El corredor serà mediterrani

Barcelona.Avui a les 12.30 h el comissari de Transports de la Comissió Europea, Siim Kallas, anunciarà les línies ferroviàries que s'inclouran a la Xarxa Transeuropea de Transport. El Corredor Mediterrani, l'eix ferroviari de mercaderies que ha d'unir Algesires amb la Jonquera, figurarà a la llista, esmenant-se així la decisió del govern de José María Aznar, que l'any 2003 no va creure convenient incloure aquest eix en la llista de xarxes prioritàries.

La decisió contribuirà en gran mesura a acabar amb el concepte d'Espanya radial que ha governat la política d'infraestructures espanyola durant les últimes dècades, amb la faraònica xarxa de l'AVE com a cas paradigmàtic (el govern espanyol ha invertit ja 97.000 milions d'euros en el tren d'alta velocitat, que va connectar Madrid i Sevilla fa quasi vint anys, i el servei encara no ha arribat a Figueres).

L'ofensiva política i empresarial a Brussel·les, que s'ha intensificat durant les últimes setmanes, ha acabat donant fruits.

Què dirà avui la Comissió?

Segons ha pogut saber l'ARA, el comissari europeu de Transports donarà avui llum verda a la inclusió del Corredor Mediterrani a la xarxa prioritària. Concretament el traçat elegit serà el que connectarà la Jonquera amb Cartagena a través del litoral. En aquest punt la línia es desviarà per l'interior fins a l'altura de Còrdova i des d'allà enllaçarà amb Algesires. D'aquesta manera el Corredor Mediterrani s'ha imposat a l'eix semimediterrani, una opció que suposaria desviar la línia ferroviària fins a Madrid, amb una antena que connectés amb València.

La Comissió Europea s'ha decantat també pel Corredor Atlàntic, que ha de connectar Algesires i Portugal amb França a través de Madrid i el País Basc.

El Corredor Central, eix que uniria Portugal i Algesires, Madrid, l'Aragó i França, només s'ha incorporat de manera parcial, descartant el túnel de 40 quilòmetres pels Pirineus. De fet aquest tercer eix servirà d'intercanviador entre els corredors Atlàntic i Mediterrani. Així, el mapa que anunciarà Kallas inclourà una connexió entre els dos corredors aprovats, el Mediterrani i l'Atlàntic. Aquest enllaç ferroviari connectarà els dos eixos a través de Saragossa.

Què suposa aquesta decisió?

La llista de corredors inclosos a la xarxa transeuropea indica quins projectes són prioritaris per a Brussel·les en l'horitzó del 2030.

La incorporació del Corredor Mediterrani suposa que aquest eix serà cofinançat per la Unió Europea (que aportaria prop d'un 10% del cost total, que podria rondar els 41.500 milions d'euros) i, el que podria esdevenir més important, que la Comissió es compromet a garantir-ne l'execució, excepte en els trams que ja estan construïts, com l'alta velocitat entre Tarragona i Barcelona o la connexió internacional Figueres-Perpinyà.

La UE destinarà 40.000 milions d'euros en els projectes de transports i d'energia que declari prioritaris, dels quals 21.700 milions aniran a parar a una dotzena de corredors de transport ferroviari de mercaderies de regions europees considerades estratègiques.

Brussel·les disposa de 10.000 milions d'euros més procedents dels fons europeus de cohesió.

Qui hi guanya?

La Comissió Europea ha reiterat durant els últims mesos que la llista de corredors prioritaris es conformaria seguint criteris de retorn socioeconòmic de les inversions. És a dir, no era el moment de plantejar capricis ni plans de reequilibri territorial no justificats econòmicament. Les restriccions econòmiques imposades per la crisi internacional han obligat el govern europeu a prioritzar i aquest factor ha jugat a favor de l'eix Mediterrani.

Aquest corredor de gairebé 1.300 quilòmetres uneix quatre comunitats autònomes (Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia) i aglutina gairebé la meitat de la població espanyola i el 40% del producte interior brut (PIB). El Corredor Mediterrani serà un baló d'oxigen en plena crisi, ja que crearà milers de llocs de treball i contribuirà a la reactivació econòmica espanyola.

A més, dotarà el teixit econòmic d'una eina potent de connexió amb Europa, el principal destí de les exportacions espanyoles (el Corredor Mediterrani concentra el 60% de les exportacions espanyoles a Europa i el 70% de les exportacions agràries). La taxa d'evacuació ferroviària d'Espanya és només del 4%, enfront del 18% del conjunt d'Europa.

Qui en són els impulsors?

Durant els últims anys la defensa del Corredor Mediterrani ha recaigut gairebé en solitari als empresaris i la societat civil, que sovint s'han queixat de la falta d'influència política en un projecte a llarg termini.

L'associació Ferrmed, presidida per Joan Amorós, ha assumit el lideratge d'aquesta causa . Darrere d'aquesta entitat hi ha bona part de les multinacionals que operen a Espanya, que veuran incrementada la competitivitat de la seva activitat a l'Estat. Alguns dels grups empresarials membre de Ferrmed són Seat, Ford, Mango, Vossloh, Alstom, Volvo, Abertis, Applus+, Bombardier, Decathlon, DB Schenker, Celsa i Ciments Molins.

Ferrmed ha tingut la complicitat de les autoritats portuàries dels territoris inclosos en el Corredor Mediterrani, que sumen més de 200.000 milions de tones anuals. Les cambres de comerç i les patronals també han jugat un paper important en favor de l'eix.

Els governs de Catalunya, València i Múrcia han escenificat en el tram final de l'ofensiva per impulsar l'elecció del Corredor Mediterrani una aliança pràctica (que es va visualitzar en la trobada del 16 de setembre al palau de la Generalitat entre els presidents Artur Mas, Alberto Fabra i Ramón Luis Valcárcel), conscients que l'elecció d'aquest eix ferroviari és de les úniques bones notícies que poden transmetre en època de retallades pressupostàries.

Què en pensen?

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, que ahir es va mostrar confiat sobre l'elecció del Corredor Mediterrani, va lamentar que hagi costat "sang, suor i llàgrimes" aconseguir posar al mapa una infraestructura que s'hauria acceptat fàcilment a la resta d'Europa. Tanmateix, Recoder va alertar que, a partir d'avui, "caldrà seguir treballant" perquè el Corredor sigui una realitat i "no un dibuix en un paper".

Recoder va comentar que "la història és repeteix i es torna a confrontar l'obsessió catalana per connectar amb Europa, que representa progrés i democràcia, amb l'obsessió de l'Espanya madrilenya, que té tendència a mirar-se el melic i alimenta les possibilitats d'altres territoris en detriment de Catalunya".

Salvador Guillermo, director d'Estudis Econòmics i Fiscals de la patronal Foment del Treball, va remarcar que "no té sentit desplegar un corredor ferroviari d'aquesta magnitud allunyat dels principals ports que estan al llarg de tota la Mediterrània".

"Fer un Corredor Mediterrani desviat cap a Madrid només per donar servei al port d'Algesires, que és un port de trànsit amb una penetració en el territori gairebé nul·la, seria allò del cafè per a tothom. En una situació pressupostària, la visió més assenyada és la de tot l'eix mediterrani. Aquest Corredor Mediterrani podria ser un dels canals d'entrada al Magreb, i podria esdevenir clau en les relacions entre Europa i la resta de la Mediterrània".