El dret a decidir ocupa de nou l'espai central del debat polític
BarcelonaSerà només durant uns quants dies, però l'exercici del dret a decidir tornarà a monopolitzar l'agenda política catalana. Fins diumenge es reviurà l'ambient de finals del 2009, quan es va evidenciar que l'estat de les autonomies nascut amb la Constitució del 1978 ja no era capaç de donar resposta a les demandes catalanes i la retallada de l'Estatut al Tribunal Constitucional (que acabaria arribant a finals de juny del 2010) semblava imminent.
La consulta del 10 d'abril a Barcelona, en la qual, per bé que de manera discreta, ja han exercit el seu dret a vot dos presidents de la Generalitat i líders de CiU, Jordi Pujol i Artur Mas, centra l'atenció. Llevat del PP, els partits majoritaris coincideixen que el moviment de les consultes, que tanca el procés diumenge, haurà servit per "despenalitzar" el dret a decidir, que els consensos de la Transició van marginar. Destacats dirigents del PSC (ja no cal dir de CiU, ICV o ERC) assumeixen que aquest debat s'ha normalitzat. I la consulta a Barcelona serà un gra de sorra més d'aquest moviment.
El dilema del president
La consulta arriba en un moment en què el Govern està immers en un pols amb l'Estat pel finançament. El president, pressionat per la Santa Aliança que formen els seus socis d'Unió i sectors econòmics i mediàtics que adoben el terreny per a un pacte CiU-PP després de les generals, va confessar que tenia "un dilema" sobre si votar o no. Ho feia ja com a president i després que, a l'oposició, molts dirigents de CDC haguessin animat unes consultes que dividien el govern de Montilla.
El dilema s'ha resolt i el mateix dia que Pujol va votar, ho va fer Mas, també sense testimonis gràfics i "com a ciutadà, no com a president". Ara caldrà veure què fan consellers com Joana Ortega, Andreu Mas-Colell o Pilar Fernández Bozal. El líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, ja ha dit que no votarà i ahir el va secundar la presidenta del Parlament, Núria de Gispert.
Malgrat que amb la boca petita li reconeix mèrits, el PSC no deixarà de posar l'accent en el poc recorregut del moviment més enllà del camp nacionalista i en què, si se'n surten mínimanent és "perquè durant un mes han empaitat la gent perquè voti". Recorden que l'endemà "no passarà res", però no s'estaran de dir que, per ser conseqüents i "no enganyar la gent", ara CiU hauria de donar també el seu 'sí' a iniciatives parlamentàries com la proclamació de la independència que, a instàncies de Solidaritat, es debat al pròxim ple del Parlament. Els nacionalistes, que van intentar fer decaure el debat, votaran que no.
A mesura que quedava clar que Mas resoldria el "dilema", CDC s'ha implicat més en la consulta de Barcelona, que va néixer amb l'ombra d'un dubte que va créixer quan ciutats com Tarragona o Lleida van aconseguir índexs de participació molt baixos: el 5,7% i el 8,2% dels empadronats majors de 16 anys, respectivament.
Els convergents han cedit locals que es faran servir com a col·legis però, tot i que miren amb més confiança el moviment, no han esbandit la por del "fracàs". De fet, els partidaris que Mas no votés sostenien que no se'l podia associar a un moviment "minoritari". Ara, però, veuen difícil que no se superi el llistó del 10%.
A ERC són optimistes i, paradoxalment, estan esperançats pel gest de Pujol i Mas. Hi ha qui fins i tot creu que podran "posar el 2 davant". Els republicans fan, però, un càlcul més partidari. Estan segurs que la consulta els pot ajudar a "engrescar" part del seu electorat tradicional. I més ara, quan fora del Govern ja no es consideren "objectiu a abatre" per ningú. "El suflé de l'emprenyada ha baixat", diuen.
Barcelona Decideix centra ara els seus esforços, després d'haver carregat contra el PSC per les traves de l'alcalde Hereu a la consulta, a sumar ICV al carro.
Agradi o no, doncs, el dret a decidir tornarà a ser central. Seguirà fent passos més enllà de la lluita partidària i del mateix 10-A.