BARCELONAEl 16è congrés de CDC va fixar la recerca d'un estat propi com una de les prioritats del partit. Durant la setmana següent al conclave, els dirigents d'Unió, l'altre 50% de la federació CiU, es van veure obligats a respondre què els semblava aquest nou horitzó que havia fixat Convergència. "La posició democristiana és plenament compatible amb el que surt del congrés dels nostres socis", es van afanyar a assegurar els líders d'Unió.
Són conegudes les discrepàncies entre el sector sobiranista de CDC i el nucli dirigent d'Unió, encapçalat per Josep A. Duran i Lleida. El líder democristià sempre ha defensat que la independència de Catalunya "divideix i frustra", i la seva "utopia", segons defensa, és la confederació. Una opció a la qual s'aferren els democristians en la ponència política que defensarà la direcció al congrés que es farà a Sitges els dies 12 i 13 de maig.
Tot i diferir en l'etapa final de l'exercici de la sobirania catalana, els dos partits, en les seves respectives ponències, fan una defensa tancada del pacte fiscal i de la singularització catalana en matèria de finançament. Unió posa més èmfasi en aspectes socials i ideològics. I destaca el grau de pobresa a què s'ha arribat a Catalunya. Aquests són els principals eixos de les ponències polítiques dels dos partits. To similar, diagnòstic coincident -des de prismes diferents- i matisos importants en l'àmbit nacional que marcaran el programa electoral de la federació en els pròxims comicis catalans.
Eix nacionalDe l'estat propi de CDC a la sobirania confederal d'Unió
Després d'una negociació que va comandar el mateix president de la Generalitat, Artur Mas -a qui acompanyaven Francesc Homs, secretari general de Presidència, i Gerard Figueras, president de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC)-, CDC va decidir incloure el terme estat propi en la seva ponència política. L'equació formulada pels convergents inclou aquests elements: Catalunya=nació+estat.
Unió aposta per la "sobirania confederal". Reconeix el dret a l'autodeterminació de Catalunya -"el que alguns anomenen dret a decidir ", en clara al·lusió al llenguatge de CDC- però del seu posicionament se'n poden desprendre dues interpretacions. Que primer cal un estat propi per després decidir si federar-se o no, i que la solució federal sigui pactada des d'un inici amb els seus socis -en aquest cas, Espanya-. En el seu manifest fundacional, els democristians parlen d'una confederació ibèrica.
En tot cas, malgrat que l'objectiu final difereixi, les ponències dels dos partits aclareixen que cal anar de bracet "de grans majories socials" abans de prendre una decisió sobre el futur de Catalunya. "La cohesió que volem per al país ens impedeix dividir-lo", assegura el document d'Unió, mentre que CDC crida a aconseguir "grans majories" cap a la plena sobirania.
Pacte fiscalUnió no es refereix a fer una consulta pel nou model
El pacte fiscal, un model de finançament que busca singularitzar Catalunya fent-la sortir de la Lofca, va ser la proposta estrella de CiU en les eleccions catalanes del 2010 i en els comicis espanyols del 2011. Les dues ponències coincideixen plenament a defensar-lo i fixen dues línies vermelles: escapar-se del règim comú i limitar la solidaritat amb la resta de l'Estat a la meitat.
La ponència democristiana, tanmateix, no parla d'una consulta -ni prèvia ni posterior a una negativa del govern espanyol-, mentre que la convergent convida el Govern a fer servir la llei de consultes aprovada recentment al Parlament per legitimar el nou model. Ara bé, no parla -com alguna vegada ha insinuat el Govern- de la celebració d'un referèndum previ.
Fonament ideològicUnió, orgullosa de la seva història i el seu personalisme comunitari
En la seva ponència, els democristians destaquen els seus 80 anys d'història i, molt especialment, la seva inspiració en el "personalisme comunitari" que formula Emmanuel Mounier. Com ja s'intueix en el seu manifest fundacional, Unió s'esforça a deixar clar que està tan en contra del "capitalisme salvatge" -fruit de l'individualisme portat a l'extrem- com de l'intervencionisme soviètic d'arrel comunista.
CDC, que neix com a partit aglutinador a les acaballes del franquisme, no s'estén en la seva ideologia -es considera més un moviment nacional que no pas un partit, i dins seu hi ha liberals, socialdemòcrates i centristes-, sinó que posa èmfasi en l'orientació del catalanisme del segle XXI. És a dir, el que pensa en Catalunya com a nació i com a estat.
Valors i actitudsDe l'actitud convergent a la doctrina social de l'Església
El nou secretari general de CDC, Oriol Pujol, sempre destaca que el fet diferencial del seu partit és l'actitud convergent. Una actitud que "defineix els que saben que fan una cosa que els transcendeix". Pel que fa a valors, els nacionalistes destaquen la llibertat, la transparència, el treball, la solidaritat, la justícia social i la integració.
La ponència d'Unió posa molt l'accent en la seva arrel cristiana i en el principi de responsabilitat personal. Un dels redactors del text, Manel Silva, explicava aquesta setmana que cal que la gent sàpiga el cost dels subsidis per dur a terme un exercici de conscienciació. La ponència aposta per "assumir i exercitar sense complexos" la doctrina social de l'Església.
Sortida de la crisiMesures de creixement a CDC, economia social a Unió
El congrés de CDC va quedar mediàticament monopolitzat per l'agenda nacional, però s'hi va aprovar una esmena en què s'alerta del perill de trencament social a causa de la crisi. Per això, la ponència demana "mesures de creixement" combinades amb l'austeritat pressupostària.
Els democristians reclamen adoptar el model d'economia social de mercat com a punt intermedi entre el capitalisme individualista i l'intervencionisme socialista. "El mercat no té ànima, però Unió sí", es llegeix en la ponència, que fixa reduir la pobresa com a objectiu bàsic.