ACatalunya es descobreixen una mitjana de dos matrimonis forçats cada mes. Segons dades facilitades pel departament d'Interior de la Generalitat, durant el primer trimestre del 2011 s'han detectat fins a sis matrimonis forçats. En quatre casos, a més, les víctimes han estat noies menors d'edat. Segons les mateixes dades d'Interior, l'any passat es van produir dotze matrimonis forçats. L'increment proporcional de casos que hi ha aquest 2011 es deu a l'increment dels esforços policials i a la conscienciació cada vegada més forta de les víctimes a l'hora de denunciar els fets.
Una de les víctimes és la Yasmín, una mare jove. Només té 32 anys i ja té dos nens de 9 i 11 anys. Va néixer a Barcelona l'any 1978 i és filla d'un matrimoni pakistanès, la segona de deu germans. Durant la seva infància, va rebre una educació recta i religiosa. L'obligaven a portar el vel a casa mentre que a l'escola podia anar més o menys com la resta de nens. Però en arribar a l'adolescència, les coses van canviar. Els seus pares se la van emportar al Pakistan. La van obligar a casar-se amb un desconegut a qui no estimava. Ara, ha aconseguit alliberar-se i diu que se sent més feliç.
Explica la Yasmín que sempre s'havia de fer el que el seu pare volgués i que durant anys va rebre pallisses: "Em pegava molt fort a mi i a la meva mare". Recorda que quan tenia la menstruació el seu pare no la deixava baixar al carrer: "No podia parlar amb nois ni sortir a cap lloc, estava controlada, ell deia que era per una qüestió cultural". Però la Yasmín sempre va tenir les idees clares. No deixaria que la seva educació interferís en els seus horitzons: "Vaig estudiar administració, tot i les pallisses i el control paternal. Era la rebel de la família". Però va arribar un moment en què no va poder més: "Corria el rumor que se'm volien emportar al Pakistan per casar-me, jo tenia quinze anys i no volia". Una nit, el pare de la Yasmín va agafar una barra de ferro i li va pegar a l'esquena i li va deixar marques i uns forts dolors: "Em van portar a l'hospital i el meu pare va dir que si deia que era ell, em mataria". La fundadora de l'Associació de Dones Pakistaneses a Catalunya, Huma Yanseff, dibuixa un perfil semblant de les dones musulmanes: "La cultura obliga a imposar aquestes normes a la dona musulmana, que ha de ser correcta, en canvi els homes tenen molta més flexibilitat, i nosaltres diem que no som cadàvers, som éssers humans i també volem els nostres drets".
La Yasmín no va poder més i es va escapar de casa i va acabar en un centre d'acollida: "El dia següent, els meus pares eren allà, els havien avisat tot i que vaig denunciar als Mossos les pallisses del meu pare". La Yasmín ja no va passar per casa seva. Els pares portaven una maleta i la van conduir directament a l'aeroport del Prat. De Barcelona va viatjar a Londres a casa de la seva tieta i allà va passar dos anys. "Sense sortir al carrer", recorda. Passat aquest temps, la jove va viatjar al Pakistan: "Només vaig anar amb la meva mare que tot i que era molt recta em va deixar veure abans el meu futur marit i em vaig enamorar a primera vista".
Tot semblaven flors i violes fins que va arribar el seu pare i va anul·lar el matrimoni: "Segons la nostra religió, la noia no pot anar a veure el noi i el meu pare se'n va assabentar i no em va deixar casar-me amb el noi que m'havia agradat, es va casar amb ma germana". Va ser un pal per a la Yasmín, que no va parar de plorar fins el dia del seu casament amb un home al qual tampoc coneixia: "Em vaig casar sense amor, em vaig resignar, vaig tornar a Espanya embarassada".
A Barcelona va tenir un segon fill: "I el meu marit va començar pegar-me i a traficar amb droga". Un dia la policia el va detenir i el va empresonar: "Va ser el moment de la meva alliberació i estic en tràmits de divorci, però la meva família m'ha donat l'esquena". Tant és així, que el marit de la Yasmín fa pocs mesos que ha sortit de la presó i, segons explica, està vivint a casa dels familiars de la jove: "Li van pagar la fiança de 18.000 euros". Ella té por que la busqui, la trobi i torni a interferir en la seva vida. "Ara treballo, cuido els meus fills i els faig viure com a nens que són, sense vels, ni imposicions ni dictadures". La Yasmín és així.