Catalunya pot prescindir de les nuclears?
Els experts asseguren que la transició cap a un món sense nuclears és possible des del punt de vista tècnic, però tindria un gran impacte sobre l'economia. Això se suma al fre a les renovables d'Espanya.
Barcelona.El tsunami que va provocar l'accident nuclear de Fukushima l'11 de març encara és viu. Les enormes onades ja no colpegen la costa japonesa, però sí que sacsegen amb força el model energètic mundial. El principal testimoni és el viratge de 180 graus de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que s'ha compromès a tenir desconnectades les 17 centrals nuclears del país el 2022.
La pregunta és pertinent, per bé que n'espanta alguns i n'encoratja altres: si la locomotora europea es pot permetre prescindir de l'energia atòmica, per què no podria fer-ho un país més petit, com ara Catalunya? La resposta no és fàcil i enfronta detractors i partidaris de la nuclear. Per començar, Alemanya i Catalunya presenten diferències substancials en l'àmbit energètic. L'energia atòmica absorbeix el 26,1% de la generació elèctrica alemanya, mentre que Catalunya depèn en un 53% de la nuclear. El pes de l'energia atòmica a les llars catalanes és molt superior al del conjunt d'Espanya, que depèn en un 19,1% de la nuclear. Aquest desequilibri s'explica per la ubicació de tres de les vuit centrals nuclears espanyoles en territori català: Ascó I, Ascó II i Vandellòs II.
Si Catalunya figurés en el rànquing mundial de producció nuclear, només tres països la superarien pel que fa a la contribució de la nuclear a la producció d'electricitat: Lituània, França i Eslovàquia.
La principal incògnita a resoldre és quina font d'energia seria capaç d'assumir el protagonisme que ara té la nuclear a casa nostra i a quin preu (econòmic i ecològic). L'estudi Catalunya solar assegura que, amb una inversió anual d'entre 60 i 80 euros per càpita, es podria assolir una cobertura elèctrica 100% sostenible el 2050, gràcies principalment a l'eòlica i la solar fotovoltaica.
Però no tothom comparteix aquest punt de vista. Antoni Tahull, membre de la comissió d'energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, incideix en les diferències entre Alemanya i Espanya. Mentre el país germànic té possibilitats d'abastir-se energèticament de molts països, amb una capacitat d'interconnexió que cobreix el 30% de la demanda del país, la taxa d'interconnexió espanyola és del 4%.
Encariment de la llum
L'apagada nuclear a Espanya comportaria -segons Tahull- un encariment del preu de l'electricitat del 20%, que s'hauria de sumar a la pujada del 20% que hauria d'aplicar-se abans del 2013 si el govern espanyol vol complir el compromís d'acabar amb el dèficit tarifari (diferència entre el preu que paguem per la llum i els costos del sistema), que a finals del 2010 sumava 21.000 milions d'euros. Amb aquest encariment "quedaríem despenjats del grup de països europeus més desenvolupats i Espanya es convertiria en Portugal o Grècia", diu Tahull.
Aquest expert conclou que la transició cap a una Espanya no nuclear "és tècnicament possible, però els efectes econòmics serien de grans dimensions". Les centrals nuclears són instal·lacions pràcticament amortitzades a Espanya i l'aposta per les renovables requereix una forta aposta inversora per part de l'Estat, ja que moltes d'aquestes energies verdes, com l'eòlica o la solar, encara no són rendibles per si soles. Espanya és el segon país europeu amb potència eòlica instal·lada, només per darrere d'Alemanya, i té empreses punteres al món en aquest negoci, com Iberdrola, Acciona o Gamesa. Però la crisi econòmica i la necessitat de reduir el dèficit tarifari han portat l'executiu espanyol a reduir substancialment les primes a les renovables. Vet aquí la contradicció: mentre es pensa en un món energèticament més sostenible, es frena el desenvolupament de les renovables (Alemanya duplicarà la seva inversió en renovables fins al 2022).
A Catalunya el pes de les renovables en el sistema elèctric és del 17,5%, just la meitat que en el conjunt d'Espanya. En l'eòlica, una de les renovables més madures, Catalunya només concentra el 4% del total, malgrat concentrar el 20% de la demanda elèctrica de l'Estat. A més, el concurs eòlic adjudicat pel tripartit està en dubte i és als tribunals.
Cal recordar que Catalunya no té plenes competències en energia, sinó que forma part del sistema espanyol i no pot actuar autònomament. El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, ha dit que "no es tancarà cap nuclear abans que facin 40 anys" (les catalanes els faran entre el 2023 i el 2027).
El consell econòmic del Govern, el Carec, ha proposat que el sistema energètic no exclogui l'energia nuclear, i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible ha demanat que s'estudiï el tancament de les centrals. El president Artur Mas és defensor de l'energia atòmica, mentre que el PSC acull partidaris i detractors.
En qualsevol cas, tots consideren que la transició cap a un nou model energètic ha de comptar amb un fort lideratge polític i els ciutadans han de respondre's la següent pregunta: quant estem disposats a pagar per la llum?
