CDC sospesa presentar Mascarell com a alcaldable per Barcelona

BARCELONA.La gran aspiració personal de Ferran Mascarell ha estat sempre ser l'alcalde de Barcelona. L'actual conseller de Cultura ho va intentar dues vegades quan militava al PSC, però les seves males relacions amb l'aparell del partit ho van impedir. Finalment, va optar fins i tot per canviar de partit, i gràcies a un treball d'orfebreria de la Fundació CatDem, dirigida per Agustí Colomines, va reaparèixer a la Casa Gran d'Artur Mas. El president de la Generalitat li va oferir la cartera de Cultura, que va acceptar gustosament, però la possibilitat de convertir-se en candidat a l'alcaldia de Barcelona amb CiU torna a estar oberta, segons ha pogut saber l'ARA de fonts del seu entorn.

El nom de Mascarell està damunt la taula de Mas en el marc d'una operació de CDC per conquerir la majoria social a Barcelona. CiU va guanyar les eleccions municipals del maig de l'any passat, però governa amb una minoria molt precària, apuntalada per un PP incòmode que cada vegada posa més car el seu suport. Els nacionalistes volen fer un doble salt en el pròxim cicle electoral, primer aconseguint la majoria absoluta al Parlament amb Artur Mas a les eleccions catalanes del 2014, i després aconseguir-la a l'Ajuntament de Barcelona a les municipals del 2015. El primer objectiu el veuen més fàcil que el segon. La distància dels 14 regidors que té CiU al consistori fins als 21 de la majoria absoluta és molt difícil de superar si no és que es fa una aposta dirigida obertament a captar tot l'electorat socialista que pugui estar desencantat amb la crisi del PSC. I per fer aquesta operació, el nom de Ferran Mascarell és el que té més opcions.

Entrebancs interns

A nivell de calendari, l'operació no té problemes, perquè Mascarell haurà completat una legislatura al govern i en cas que CiU torni a guanyar les eleccions catalanes, pot deixar l'executiu i té gairebé un any de temps per llançar la seva campanya a l'alcaldia. Personalment, tampoc hi ha problemes perquè ser alcalde de Barcelona és una de les seves aspiracions i la conselleria de Cultura, amb un pressupost cada cop més baix, no li ofereix gaire marge. Políticament hi ha més entrebancs de caire intern al si de CDC. Mascarell gaudeix d'una bona sintonia amb Artur Mas i el president de la Generalitat li està agraït pel pas que va fer. Tampoc és un problema per a Xavier Trias, que no té clar si estaria en disposició d'afrontar un segon mandat al consistori a causa de la seva edat. El principal obstacle de la candidatura de Mascarell són les aspiracions de l'actual tercer tinent d'alcalde, Antoni Vives, que no amaga la seva voluntat de convertir-se en el successor de Trias.

L'actual regidor d'Hàbitat Urbà és una persona clau de l'equip de Trias, havia estat secretari del govern quan Artur Mas era conseller en cap, però es va enfrontar amb el pinyol convergent que aleshores integraven Francesc Homs, Oriol Pujol i David Madí, i va ser desterrat al consistori barceloní, en un moment en què CiU estava a l'oposició i en què res apuntava a una possible victòria nacionalista. La seva tasca de renovació del discurs convergent a la capital catalana ha estat clau per aconseguir situar Trias a l'alcaldia. Actualment és un dels ferms opositors a un pacte estable amb el PP. Però tot això no li ha servit per ser rehabilitat i continua sense tenir gaires simpaties al Palau de la Generalitat ni al partit, on té pocs suports orgànics.

L'opció de Mascarell agrada a la direcció nacionalista perquè estan convençuts que el seu prestigi i el seu perfil socialdemòcrata el converteixen en el millor candidat per sumar els regidors que li falten a CiU per arribar a la majoria absoluta. El càlcul que fan els nacionalistes és que el PP difícilment pujarà més, però que té un electorat molt fidel que el mantindrà en les posicions actuals. En canvi, el PSC continua en caiguda lliure. Consideren que l'elecció de Jordi Martí com a cap de l'oposició i possible alcaldable no farà canviar aquesta tendència perquè el problema de l'esquerra és estructural, no de persones.

Transversalitat ciutadana

Es dóna la circumstància que Martí, que era delegat de Cultura durant el mandat de Jordi Hereu, és un deixeble de Mascarell. Des de CiU tampoc confien en una remuntada espectacular d'ERC, tant si repeteix Jordi Portabella com si els republicans opten per renovar el seu cap de llista. Per tant, han arribat a la conclusió que si no volen dependre de ningú, el millor és presentar un candidat que projecti transversalitat ciutadana i que se situï en la centralitat electoral barcelonina. Un perfil que Antoni Vives no reuneix, pel seu marcat accent sobiranista i perquè "va massa per lliure", com li retreuen encara els seus companys de files.