El Congrés rebutja l'ús del català amb el vot del PSC

Madrid.La primera intervenció en català al Senat va ser el 18 de gener d'enguany. El senador Ramon Aleu, del PSC, hi va defensar una moció sobre l'abandonament escolar. El mateix partit, ahir, va evitar al Congrés dels Diputats que també s'hi pogués parlar en les llengües cooficials. El diputat Daniel Fernández va criticar una iniciativa "unilateral" de CiU, PNB, ERC i BNG perquè va defensar que la pluralitat s'ha d'expressar al Senat, mentre que al Congrés "la llengua de treball" ha de ser el castellà.

Aquest posicionament, però, no va evitar un acte de protesta d'alguns diputats, que van decidir incomplir el reglament del Congrés que la iniciativa volia modificar. Van aconseguir trencar la monotonia i van estar a punt de fer el mateix amb la cintura del president del Congrés, José Bono. Primer va començar fent els ulls grossos amb el diputat del PNB, va criticar el d'ERC i va acabar ignorant el del BNG per no encendre més els ànims dels populars, que van acabar denunciant la permissivitat de Bono.

La primera a parlar va ser la diputada de CiU Montserrat Surroca, que va llegir una breu cita de l' Oda a Espanya de Joan Maragall, en català. Però va ser el portaveu adjunt del PNB, Aitor Esteban, qui va fer un pas més utilitzant l'euskera, i ho va fer durant gairebé tota la intervenció. Es va preguntar el per què de la prohibició i si el castellà era superior o què passava. El president del Congrés, José Bono, va esperar que Esteban abandonés la tribuna per reconèixer que la seva tolerància havia estat interessada. Pretenia demostrar que no li molesta escoltar parlar en euskera i que el Congrés no limita la llibertat de ningú. Dit això, va advertir que part dels diputats no entenen l'euskera i que "s'ha de parlar en castellà si no es modifica la llei".

Joan Tardà, d'ERC, no va voler ser menys. Abans de parlar en català va explicar que tancant la porta a l'ús de les llengües cooficials s'està abocant Catalunya "al conflicte". La bancada del PP se'n reia, i Tardà va reaccionar argumentant que quan els feixistes van entrar a Barcelona "també pensaven que la llengua era morta". El diputat del PP per Sevilla, Ricardo Tarno, indignat, va pujar a la tribuna per advertir Bono que permetre el català era "intolerable". "Li prego que es calmi", li va demanar el president del Congrés dues vegades.

Demagògia amb les llengües

Bono va explicar que no havia fet callar Tardà per impedir que "els que fan demagògia amb les llengües d'Espanya puguin titular que es prohibeixen les llengües o que s'impedeix la llibertat". Això sí, va advertir que era l'última vegada que ho permetia. "A partir d'ara aquí es complirà estrictament la llei, i l'únic idioma oficial és el castellà". Després, el portaveu del BNG, Francisco Jorquera, va utilitzar el gallec per llegir una cita però no va merèixer cap més comentari de Bono.

El portaveu del PP, Ignacio Astarloa, va defensar que l'oposició "inalterable" del seu partit a aquesta mesura es basa en el "més elemental sentit comú" perquè el Congrés és la seu dels representants d'una sola nació amb una única llengua comuna. Va veure el debat "extravagant, però no del tot innocent" perquè el va interpretar com "una peça del procés de desmuntatge que persegueixen des de fa uns anys" els nacionalistes. "Vostès defensen que el meu només és meu i que el de tots també és meu o no és de ningú", va resumir. L'actuació de Bono va rebre les crítiques del PP per no haver fet respectar la legalitat.

La proposta es va rebutjar amb els 333 vots en contra de PSOE, PP, UPN i UPyD i 24 a favor. El debat és vell. La legislatura passada es va estar a punt d'incorporar una normativa, molt limitada, que al final no es va aplicar. El juliol del 2009 diversos grups van enviar a Bono una carta demanant l'ús de les llengües cooficials. També hi faltava la firma del PP i del PSOE.