De la CHADE de Cambó a la Repsol de Brufau
BARCELONADavant l'expropiació de Repsol és important reflexionar sobre la complexa història de la presència de capitals estrangers a l'Argentina. Des de finals del segle XIX, rellevants consorcis empresarials britànics, alemanys, francesos, belgues i nord-americans van controlar els principals sectors econòmics del país: ferrocarrils, electricitat, gas, tramvies, metro, frigorífics de carn, petroli, telèfons, etc. I cal dir que les companyies estrangeres aconseguien tractes de privilegi i beneficis econòmics impressionants a base de subornar un bon grapat de polítics argentins, cosa que provocava sonats escàndols.
Hi hagué dues empreses espanyoles, la CHADE i la CHADOPYF, implicades en afers político-econòmics de considerables dimensions durant els anys 30 i 40, la denominada dècada infame de la història argentina. La Compañía Hispano-Americana de Electricidad (CHADE) fou un invent de Francesc Cambó concebut l'any 1920 per impedir que l'alemanya CATE, la principal companyia d'electricitat de l'Amèrica Llatina, fos decomissada pels aliats després de la Primera Guerra Mundial. En ser oficialment espanyola -encara que els espanyols mai tingueren més del 20% del seu capital-, la companyia ja no podia ser tocada. L'any 1936 els directrius de la CHADE (Cambó, Dannie Heineman, Joan Ventosa, etc.) feren dues operacions molt arriscades: primer, buidaren de patrimoni la companyia i ho passaren tot a una d'argentina -la CADE- per evitar els perills que es podrien derivar de la Guerra Civil Espanyola. A més, aconseguiren una escandalosa renovació de la concessió de subministrament d'electricitat al gran Buenos Aires, subornant tota mena de polítics: des del president Justo i l'intendent Vedia Mitre fins a ministres i regidors.
Tot això està prou documentat, atès que ho verificà la comissió d'investigació que presidia el coronel Matías Rodríguez Conde, formada l'any 1943. L'informe d'aquesta comissió acusava la CHADE de practicar la corrupció política, d'estafar els usuaris, de frau fiscal i d'evasió de divises. En el curs de la investigació foren detinguts els principals dirigents de la CHADE (el belga Brossens i els catalans Rafael Vehils i Andreu Bausili). El febrer del 1945, l'informe final de la comissió implicava directament Dannie Heineman, Francesc Cambó i Joan Ventosa -entre altres directius de la companyia- i en demanava el processament. Però la sang no va arribar al riu, atès que el coronel Juan Domingo Perón, llavors vicepresident del govern i secretari de Treball, ho aturà tot: es dissolgué la comissió investigadora i s'ordenà la destrucció del seu informe. Què havia passat? Us ho podeu imaginar: la gent de la CHADE havia convençut Perón de la inoportunitat d'atacar la companyia. En aquesta fosca operació hi jugà un paper fonamental, com a home pont entre Perón i la CHADE, un espavilat català, Josep Miquel Pepe Figuerola Tressols, un home amb una vida d'autèntica novel·la d'aventures.
En paral·lel, una altra companyia espanyola establerta a l'Argentina, la CHADOPYF (Compañía Hispano-Argentina de Obras Públicas y Finanzas), que construïa una línia del metro de Buenos Aires, fou també investigada per frau i corrupció el 1943, i el seu president -Rafael Benjumea Burín, comte de Gudalhorce, antic ministre de Primo de Rivera- va estar empresonat 4 mesos, tot i que el seu germà Joaquín era llavors el ministre d'Hisenda de Franco. Si bé la CHADOPYF fou finalment intervinguda pel govern argentí, la CADE-CHADE se salvà i simptomàticament fou una de les poques companyies estrangeres no nacionalitzades pel règim peronista. L'any 1958, quan finalitzava la concessió de la companyia, els seus propietaris autèntics, el consorci internacional SOFINA, foren prou forts per fer xantatge al govern d'Arturo Frondizi i aconseguir una fabulosa indemnització (126 milions de dòlars de llavors). Mentrestant, a Espanya, la CHADE era objecte dels atacs del milionari Joan March, vell enemic polític de Cambó i nou enemic econòmic de Heineman -la SOFINA era la propietària de la Barcelona Traction-. March fou molt més hàbil que tots dos. Amb l'ajut del ministre Suanzes, no sols aconseguí la Barcelona Traction, sinó que també féu que el govern de Franco intervingués i, finalment, dissolgués la CHADE (1948).
Privatitzacions per als estrangers
Durant els anys 90 el president argentí Carlos Menem impulsà una política de privatitzacions que tornà a deixar en mans estrangeres, sobretot espanyoles, els principals sectors econòmics: petroli, telèfons, electricitat, gas, aviació, etc. Des de llavors, a l'imaginari col·lectiu argentí retornà la imatge que les companyies estrangeres, com sempre amb la complicitat de polítics corruptes, controlaven l'economia del país i actuaven només guiades per l'objectiu de treure el màxim de beneficis. Exagerada o no, aquesta és la percepció que predomina avui a l'Argentina i fóra bo no oblidar-ho. Sembla clar que Repsol no té la força econòmica ni política que tenia la SOFINA fa 60 anys. I ja veurem fins on arriben els suports de la Unió Europea i d'Obama a la companyia espanyola.
