El corredor mediterrani: en via morta

BARCELONA.La batalla continua. Mentre que Europa ja ha deixat clar que la prioritat per a la xarxa transeuropea de transports fins al 2030 és el corredor mediterrani, Madrid manté l'ambigüitat. L'última, una galleda d'aigua freda: la negativa del Congrés -i, per tant, també del govern del PP- dijous a declarar prioritari, davant dels altres, l'eix mediterrani. El cert, però, és que la crisi ha obligat a prioritzar inversions en base al criteri de retorn econòmic. I en aquest sentit hi ha una clara coincidència d'interessos entre els executius català i valencià, que fien les seves futures infraestructures a l'articulació del llargament reivindicat corredor mediterrani que connecti els Països Catalans amb Europa.

Un simple cop d'ull a les noves xarxes de transport serveix per visualitzar que l'eix que ha de creuar la costa des d'Andalusia fins a França acumula la gran majoria d'inversions planificades pels governs d'Artur Mas i d'Alberto Fabra. Els dos executius confien que Mariano Rajoy compleixi més que el seu predecessor en matèria d'infraestructures. Ara ja no valen les paraules. Els pressupostos parlaran per si sols. El conseller català de Territori, Lluís Recoder, va aprofitar la visita de fa un mes de la ministra de Foment, Ana Pastor, per tractar els accidents a Rodalies i li va entregar el seu particular memorial de greuges fent-li saber les seves prioritats.

9.400 milions... cap al TGV gallec

Fonts del departament expliquen que Pastor, que va reconèixer els 5.700 milions de deute amb Catalunya, va ser comprensiva amb les demandes, però va recordar les penúries econòmiques de l'Estat. A principis de febrer, però, la ministra havia licitat vuit nous trams del TGV a Galícia, un projecte que preveu poc retorn econòmic i pel qual hi ha compromesos uns 9.400 milions. Això porta el Govern a pensar que el govern central no ha superat l'anomenada cultura del pelotazo , la planificació de les infraestructures amb criteris no econòmics.

La prova del cotó fluix que es fixa el Govern per determinar el grau de voluntat política de Madrid amb les infraestructures catalanes són quatre inversions per valor de 1.000 milions que representen les prioritats més urgents de l'executiu. Es tracta dels accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona -pendents des del 1994- i del de tren a l'aeroport, del desdoblament del tram ferroviari entre Tarragona i Vandellós i el tercer raïl que uneixi el port de Tarragona amb la línia de Castellbisbal. Aquesta última obra la ministra Pastor se la vol estalviar per millorar la xarxa existent, que encara trigaria a arribar pel seu cost i complexitat. La dotació pressupostària d'aquestes infraestructures entre el 2012 i el 2013 determinaran la confiança en aquest àmbit entre el govern català i l'espanyol.

Un doble dèficit català

De fet, la reivindicació de més inversions en aquest àmbit és la segona demanda per darrere del pacte fiscal per garantir un "tracte just". "Catalunya pateix un doble drenatge econòmic: el dèficit fiscal i el d'infraestructures", lamenten fonts del departament de Territori en relació amb el dèficit inversor estructural. La denúncia compta amb un suport molt majoritari al Parlament. El 23 de febrer CiU, PSC, ICV i ERC es van unir per exigir la fi d'aquest greuge, per fixar al calendari els compromisos pendents i iniciar el traspàs de ports i aeroports. Una pròxima bilateral Generalitat-Estat haurà de concretar-ne els detalls i posar fil a l'agulla en la negociació.

Fabra també aspira al fet que Pastor compleixi la promesa d'impulsar l'eix mediterrani i planteja demandes similars a les catalanes per connectar a la xarxa ferroviària les principals infraestructures de transport, com els ports de València, Alacant i Castelló, i també a nivell logístic. Així, situa entre les seves prioritats la connexió o construcció dels parcs logístics d'Alacant, Castelló, el Penedès, el Prat, la Llagosta i l'Empordà. Cal igualment adaptar a l'ample europeu els trams que falten de la xarxa ferroviària entre Portbou i Ulldecona i desdoblar vies entre Castelló i Tarragona, connectar Alacant i València per la costa i unir Lleida al futur corredor.

Les úniques demandes viàries vigents són històriques reivindicacions, com el Quart Cinturó -projectat el 1965 i construït a mitges-, el desdoblament de l'eix transversal -que es vol acabar el juliol del 2013- i el desdoblament de la N-II a les comarques gironines. Aquest últim està paralitzat parcialment i el Govern se'l pot replantejar als trams paral·lels a l'AP-7. Seguiran amb l'oposició, però, de grups ecologistes i ajuntaments que denuncien l'impacte ambiental i el model de creixement basat en carreteres.

La crisi frena obres a les Balears

I qui creia que el retorn del PP al govern balear ressuscitaria les obres mastodòntiques s'equivocava. La crisi pressiona, l'austeritat és més bona bandera i ara es limita a dir que veuria bé el segon cinturó de Palma i l'ampliació del metro fins al Parc Balear d'Innovació Tecnològica. La nova línia de tren, de moment, és història.