Imma Mayol: "Deixo la política, vull anar-me'n a Mallorca"

S'acaba una etapa a la vida d'Imma Mayol. Han sigut 20 anys dedicada a la política professional, 8 de diputada al Parlament i 12 a l'Ajuntament de Barcelona. Dimarts que ve comença el comiat: Iniciativa li fa un homenatge per agrair-li els serveis prestats.

I a partir d'ara, què?

Doncs, a partir d'ara, una vida diferent, més tranquil·la.

Això vol dir deixar la política?

Sí. No deixaré la militància a Iniciativa, però sí que deixo la política professional. Tinc ganes de tornar a viure a Mallorca, de recuperar-hi vida i no només anar-hi de vacances. Sempre hi he estat molt connectada. Fa 33 anys que sóc a Barcelona, però sempre m'he sentit com algú de Mallorca que vivia aquí. L'objectiu seria viure i treballar entre Mallorca i Barcelona.

I treballar de què? Hi ha la sensació que Imma Mayol ha nascut política.

No, jo sóc psicòloga. Abans de la política, vaig treballar durant 12 anys, primer a l'administració i després en una consultora en temes de drogodependència, de recerca, de formació. I això crec que ha estat bo. Ara no vull tornar a fer el mateix, però sí que tinc ganes de dedicar els últims anys de la meva vida professional a alguna cosa que no sigui la política.

Però què s'imagina fent?

Encara no ho sé. De moment, estic amb contactes a la Universitat de les Illes per fer projectes de recerca o per exercir la docència. Estic molt oberta a qualsevol cosa, però no es pensi que és fàcil, quan ets d'Iniciativa i t'has dedicat 20 anys a la política, que la gent faci el canvi i et vegi com una professional.

Diuen que els polítics quan fan els diners de veritat és quan abandonen la política.

En el meu cas, s'haurà de veure. Sincerament, no hi confio. És més, veig a venir que passaré uns mesos a l'atur. Al principi, m'agobiava molt. Ara ja ho he desdramatitzat. No em fa patir estar uns mesos a l'atur. Ara penso que fins i tot pot ser una oportunitat. No passa res. Sempre he tingut la confiança que les coses m'anirien bé. I ara també la tinc. Encara que passi uns mesos a l'atur, una cosa o una altra sortirà.

I no hauria preferit una jubilació daurada: senadora, eurodiputada?

Això tenia claríssim que no. Seria dolent per mi. És que no tinc ganes de dedicar-me a la política.

Tan cremada ha acabat?

Cremada no, cansada, que és diferent.

Cansada de què?

D'unes quantes coses. La primera, de la relació amb els mitjans. Això que tot el dia t'estiguin jutjant per mi és esgotador. Que no puguis tenir vida privada sense que la gent et conegui m'ha cansat molt.

Té ganes que la gent l'oblidi?

Totalment. Totalment. És el que més ganes tinc que passi. I poder viure més tranquil·la.

Què ha aportat vostè a la política?

Crec que he aportat credibilitat, fer el que penses i dir el que fas. També he aportat il·lusió durant molt temps. Per això ho deixo. No es pot fer política sense il·lusió. I alegria. També dec haver aportat coses negatives, però com que ja les diuen els altres...

Alguna que vulgui dir vostè, de negativa.

Sí, crec que hi ha hagut algun moment de tossuderia. De massa insistència en algunes coses. De no veure que la realitat no permetia fer segons què.

Quantes vegades s'ha penedit d'haver dit que era "antisistema" al programa d'en Cuní?

Sí que me n'he penedit. Me n'he penedit, tot i tenir la consciència que era una gran injustícia. Ningú que va veure el programa va entendre que jo estava per la violència. Però és veritat que hauria estat molt millor dir la paraula inconformista. Ara, si tornés enrere, és el que faria.

Si vostè té cotxe oficial i cobra no sé quants diners del sistema, té sentit dir que és antisistema?

Efectivament, la paraula no és encertada. Però hi ha una expressió bonica del PSUC que defensaré tota la vida: partit de lluita i de govern. I jo estava dient això. Que encara que estigui formant part del sistema, no em conformo amb com està. Però també tinc la sensació que hi havia ganes de linxar una persona que en aquell moment estava ben situada a la política catalana. Si no hagués sigut això, haurien trobat una altra excusa.

Qui la volia linxar?

Crec que hi havia bastants sectors que em volien linxar. Iniciativa estava en un bon moment i jo estava ben valorada. Feia una mica de por. Com diu algun dirigent socialista de qui no diré el nom, allò va ser un linxament orquestrat. Però això a la vida passa.

Orquestrat per qui?

Pels mitjans de comunicació influents, per altres formacions polítiques i per gent que no tenia ganes que Iniciativa continués pujant. Va ser una campanya molt intensa i amb moltes mentides. Per exemple, em van convertir en rica. Jo no he estat mai rica. No em queixo pas, ni molt menys, però que si tenia no sé quantes cases a Mallorca, a Cadaqués, a Port de la Selva, que tot el dia anava a desfilades de moda, quan no hi he anat mai, que si anava d'Armani... Es van dir moltes mentides de mi, moltes.

Allà va ser quan va decidir plegar?

No. Jo ho havia decidit abans i n'estic molt contenta. Vaig decidir plegar de la política l'estiu del 2006 i això va ser el gener del 2007. No m'hauria agradat regalar als artífexs del linxament la decisió d'abandonar la política. No m'hi vaig veure forçada, afortunadament.

Se'n recorda d'aquell Nadal que va posar avets amb pedals que valien 240.000 euros...

Jo no sabia quant costaven els avets. Però fixi's: ara Nova York n'està ple. A Madrid n'hi ha. A Copenhague són la màxima expressió de la modernitat. No va ser encertat que uns arbres costessin 240.000 euros. És veritat. I puc entendre les crítiques, el que no puc entendre és que això es magnifiqui.

Li feia més mal quan la criticaven a vostè o quan les crítiques eren per a Joan Saura?

Em feia més mal quan criticaven en Joan. Sempre dic que fa més mal veure patir algú que estimes molt que patir tu mateixa.

Ha corregut molt per Barcelona que vostè i ell estan separats, que ho han deixat córrer.

A mi també m'ho ha preguntat molta gent. És totalment fals. Fa 20 anys que estem junts i la relació amb en Joan és de les millors coses que m'han passat mai. Forma part d'aquesta voluntat de desgast. Són d'aquells rumors que no saps qui els escampa, però en aquest cas li puc dir que no han aconseguit el seu objectiu. Ni ens han separat ni ens han desgastat.

Hi ha la sensació que ser progre era una cosa molt ben vista i ara és com un motiu de burla. Hi ha una certa ridiculització dels progres?

És possible. El més important és no ser dogmàtic i estar obert als canvis. Una cosa de què estic satisfeta és de l'evolució ideològica a dins d'Iniciativa per Catalunya.

Però quan es va ensorrar el comunisme, vostès han sabut trobar una nova manera d'explicar el món, alternativa al liberalisme?

Jo crec que sí. L'ecosocialisme va incorporar un nou paradigma de pensament que en aquests moments és cap on ha d'anar el futur. Un dels punts febles del govern de Convergència és que són molt antics. No es pot anar en contra de la lògica dels 80 km/h, de les polítiques ambientals rigoroses o de les polítiques socials avançades. Al senyor Artur Mas les coses li poden anar malament per antic, per no haver sabut llegir els signes del temps.

Serà un bon alcalde Xavier Trias?

Espero que no. No en tinc gens de ganes, que sigui alcalde. Tenim una bona relació personal, però en el seu temps ja li vaig fer molta oposició al Parlament.

M'ha de contestar amb una paraula, però la paraula no pot ser Gomà. Hereu o Tura?

No li puc contestar amb una paraula, això. Crec que s'ho han muntat fatal. Les primàries, perquè siguin positives, no es poden fer a la desesperada. L'únic que puc dir és que m'entenc més amb Jordi Hereu que amb Montserrat Tura. També el conec més.

Després de 32 anys de govern d'esquerres a Barcelona, no creu que el 22 de maig pot ser el moment del canvi a la ciutat?

La ciutat ha canviat i requereix noves idees i nous lideratges. Li fa falta airejar-se. Ara, esclar, que la novetat sigui Xavier Trias! Si a mi em toca retirar-me, imagina't a ell. Una ciutat com Barcelona no me la puc ni imaginar governada per Convergència i Unió i el Partit Popular. Les idees noves han de venir des de l'esquerra.

Anirà a votar el 10 d'abril a la consulta per la independència?

No, no aniré a votar. Ho respecto, però té un punt d'artificial que fa que no m'hi senti cridada. Sé que és difícil, però encara crec en un estat federal de veritat. I anar a votar un mes abans de les municipals és massa fàcil d'instrumentalitzar.

El cap de llista d'ICV-EUIA a les municipals serà Ricard Gomà. No creu que hi ha molt poca gent que el conegui?

Sí, això és una cosa que diuen les enquestes. Però quan jo em vaig presentar, tampoc era coneguda. El Ricard es donarà a conèixer a la campanya electoral. A la gent li cau molt bé. Quan el coneguin, encara els caurà millor.

També queien bé vostè i Joan Saura quan eren a l'oposició.

És veritat. És que hi ha un punt de malaltia en la societat catalana. És una cosa a superar. Molts sectors socials, mediàtics i econòmics pensen que la Generalitat és propietat d'una força política i que els altres som rellogats. Com pot ser, si justament les institucions són de tots?

I l'esquerra no ho pensa de l'Ajuntament de Barcelona?

Si guanya la dreta a Barcelona, jo no tindria la sensació que estan rellogats. Haurien guanyat democràticament unes eleccions. En canvi, al govern de la Generalitat hi ha hagut molta gent que han pensat que érem una anomalia a subsanar.

I finalment s'ha subsanat...

Que sàpiguen que hem après dels errors, que tornarem al govern més savis i llavors pot ser que el relloguer duri més.

I vostè s'ho mirarà des de Mallorca.

Estaré al cas del que passi a la vida política, però necessito una descompressió. Si m'ho permet, durant un temps llegiré menys diaris.