Una coincidència que no es repetirà fins al 2095

Barcelona.La lluna continua sent un dels elements de referència per fixar les efemèrides al calendari: l'utilitzaven les civilitzacions primitives i s'utilitza actualment per establir la data de Pasqua i altres festes mòbils. Segons el computus -el sistema creat per Dionís l'Exigu, monjo i matemàtic del segle VI-, el dia de Pasqua es correspon amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de l'equinocci de primavera. A partir d'aquí, cal comptar seixanta dies fins arribar al dijous de Corpus. "Segons com cauen les llunes s'ha d'esperar un cicle sencer i això provoca combinacions extremes, com la d'aquest any", raona Salvador Ribas, director científic del Parc Astronòmic Montsec.

Les diferents religions han superposat les seves efemèrides a les festivitats que el poble ja celebrava canviant el nom a aquestes celebracions astronòmiques i rurals. "El cristianisme va fixar el Nadal a prop del solstici d'hivern perquè les tradicions paganes el commemoraven; la Pasqua està vinculada a l'equinocci, a l'inici de la primavera; al solstici d'estiu s'hi va posar Sant Joan, i Tots Sants es correspon amb la tardor", il·lustra Ribas. L'evangelització del calendari va ser la manera que l'Església va trobar per exercir el poder i controlar el temps de la població, com llegeix l'antropòleg Adrià Pujol.

L'ordenació del temps s'ha seguit modificant, però encara es regeix pel firmament (els mesos vénen determinats per la lluna i els anys i les estacions, pel sol), que regala particularitats com la d'avui. L'última vegada que Corpus va caure en 23 de juny va ser el 1895 i la coincidència no es tornarà a repetir fins al 2095. Segons Pujol, "el més significatiu i interessant és que se superposa una icona del catolicisme barroc -el Corpus, el poble meravellat amb la fe- amb una festa que és tot el contrari, una de les màximes expressions laiques, Sant Joan, una festa del poble, la disbauxa".