de la Generalitat, el seu germà Pasqual. També és la seu de la Fundació Catalunya Europa, un think tank que pretén renovar l'esquerra catalana amb Antoni Castells al capdavant. Gent del PSC o no que van per lliure, que no renuncien a fer política però que per ara es dediquen a opinar. De vegades, opinar costa disgustos, com sap molt bé Ernest Maragall, al qual l'expresident José Montilla va renyar per haver constatat una obvietat: que durant tot el procés de la reforma constitucional, el PSC ha estat invisible. Montilla li va recomanar que es comprés unes ulleres.

Ja s'ha comprat les ulleres?

El millor de la resposta de Montilla és que demostra que el debat sobre el paper del PSC a Madrid és real. Espero que cada cop vagi a més, amb arguments. Jo no vaig posar en qüestió la tasca dels diputats, és indubtable. El que reclamo és que es vegi.

Què s'ha de fer perquè el PSC sigui visible a Madrid?

Actuar com a partit sobirà que és i com a part de la representació imprescindible de la societat catalana. Aquesta responsabilitat l'ha d'exercir del tot, sense limitacions, amb un grup parlamentari propi. Podem compartir l'ideari amb els socialistes espanyols i podem establir acords de coincidència. Les dues coses són compatibles, no són contradictòries.

De vegades no ho sembla.

No és una qüestió dogmàtica, sinó d'exercir el paper de partit que representa la majoria de ciutadans de Catalunya a Madrid. És absurd que sent majoria no es vegi el que fem a les Corts espanyoles. La no-visualització clara d'una decisió del PSC ha fet més difícil la comprensió de la posició del PSC en temes com l'Estatut, la sentència del TC. A més, no volem un grup només per als temes catalans, sinó que volem tenir opinió sobre tot, i volem tenir opinió sobre l'estat del benestar, o la crisi del deute, o com fer la reforma laboral.

Un dels arguments en contra del grup propi és que aleshores el PSOE es presentaria a Catalunya.

Això no és un argument, és una amenaça.

O que el PSOE no tindrà mai més majoria al Congrés.

Això no és cert, perquè si hi ha coincidència seguirem sumant. I en els temes en què hi hagi diferència, que n'hi hagi! Vol dir que no hi ha majoria a Espanya sobre aquell tema.

Aquesta invisibilitat a Madrid és una de les causes del continuat descens electoral del PSC?

Aquest instrument ha tingut uns costos altíssims per al PSC. Ara tornarà a fer falta per al debat de la llei orgànica subsegüent a la reforma de la Constitució.

En la reforma constitucional hi ha trobat a faltar el suport de CiU, ICV i ERC?

I el PSC.

Però el PSC la va votar.

Però la proposta va aparèixer damunt la taula sense que ningú en conegués el contingut i sense buscar el suport d'aquestes forces.

No la coneixia ni Rubalcaba.

Malament! El PSOE és qui teòricament feia la proposta. Hi ha raons d'urgència, però no justifiquen el dèficit democràtic creat. Posa en relleu l'escassíssima confiança democràtica amb la resta de partits que no l'han aprovat i, en general, amb la sobirania.

El PSC ha rebutjat el referèndum per aprovar-la.

Segueixo pensant que és millor fer el referèndum. També tinc la sensació que l'efecte buscat amb la urgència ja s'ha produït. El país ja ha fet un compromís. Però hauria sigut millor plantejar les coses d'una manera en què els ciutadans haguessin entès el perquè de la reforma. Tal com s'ha fet, és difícil, i el mateix procediment provoca incertesa en els mercats.

Què ha de fer el PSC per recuperar l'hegemonia perduda?

Ha de renovar-se, però el més rellevant per a mi és si som capaços de definir una posició pròpia del PSC en les qüestions rellevants de la política catalana i espanyola, i aquesta posició pròpia l'hem d'exposar amb claredat i tenir capacitat de dur-la a terme. El PSC ha de reconnectar amb la societat catalana.

Miquel Iceta podria liderar aquest procés.

No, no el veig. Tot això demana noves idees i noves esperances i no pot anar acompanyat d'una imatge de continuïtat. Digníssima, però incongruent amb la idea de renovació profunda.

El PSC ho pot fer sol, això?

Hem d'anar a buscar complicitats fora del partit, en tots els sectors i en tots els territoris. Hem d'acumular forces de dins i de fora. Però dins el PSC hi ha molta energia adormida, que no està activada. Gent que s'ha quedat a casa, que se n'ha desentès i que hem de recuperar.

Aquesta entrevista es realitza a la seu de la Fundació Catalunya Europa. És l'embrió d'un nou partit?

El que volem és contribuir a aportar elements de reflexió i ganxos de complicitat possible per a totes les energies progressistes que hi ha avui a Catalunya.

Descarten fer un partit, doncs?

La història acaba posant les coses al seu lloc i els partits s'adapten o són substituïts. El que hem de fer és intentar aquest esforç de canvi i d'adaptació dins el PSC.

El seu germà parlava del Partit Demòcrata Europeu.

Això són concrecions que si cal ja arribaran. L'important és saber si està viu o està simplement aguantant estructures i tradicions. La pregunta és si el PSC és capaç de concebre's de nou.

Si encara fos conseller d'Ensenyament, acataria la sentència del TSJC contra la immersió?

Si fos conseller mantindria amb la màxima vigència tot l'aparell legislatiu de què ens hem dotat des de fa molts anys, com la llei d'educació, per seguir aplicant un model que ens ha anat bé i del qual els socialistes, amb Marta Mata, vam ser els pares. Davant la sentència contra la immersió, hem d'actuar com un estat, amb fermesa, responsabilitat, unitat i serenitat.

Està d'acord amb la resposta que ha donat la conseller Rigau?

Encara no he vist el recurs, però la reacció em sembla en la bona direcció, tot i que amb alguns elements que busquen treure profit de l'enfrontament aparent amb el PP. O distreure'ns d'altres qüestions greus que afecten el món de l'ensenyament, com les retallades.