La crisi posa contra les cordes les entitats socials
Les entitats socials donen feina a 100.000 persones. El context econòmic fa que algunes associacions pateixin per sobreviure. El sector busca solucions imaginatives per repensar-se en plena crisi.
BARCELONA."Tenim la pilota a la nostra teulada i ens toca innovar". La frase és de Xavier Orteu, representant de la federació Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i il·lustra el repte que té al davant el tercer sector, el conglomerat d'associacions que atenen persones en risc d'exclusió. Les retallades aplicades en programes socials -com la polèmica reforma de la renda mínima d'inserció- i l'escenari d'austeritat que s'endevina -amb la revisió a la baixa de convenis i subven cions- obliguen les entitats a repensar com poden fer viable la seva activitat en un context de demanda creixent de les necessitats dels més vulnerables. A Catalunya, un de cada cinc ciutadans ja viu en situació de pobresa. "L'única solució és ser més eficients per arribar a més població encara que tinguem menys recursos", afirma Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social.
L'activitat del tercer sector, que a Catalunya representa el 2,8% del PIB i presta servei a 1,7 milions de persones, dóna feina a 100.000 treballadors. Les entitats no han pogut evitar els efectes de la crisi. "Algunes ens diuen que estan agonitzant", detalla la presidenta d'ECAS, Teresa Crespo. "Les retallades i el retard en el pagament de l'administració han fet que moltes entitats estiguin en perill de desaparició, com ha passat en el món de l'empresa", afirma la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social. Les més febles han hagut de reduir personal i, en alguns casos, la solució per no desaparèixer passa per concretar fusions. Tots els agents admeten que és indispensable diversificar el finançament.
Encara menys recursos
La retallada de fons públics es mantindrà el pròxim exercici. Guiteras recorda que han desaparegut convocatòries d'ajudes gestionades pel departament d'Empresa i Ocupació, i detalla que les entitats que treballen en l'atenció als drogodependents ja saben que per al 2012 hi haurà una reducció del 13% en aquests programes. El sector també està pendent de com es completarà la reforma de la renda mínima d'inserció. Crespo calcula que entre un 18% i un 20% dels 34.000 perceptors del PIRMI han deixat de cobrar, ja sigui per sospita de frau o per no complir els requisits detallats en el nou decret del Govern. A banda de demanar ajudes més específiques per atendre els perfils de pobresa, Crespo planteja propostes per millorar la renda mínima: crear contractes laborals lligats a l'aprenentatge o condicionar les ajudes a la realització de treballs per a la comunitat. Són exemples de solucions imaginatives en temps de crisi. Les entitats socials també se n'han d'aplicar. "Ens toca potenciar les aliances entre nosaltres", afirma Crespo. "La nostra feina s'ha de coordinar amb la de l'administració, però aquest espai encara no s'ha trobat", puntualitza Guiteras.