Els ajuntaments són la primera finestra on s'adreça el ciutadà. I en els últims dies estan rebent un allau de queixes. Des de veïns que protesten pel tancament de les urgències del seu ambulatori fins a beneficiaris de la renda mínima d'inserció -coneguda com a PIRMI- que encara no han cobrat. A més, els ajuntaments també han rebut una notificació on se'ls avisa que se'ls retallen les subvencions per a escoles bressol i de música. I amb caràcter retroactiu, és a dir, quan les famílies ja fa temps que han pagat la matrícula. Davant d'això, molts consistoris han decidit fer-se càrrec de les ajudes socials que la Generalitat està retallant.
En alguns casos, exigeix un esforç enorme, ja que molts consistoris estan lluitant per salvar les seves finances i, a més, han de retornar 137 milions d'euros a les arques de l'Estat. També està obligant a reajustar pressupostos. L'Ajuntament de Tarragona, per exemple, ha retallat un 17% la partida dedicada a festes i ha reduït el pressupost de cultura i les ajudes a l'esport professional per dedicar aquests diners a atendre les famílies que no han cobrat els 400 euros del PIRMI. En el cas de Lleida, l'ajuntament pagarà de la seva butxaca els 200 euros per alumne d'escola bressol i els 140 de les escoles de música que el Govern ha deixat de subvencionar. Farà el mateix el consistori de Navàs. "Ho haurem d'assumir nosaltres perquè no és seriós fer pagar ara als pares aquests diners de més", diu l'alcalde de Lleida Àngel Ros. "Ens queixem que se'ns digui ara i amb caràcter retroactiu, perquè ja no es poden replantejar els serveis", diu el responsable d'hisendes de l'Associació Catalana de Municipis, Ferran Bel.
Els ajuntaments de Girona, Lleida i Barcelona també estan avançant ells mateixos els diners del PIRMI. "Són diners de préstec", diu Eduard Berloso, regidor de Serveis Socials de l'Ajuntament de Girona, que té un fons de contingència d'entre 80.000 i 100.000 euros que es destinaran a pagar aquestes ajudes. Els alcaldes també es queixen que tots aquests canvis s'han comunicat en ple agost, quan la plantilla dels ajuntaments està sota mínims i els beneficiaris, de vacances. "No hem rebut cap indicació, ens ho hem trobat igual que les famílies i estem informant de coses de les quals no hem estat informats", diu Carme Crespo, alcaldessa en funcions de Tarragona. Molts s'han assabentat dels canvis per la premsa. Per a la Federació de Municipis de Catalunya la situació és tan "preocupant" que ha convocat tots els alcaldes per demanar "l'empara del Parlament".
Front comú contra la tisorada
Les retallades en salut també han agafat desprevinguts els alcaldes, que es queixen que s'ho han trobat fet i no se'ls ha donat l'oportunitat de proposar alternatives: "Hi ha altres maneres d'estalviar, però s'han pres mesures sense parlar amb els municipis afectats", diu el batlle d'Argentona, el convergent Ferran Armengol. Són molts els que s'han mobilitzat contra les retallades: manifestacions, manifestos o signatures. A Cardona, el consistori ha convocat avui una assemblea. "Estem disgustats i el sentiment general és de desprotecció", diu l'alcalde, Ferran Estruch. Àngel Ros afirma: "El problema és que la Generalitat no creu en els municipis. No som una altra administració, som un govern local que també construïm país".