Elena Milàixina: "Cal que la UE vigili amb Putin, ningú pot parar-li els peus"

Elena Milàixina (Moscou, 1977) ha perdut en menys de deu anys sis dels seus companys de feina. Però tot i això no ha deixat d'escriure al bisetmanari independent rus Novaia Gazeta . Denuncia que han estat víctimes de l'imperi de Vladímir Putin, primer ministre de Rússia i candidat a les presidencials del 2012. Segons la periodista, l'anunci de Dmitri Medvédev de cedir el poder altra vegada a Putin dilapida qualsevol esperança de canvi dels russos. Milàixina ha visitat Barcelona convidada pel PEN Català en un homenatge als cincs anys de l'assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia, companya i amiga seva.

S'esperava la candidatura, altra vegada, de Vladímir Putin?

Des del relleu de Putin, amb Medvédev al capdavant, amb el cap hem comprès que quan algú posa algú com a titella, en qualsevol moment aquest altre [Putin] tornarà, però amb el cor no t'ho pots creure. Aquest és el sentiment del poble rus. Vivíem amb l'esperança d'un nou govern sense Putin, l'esperança. Però el 24 de setembre, quan Medvédev va fer l'anunci, aquesta petita esperança ingènua va morir.

Quina és la reacció dels russos?

No tothom es pregunta què passa a Rússia, però els que ho fan tenen la sensació que no hi ha cap mena de futur. Suposo que finalment ens ha caigut la bena dels ulls i som conscients de la realitat. Fins ara molts havien anat posposant un moment crucial, el de marxar. El procés d'emigració a Rússia és ara, probablement, el més important des del 1917, en el moment de la revolució. Però el perfil de l'emigrant d'ara és diferent. Llavors calia marxar de manera clandestina, ara les fronteres estan obertes i qualsevol pot anar a estudiar a fora, a viure-hi, amb el sentiment de poder tornar.

Què vol dir tenir Putin al poder?

Des de l'arribada de Putin al Kremlin el 2000, almenys 100 periodistes i activistes pro democràcia han mort al país. Entre ells l'Anna Politkóvskaia. Només al meu diari hem perdut sis periodistes... És increïble! Si Putin torna a ser president -que sens dubte ho serà- no hi ha cap garantia possible de processar els culpables, que viuran amb total impunitat.

Pot posar exemples de la corrupció a Rússia?

És impossible posar petits exemples, perquè la corrupció és enorme. Mai abans havíem tingut aquests nivells, ni amb l'URSS ni amb Ieltsin. És a tot arreu, als tribunals, a l'exèrcit... Per sort, ara comença a aflorar informació profunda i estudiada de les connexions del Kremlin amb multinacionals i de la poca transparència en les finances.

Quins són els actors de la corrupció?

No hi ha ningú que no en formi part, inunda Rússia i mai abans havia existit. Hi ha qui diu que hauria de crear-se una paraula diferent per designar-la. No és la Màfia, ni la Camorra... És un altre sistema de control econòmic. Cadascú paga els suborns als metges, professors... És tot un sistema de relacions. No pots ser honest a Rússia, ara mateix.

Considera suficient la reacció de la comunitat internacional?

La comunitat internacional sap que hi ha corrupció i de fet indica que tenim un dels pitjors índex de transparència. Però Occident, tot i conèixer la situació, opta per la via dels negocis. Europa i els EUA saben el preu de negociar amb Rússia, però ho fan igualment pels beneficis.

Europa està lligada al servei rus?

Saben que tenim molt bons recursos -cru i gas- i que és essencial mantenir bones relacions amb el Kremlin. En aquest sentit, Rússia ha marcat les pautes del joc amb els estats europeus perquè té diners. Rússia és un gran mercat per a l'oest, moltes empreses europees hi van i, tot i pagar suborns, es forren. Aquest negoci els acaba sent més important que qualsevol base democràtica. Però cal que els països europeus vigilin amb els interessos empresarials amb Putin, ningú pot parar-li els peus.

Davant aquest escenari, no ha pensat a emigrar?

He tingut l'oportunitat d'aconseguir asil polític dels EUA, sobretot després de l'assassinat de la periodista Nataixa Estemirova el 2009, amiga íntima meva. Però no és la meva manera de fer. He escollit viure a Rússia, tot i que la situació és molt complicada i no hi ha esperança per a un canvi. Sóc més feliç fent la meva feina i vivint a Rússia que enlloc més. És la meva opció.