Des d'un centre social 'okupat'

De moment, tots els tallers continuen en marxa al centre social ocupat la Carboneria, a Sant Antoni, amb voluntat de no tenir data de caducitat. Des de les sessions matinals de ioga dels dijous fins a les de gimnàstica per a gent gran, que va proposar una veïna, o les de costura. Però aviat, tot pot canviar. El desallotjament d'aquesta finca del carrer Urgell amb Floridablanca ja ha engegat la via judicial i, tot i que un defecte de forma va evitar que el judici del dia 8 de febrer tirés endavant, el procés pot materialitzar-se a finals d'aquest mes. D'aquí ve la particular crida dels inquilins de l'immoble, buit des del 2006 i ocupat des de fa dos anys, que han demanat al veïnat que els porti escombres per penjar a la façana sota el lema Escombrem l'especulació .

El gran arbre o pop que presideix la façana d'aquesta finca de planta baixa més quatre ja s'ha fet un lloc a la fesomia de l'Eixample. Les dues primeres plantes funcionen com espais comuns, mentre que la vintena d'okupes que hi viuen -la majoria no fixos- tenen les habitacions als pisos superiors i hi són amb el requisit indispensable, segons fonts de l'assemblea de la casa, d'involucrar-se en les activitats de les dues primeres plantes. La immobiliària Fbex, que a l'estiu va presentar concurs de creditors, vol saldar una part del deute que té amb la venda de la finca. També Can Vies, que fa 13 anys que funciona com a centre social a Sants, va tenir judici, vist per a sentència, divendres.

La punxada de la bombolla immobiliària i el boom dels pisos buits, però, ha fet que últimament els okupes no entrin només en finques desballestades o que requereixen molta feina d'adaptació perquè fa anys que estan buides, com va ser el cas de la Carboneria. Una mica més avall, ja a la ronda de Sant Pau, per exemple, hi ha un dels centres socials ocupats que s'ha erigit com a símbol dels nous temps, en una promoció de pisos d'alt estànding.

Pisos amb jacuzzi

Des de finals d'agost, la universitat lliure la Rimaia s'ha reinventat en aquest bloc, propietat de la immobiliària Camat, que es va acabar de construir fa més de 15 anys però que els problemes per obtenir la llicència, en un primer moment, i la falta de coherència entre el preu i la zona on s'ubica, més tard, han convertit en un bloc fantasma, sempre tancat i amb el cartell "en venda" eternitzat a la façana.

Ja l'abril passat hi va haver la primera temptativa d'ocupació i els nous inquilins s'hi van fer forts durant les setmanes que els Mossos d'Esquadra van trigar a tenir l'ordre per al desallotjament. Era el primer cop que algú utilitzava els jacuzzis, les cinc habitacions exteriors i els tres lavabos d'aquests pisos de 200 metres quadrats que històricament havien suscitat l'interès del barri amb un atractiu cartell de "pisos d'alt estànding" i les mil i una llegendes sobre per què no se n'havia venut ni un. En aquella primera ocupació els sacs de dormir airejant-se i algunes peces de roba esteses es van convertir en la prova més clara que alguna cosa es movia. Després del desallotjament, la propietat en va tapiar les entrades i, a l'agost, els responsables del projecte de la Rimaia van trobar com a única entrada per accedir-hi les persianes metàl·liques dels baixos.

Hi van obrir la tercera Rimaia, una iniciativa que neix de l'oposició al pla de Bolonya, i que va fer les seves primeres passes en un pis del carrer Casanova per instal·lar-se després a la Gran Via, d'on se'ls va desallotjar al juliol. La idea, com explica un membre de l'assemblea, és obrir-se als veïns del barri i, per això, les persianes de la nova seu s'aixequen cada tarda per convidar tothom a consultar la biblioteca o "comprar" alguna cosa a la botiga de roba "gratis" (la gent hi porta allò que ja no li fa servei).

Dels pisos no en volen parlar perquè consideren que és un tema a part, però apunten que els han anat molt bé perquè amb tantes habitacions hi pot viure molta gent en bones condicions i sempre amb el compromís d'involucrar-se en el projecte de la Rimaia. Una crítica: el luxe de mitjans dels 90 no incloïa la vitroceràmica ni alguna de les comoditats actuals. Però sí el jacuzzi, tan de moda en aquella època.

No és l'única promoció d'aquest nivell que ha acabat ocupada, però sí la que està tenint una vida més llarga. Després de l'estiu, tres torretes unifamiliars de quatre plantes connectades per un ascensor particular al carrer Alegre de Dalt, a Gràcia, es van sumar a aquesta llista d'ocupacions d'alt estànding.