Suècia i Catalunya són, en aquest ordre, els països on el tipus màxim de l'IRPF és més elevat d'Europa. Els ciutadans més rics d'Alemanya paguen un 45% del seu salari en impostos sobre la renda, mentre que a França n'abonen el 41%. Des de l'última reforma del govern espanyol, els ciutadans més rics de Catalunya pagaran un 56%, un nivell que només superen a Suècia, amb un 56,5%. Una comparació que va remarcar fa uns dies el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, per a qui aquesta realitat pot acabar "asfixiant" Catalunya.
De fet, no només el tipus màxim és molt similar. Un català que cobra el salari mitjà del país paga exactament el mateix IRPF que un suec en la mateixa situació: un 30%. Tot i això, hi ha una diferència clau: a Suècia el tipus màxim de l'IRPF el paga qui cobra el 50% més que el salari mitjà del país, mentre que un català ha de percebre més de 12 cops el salari mitjà propi. El tipus màxim, per tant, afecta proporcionalment molts més suecs que catalans.
Diferències en l'IVA
De la mateixa manera, la resta d'impostos allunyen força el model fiscal de dos països d'una mida molt similar -a Catalunya hi viuen 7,4 milions de persones i a Suècia, 9 milions-. Especialment diferent és l'altre gran impost existent, l'IVA, que Suècia fixa en un 25%, mentre que a Catalunya és del 18% en la majoria dels casos. Així, tot i que la recaptació dels dos països en impostos sobre el capital és molt similar, Suècia recapta molt més en els que graven el consum i el treball.
Una altra gran diferència, a més, és l'aposta que els nòrdics fan per la fiscalitat mediambiental. Una partida amb què el 2010 van recaptar més de 9.500 milions d'euros, gairebé quatre vegades el dèficit previst per a Catalunya aquest 2012. També s'explica la recaptació sueca més alta perquè, a més d'una pressió fiscal més elevada, el seu procés és més efectiu. Mentre que a Catalunya l'economia submergida ronda el 22% del PIB, a Suècia aquesta xifra baixa al 16%.
Tanmateix, l'esforç fiscal més gran dels nòrdics no és motiu de debat continu, com passa en altres països europeus, i se'n sorprenia un article del diari anglès The Guardian titulat "On els impostos superen el 60% i tothom és feliç pagant-los". "Estic molt content de pagar aquests impostos perquè sé que estic rebent valor per als diners en el futur", afirma un assessor legal suec en el reportatge.
La diferència entre els impostos de Suècia i Catalunya no és equivalent a la despesa social dels dos països. A Suècia gasten proporcionalment més en aquestes partides i els serveis que reben els ciutadans en noten les conseqüències.
Malgrat tot, els suecs no disposen d'algunes proteccions pròpies dels catalans. Així, per exemple, al país escandinau existeix el copagament sanitari, que obliga a pagar entre 10 i 20 euros per ser atès pel metge de capçalera, i més de 30 euros per les visites d'un especialista. En tot cas, la llei estableix que cap ciutadà pagarà més de 100 euros anuals en aquest concepte. A partir d'aquest límit, és gratuït. A més, tenen garantit per llei que cap llista d'espera a la sanitat trigui més de 90 dies.
Igualment, per tenir dret a un any d'atur els suecs han de tenir una pòlissa privada. Per contra, un empresari no pot acomiadar els seus empleats excepte en casos molt concrets.