Carles Feixa: "Hi ha el risc que la violència es converteixi en estructural"

D'on prové aquesta violència que hem tornat a veure a Barcelona?

Aquest nou cicle d'expressions juvenils va començar el 2001 a Gènova arran de la cimera antiglobalització i la mort del jove Carlo Giuliani. I a Catalunya s'inicia arran de l'anterior vaga general el 2010 i, després, amb el moviment dels indignats . Recentment hi ha hagut una nova irrupció del neoanarquisme tecnològic, que té majoritàriament un rostre no violent però que en ocasions té expressions violentes. I les forces de l'ordre, desconcertades, a vegades s'han vist superades per la situació i reaccionen amb força.

S'ha radicalitzat la violència?

Sempre hi ha hagut fascinació per la violència per part dels joves -ja hi va haver casos similars durant les protestes antiglobalització- però la diferència és que ara hi ha causes més profundes que l'alimenten i abans era més conjuntural.

Què l'alimenta?

Hi ha un malestar profund que és normal amb un 50% d'atur juvenil i amb gent desnonada. Per això els indignats tenen suport. És una qüestió d'expectatives: quan les coses estan malament i sembla que van a pitjor, la violència es manifesta. Quan no hi ha sortides per canalitzar la ràbia, s'expressa amb violència. Els governs i els bancs han d'entendre que si les mesures d'ajustament no tenen contrapartides aboquen a la violència. I el perfil no és només el d'un jove marginal sinó que hi ha persones normals i corrents que reaccionen a la desesperada.

Es repetiran aquests esclats?

Sens dubte, però ara s'ha de veure si es convertiran en l'element central de les protestes o si seran marginals. Hi ha el risc que aquesta violència conjuntural es converteixi en estructural. Catalunya i Espanya entren en un cicle en què s'haurà de decidir si les protestes seran a la grega o a la islandesa.