La Creu Roja entra a Homs i evacua només alguns ferits

EL CAIREMentre el grup de països Amics de Síria debatia ahir a Tunísia noves mesures per abordar la crisi siriana, un comboi de la Creu Roja va poder entrar ahir al barri de Baba Amr, a la ciutat de Homs, escenari d'un setge ferotge des de fa setmanes per les forces de seguretat sirianes, per evacuar diversos ferits. En tancar aquesta edició no s'havia confirmat l'abast de l'evacuació, però un portaveu de la Creu Roja a Damasc va assegurar que diverses dones i nens van ser traslladats a un hospital d'un altre barri de Homs per rebre atenció sanitària.

Les informacions sobre els periodistes estrangers ferits atrapats al setge de la ciutat també eren confuses. El ministeri d'Exteriors sirià va declarar a la nit que "grups armats" havien "frustrat" l'evacuació "d'una periodista estrangera ferida que havia entrat il·legalment al país", referint-se a la francesa Edith Bovier. Prèviament, els Comitès de Coordianció Local havien advertit que Bovier i els seus col·legues, el britànic Paul Conroy i el francès William Daniel, es negaven a sortir en absència dels seus ambaixadors per por de caure a mans de les forces de seguretat, i exigien el compromís d'un "alto el foc humanitari complet".

"El Comitè Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja estan intentant evacuar tan aviat com sigui possible tothom que necessita ajuda urgent", va declarar el portaveu, negant que l'operació, en què van participar una desena d'ambulàncies, només tingués com a objectiu assistir els periodistes. Des de la seu central de la Creu Roja a Ginebra es va definir la missió com "un primer pas".

La periodista francesa va ser greument ferida en una cama dimecres en un bombardeig, on van morir la periodista nord-americana Marie Colvin i el fotògraf francès Remi Ochlik, els cadàvers dels quals també haurien estat evacuats.

Segons els testimonis d'activistes recollits per diverses agències de notícies, els intensos atacs contra Baba Amr s'haurien aturat ahir al voltant de les 8 del vespre. La Creu Roja no ha aclarit quins són els termes del seu acord amb les autoritats sirianes, ni si aquesta és una operació aïllada, o si bé Damasc hauria acceptat obrir un corredor humanitari permanent, tal com ha sol·licitat la comunitat internacional.

Precisament, aquesta va ser una de les demandes recollides en el comunicat final de l'anomenat grup de països Amics de Síria, que inclou la majoria d'estats d'Orient Mitjà i les principals potències occidentals, i que ahir es va reunir per primer cop a Tunísia en un esforç per adoptar noves mesures encaminades a resoldre el conflicte sirià.

A la cimera es van posar de manifest les discrepàncies entre els diversos països a l'hora de dissenyar un pla per sortir de l'impàs diplomàtic actual. El principal punt de discòrdia entre els assistents era la possibilitat d'obrir la porta a una sortida militar al conflicte, ja sigui armant l'oposició o bé amb la intervenció d'una força multinacional.

Aquesta última posició va ser la defensada pels països del Golf, principalment Qatar i l'Aràbia Saudita, amb França. Quan els periodistes li van preguntar què li semblava la proposta d'armar l'oposició, el seu representant, el príncep Saud al-Faisal, va considerar-ho "una idea excel·lent".

Acord de mínims

El comunicat final aposta per una sortida política, i insta la comunitat internacional a intensificar les sancions econòmiques i diplomàtiques contra el règim d'Al-Assad. La UE va donar exemple anunciant la congelació de tots els actius del Banc Central de Síria.

A més, els Amics de Síria van reconèixer el Consell Nacional Sirià com a "representant legítim" del poble sirià, i van mostrar-se disposats a donar-li suport, sense especificar de quin tipus. No obstant, el seu president, Burhan Galhioun, va mostrar-se decebut pels resultats de la cimera, afirmant que "no va satisfer les demandes del poble sirià". Per altra banda, l'exsecretari general de l'ONU, Kofi Annan, va ser nomenat enviat especial per Síria en representació tant d'aquesta organització com de la Lliga Àrab.

Mentrestant, a Homs la matança va continuar, amb 51 morts a mans de les forces de seguretat, segons l'oposició.