La coalició anti-Gaddafi s'esquerda sota les bombes
D'acord a atacar Gaddafi. D'acord? D'acord a derrocar el seu règim. D'acord? D'acord que un comandament únic lideri l'operació militar. D'acord? Cada hora que passa hi ha més interrogants sobre l'abast i la coordinació de la intervenció a Líbia. I les esquerdes entre els suposats aliats que l'estan duent a terme es fan més grans. Només com a exemple, Noruega va dir ahir que els seus caces no farien cap missió fins que no s'aclareixi quin és el comandament de l'operació militar. Improvisació? Falta de lideratge? Interessos particulars? L'esquerda entre la coalició aliada es fa gran mentre Gaddafi manté la seva ofensiva contra els opositors com si res.
La des-Unió Europea Alemanya lidera les crítiques a l'operació militar dins de la UE
Els ministres d'Afers Estrangers de la UE van endurir ahir les sancions contra el règim de Gaddafi i van obrir la porta a una intervenció militar terrestre per fer arribar l'ajuda humanitària a Líbia. Més enllà d'això, la resta van ser retrets fins i tot entre els països aliats en l'operació militar. Itàlia va obrir una ombra de dubte sobre si els bombardejos realment s'ajustaven a la resolució de l'ONU. Bèlgica, país també aliat, va apuntar clarament com a objectiu derrocar Gaddafi, cosa que ningú fins ara no s'ha atrevit a fer. Mentrestant, Alemanya, que es va abstenir quan les Nacions Unides van votar la resolució dijous passat, manté que la missió té els seus riscos i els seus temors s'estan confirmant. I Bulgària, que no participa directament en l'operació, va qualificar la intervenció d'"aventura" motivada per interessos petroliers.
Quin comandament? La intervenció internacional no té un únic quarter general
Ni els mateixos aliats no s'acaben de posar d'acord en el nom de l'operació, de manera que en té, com a mínim, quatre. França l'ha batejada com a Harmattan (un vent africà), el Regne Unit com a Ellamy (sense traducció), els Estats Units com a Odyssey Dawn (Odissea a l'Alba) i el Canadà com a Mobile (Mòbil). Tants noms com bases operatives centrals. Una per a França, prop de Lió, una britànica prop de Londres i dues bases a Alemanya per als EUA. Definitivament, és com si els aliats remessin cadascú per la seva banda, sense un comandament unificat que, sempre fins ara, havia liderat i dirigit les operacions militars internacionals, des de l'Iraq fins a Kosovo passant per l'Afganistan. De moment el lideratge militar recau en els EUA però aquesta és una mesura provisional, diuen els aliats, que encara no ha estat donada per bona.
Un tempesta a l'OTAN França es nega que l'Aliança Atlàntica assumeixi l'operació
Una majoria de països de l'OTAN voldrien que l'Aliança Atlàntica es fes càrrec de l'operació. Per als estats més petits, amb Luxemburg com a exemple, seria l'única manera de participar en la intervenció, ja que els seus exèrcits són molt reduïts. Però França vol reservar a l'OTAN un paper "d'ajuda" i no central com ahir va deixar clar el seu ministre d'Afers Estrangers, Alain Juppé. Els francesos consideren que si l'Aliança Atlàntica participa en l'operació, es perdria el suport a la intervenció que ara hi ha entre els països àrabs com ara Qatar o la Unió dels Emirats Àrabs. Als Estats Units ja els va bé que l'OTAN no lideri els atacs, ja que el seu interès principal és no obrir un nou front de batalla.
Turquia i els països àrabs Es desmarquen dels atacs aeris, no previstos per l'ONU
El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, reclama que l'operació militar acabi al més aviat possible i que siguin els mateixos libis els que decideixin el seu futur. Amb molts interessos a Líbia i en plena disputa pel seu lideratge al món musulmà, Erdogan és un dels pocs interlocutors que mantenen línia oberta amb el mateix Gaddafi. Potser és per això que Turquia és qui posa més pegues a fer l'operació sota el paraigua de l'OTAN. I té un bon aliat, Alemanya. Mentrestant, tot i que matisades posteriorment, les declaracions del secretari general de la Lliga Àrab, Amr Mussa, que va criticar els atacs aeris, van calar entre alguns països àrabs.
Rússia i la Xina, crítiques Putin qualifica l'operació de "croada medieval"
Rússia i la Xina han defensat sempre el principi de la "no-intervenció" en els afers interns de cap país. Dijous, però, a la votació de la resolució contra Gaddafi a Líbia, es van abstenir i van facilitar així el llum verd a la intervenció. Però ahir el primer ministre rus, Vladímir Putin, va qualificar amb duresa els atacs de "croada medieval". Fins i tot el president rus, Dmitri Medvédev, li va retreure el to. La Xina va demanar per ahir una reunió urgent del Consell de Seguretat de l'ONU, a porta tancada, per tractar de la qüestió líbia. El diari oficial del govern xinès va acusar els països aliats de trencar "les normes internacionals".
