CatalunyaCaixa vol mantenir la marca un cop venuda

BARCELONA.El Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB), l'entitat pública que controla el Banc d'Espanya i que acaba d'adjudicar Unnim al BBVA, comença a escalfar els motors per seguir un procés similar amb CatalunyaCaixa a la tardor. Fins ara, s'ha parlat de vendre per parts l'entitat que presideix Adolf Todó, possibilitat molt remota segons fonts coneixedores de la negociació. En canvi, va prenent força l'esquema contrari: CatalunyaCaixa busca una entitat que vulgui mantenir la marca independent dins d'un grup, com Banco Santander ha fet amb Banesto des que va anar a parar a les seves mans el 1994.

La idea és que l'entitat, fruit de la integració de les antigues caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa, pugui seguir com fins ara, però amb un soci de referència que la pugui fer sortir a la borsa amb garanties. Però abans de CatalunyaCaixa, el FROB haurà de subhastar Banc de València i Nova Caixa Galicia. La setmana que ve ja es començarà a repartir el quadern de venda de Banc de València, pel qual han mostrat interès BMN (en el qual s'ha integrat Caixa Penedès), Banco Popular, i fins i tot el BBVA i Banco Santander. La venda de la filial de Bankia es podria tancar a finals d'abril. L'entitat gallega serà la següent (compta amb uns actius de 76.000 milions). En aquest cas, tornen a sortir els mateixos candidats, als quals cal afegir Banc Sabadell i CaixaBank.

Però el peix més gros que manté el FROB és CatalunyaCaixa, amb uns actius de 81.000 milions d'euros (a falta de la publicació dels resultats del 2011). La col·locació es realitzarà a l'octubre, però com que el procés d'integració al sistema financer espanyol és tan ràpid, ja hi ha hagut qui hi ha mostrat interès. Tornen a sortir els mateixos noms d'abans, però amb una tendència a la reducció de possibilitats, perquè la característica que tenen en comú Nova Caixa Galicia i, especialment, CatalunyaCaixa és la seva dimensió. Falta veure si Banco Popular pot assumir una integració d'aquesta mena, si a més és té en compte que acaba de tancar l'absorció de Banco Pastor. Fins i tot Banc Sabadell, que també està a punt d'iniciar la digestió de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), es pot trobar en la mateixa situació si decideix presentar una oferta en ferm d'aquí uns mesos.

Això significa que les possibilitats reals de trobar un comprador es redueixen als tres més grans: el BBVA, Banco Santander i CaixaBank. Bankia sembla que no compta en aquest procés de consolidació, perquè al ministeri d'Economia no li acaba d'agradar que una entitat que ha rebut ajudes del FROB protagonitzi una integració.

Crisi del deute

En tot cas, altres fonts del sector van argumentar que els analistes internacionals no acaben d'entendre l'interès dels grans bancs locals per créixer encara més en el mercat espanyol, penalitzat pels problemes de la crisi del deute sobirà. Gran part de les preguntes de la roda de premsa d'analistes realitzada fa una setmana pel BBVA per justificar la compra d'Unnim van anar en aquesta direcció. La resposta era clara: el cost per al comprador ha estat zero en liquiditat, a causa de la protecció d'actius generosa del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD).

Mentre els administradors de CatalunyaCaixa consideren les opcions de futur, la gestió s'ha encaminat a l'oferta de productes nous per mantenir el vigor de la marca, segons van assegurar les mateixes fonts. En aquest sentit, l'entitat acaba de llançar un sistema d'assessorament personalitzat a casa del client, un model que fins ara era exclusiu de la banca privada, un àmbit en què precisament CatalunyaCaixa ha crescut en 15.000 usuaris en un any.

També ha volgut innovar en la dinamització de la venda d'habitatges, a través d'un producte que ofereix una assegurança contra l'atur que no té cost per al client si es queda un pis de la seva cartera. CatalunyaCaixa va aprofitar les oportunitats del mercat durant l'any passat per llançar el dipòsit Fiscal, que minimitza la càrrega impositiva dels rendiments, i els dipòsits Triple Euríbor i ADN, que van permetre un creixement de 768 milions el 2011.