Duran tem un xoc de trens
Madrid"La Constitució no va ser només objecte del PP i el PSOE, la Constitució és i existeix gràcies a tots", va recordar el portaveu parlamentari de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida. Ho va dir durant el ple extraordinari per debatre la reforma pactada fa una setmana entre el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder del PP, Mariano Rajoy. Duran va denunciar que "l'esperit d'humiliació" de la sentència del Tribunal Consitucional contra l'Estatut ja havia suposat una ruptura, però que la reforma que moments després superaria el primer tràmit al Congrés posava en evidència una "actitud dels partits que vostès anomenen nacionals" que significa "una ruptura del procés constituent". Per això va advertir a PSOE i PP: "Si no es corregeix la direcció que s'està adoptant es produirà finalment un xoc de trens, un xoc amb unes conseqüències polítiques que ni vostès ni nosaltres coneixem".
Els portaveus del PSOE i del PP, que en la primera intervenció no havien dit res de nou, es van abocar a demanar que CiU s'uneixi al pacte. El socialista José Antonio Alonso va justificar la preferència per CiU per arribar a acords perquè va participar en el procés constituent, governa Catalunya i està d'acord amb l'estabilitat pressupostària. Va indicar que 48 hores són suficients per arribar a acords amb els nacionalistes i va garantir que la reforma no limitarà l'autonomia financera de les autonomies. A la tarda, el vicepresident tercer, Manuel Chaves, va demanar "generositat" i "esforços" a tothom per aconseguir l'acord, tot i que no es va mostrar disposat a fer concessions. Va dir, però, que "no seria negatiu" que els Parlaments autonòmics fixin el sostre de dèficit.
Menys conciliadora es va mostrar Soraya Sáenz de Santamaría. La portaveu popular va advertir a Duran que "la reforma compta amb el suport del 90% dels diputats" i li va retreure que, després de demanar en diverses ocasions un pacte d'estat, no s'hi sumi quan es produeix. Pel que fa a l'autonomia financera, es va negar a parlar-ne: "Avui no estem parlant d'autonomia sinó de responsabilitat".
Els diputats de CiU no voten res
El PP i el PSOE es van sortir amb la seva. Van aconseguir que la reforma constitucional superés ahir el primer tràmit al Congrés, tot i que la votació va ser singular. Al bloc majoritari pel sí del PSOE i el PP s'hi va afegir UPN. La crida a la rebel·lió que havien fet Gaspar Llamazares (IU) i Rosa Díez (UPyD) no va tenir efecte. Havien tingut més força les llargues reunions del candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, per convèncer els seus. Una prova del preu que n'ha pagat, però, era al carrer amb els manifestants del 15-M a qui dies enrere intentava acostar-se criticant els bancs.
Hi van votar en contra els diputats del PNB, ERC-IU-ICV, BNG, UPyD i Nafarroa Bai, juntament amb el socialista exlíder de CCOO Antonio Gutiérrez. Coalició Canària es va abstenir. Els populars Pilar González, Juan Manuel Moreno, Dolors Nadal i Francisco José Villar van ser els únics absents al ple. Els 10 diputats de CiU, en un gest inèdit, hi van assistir, però no van votar com a gest de protesta per no haver-los tingut en compte. Més tard, Francesc Vallès, del PSC, va dir que havia estat una actitud "infantil".
El proper pas de la reforma constitucional serà divendres vinent, quan s'hauran de discutir les esmenes, si n'hi ha, per portar a votació l'aprovació definitiva del text abans que passi al Senat. La votació de demà passat pot tornar a ser original. ERC va anunciar ahir que els seus diputats abandonaran el Parlament espanyol com a protesta en el moment de votar, una acció que voldrien compartir amb altres parlamentaris "catalanistes".
El grup de CiU no ha decidit la seva posició de divendres perquè espera negociar fins a l'últim moment, tot i que la distància ahir era gran. El PSOE podrà oferir poc a canvi. Està lligat de peus i mans entre la carta que va rebre Zapatero del president del BCE, Jean-Claude Trichet, i el fet d'haver limitat l'acord per la reforma constitucional amb l'impacient Mariano Rajoy. Recuperar el consens constitucional en 48 hores no serà fàcil, però la imprevisibilitat de Zapatero també hi juga.
