"Camps és un aprenent de Berlusconi en la degradació democràtica"

Vicent Partal (Bétera, 1960) és un pioner a la xarxa, que celebra els 15 anys de Vilaweb i viu uns dies intensos i esgotadors lluitant pel retorn de TV3 al País Valencià. Es mostra indignat amb l'actuació de Camps, veu la independència de Catalunya a prop, creu que el final d'ETA serà lent i defensa el periodisme en plena explosió de les xarxes socials.

Què significa l'apagada de TV3 al País Valencià?

Camps és com un aprenent de Berlusconi, i ha superat una barrera més en la degradació democràtica. Ha usat una trampeta legal obscura.

Hi veu algun punt d'inflexió en positiu?

Sí, és la gota que ha fet vessar el got. A Itàlia fa anys que busquen la fórmula de tombar Berlusconi i al final sembla que ho aconseguiran pel tema de la prostitució i pel moviment de les dones. Amb TV3, Camps ha trepitjat un ull de poll i ha provocat fractura al seu partit. L'Ajuntament de Castelló, governat pel PP, ha fet una moció exigint que torne TV3.

Com veu la relació de Catalunya amb el País Valencià?

Per a la majoria del nacionalisme català el País Valencià és un objecte estrany. Ara està emergint un independentisme majoritari que vol evitar confrontacions. Jo en dic independentisme gandul. Vol que tot siga sense problemes i, per tant, si ens traiem València de sobre, millor. El que passa és que quan els valencians reaccionem, veuen que no poden deixar-ho caure així.

Falta coneixement mutu...

No estem dient: "És que no ens ajuden i per això caiem". No, no, no... La culpa la tenim els valencians, la nostra incapacitat de convertir el nacionalisme valencià en alternativa a Camps. El nacionalisme valencià cultural ha sigut molt poderós i el polític ha sigut raquític. L'única alternativa ideològica organitzada al PP és el nacionalisme. Ara, no sabem convertir això en diputats.

Catalunya serà independent?

Segur, i ho veurem molt ràpid. Per això cal plantejar el debat sobre què passarà amb els Països Catalans. Jo faig la broma de dir que els valencians ens conservarem més joves, vosaltres us tornareu uns vells decrèpits, perquè la lluita tonifica. Una vegada el pare Batllori em va dir: "Jo no sóc independentista, no puc tolerar perdre Ausiàs March".

Veu el final d'ETA imminent?

El canvi en el procés basc és que l'esquerra abertzale ha pres una decisió unilateral i a consciència. Crec que serà dolorós i lent, no en veurem fruits immediats... L'Estat hi seguirà posant totes les traves que puga, i el nacionalisme basc haurà de fer molts sacrificis, però sóc optimista perquè el final d'ETA ja no depèn d'Espanya, ho han decidit ells.

Troba a faltar l'etapa en què feia de periodista d'internacional?

No s'ho ni pot imaginar, molt. Em va emocionar a Egipte veure un moviment de masses en un país àrab on no es cremava ni una bandera: ni americana ni israeliana ni del veí. Era un moviment democràtic a favor d'ells, no en contra de ningú. Gràcies a internet la gent ha vist com vivim aquí o com viuen a Alemanya i han decidit que volen viure igual.

Una revolta que ens afectarà.

Jo estic preocupat perquè els europeus passem d'això. Trípoli està més a prop de Palma que París, i els europeus no ens estem comportant com caldria. Que els països del Magrib entren en un procés democràtic seria una de les millors notícies que podríem tenir en el planeta sencer en dècades. I el risc de caure en l'integrisme hi és si des d'Occident els tornem a fallar.

Vilaweb celebra els 15 anys.

Vam sortir els mateixos dies que Yahoo. Però no era visionari. Simplement vam veure un forat i ens vam tirar a la piscina.

I ara viu una nova revolució, la de les xarxes socials.

Aquesta és més forta. La web i el PC s'han fet vells i tot passa al mòbil. Si tot el que ha passat fins ara ha sigut amb un 45% de la població connectada, imagine's quan s'arribe al 100%. Serà demolidor.

Creu en el periodisme ciutadà?

En termes democràtics és extraordinari que tothom puga publicar. Ara, publicar a internet no et fa periodista. Hem de mantenir espais que mantinguen la marca periodística, a Vilaweb procurem no adormir-nos i ser els primers a innovar.

Com ha viscut Wikileaks?

Em fascina que queden un 80% de papers sense desclassificar i que ja ens n'hàgem cansat. La decepció és que Assange ha convertit una cosa important en benefici personal.

AmbLa Vanguardia en català, la llengua guanyarà al quiosc.

No som els catalanistes els que fem triomfar el català, són els no catalanistes. Jo he estat a Letònia, Eslovènia, Croàcia i Estònia la nit en què s'han fet independents, i he entès que la independència no la proclamen mai els independentistes. Sense ells no és possible, però no la proclamen ells. Quan La Vanguardia només tarda 130 anys a entendre què parlen els seus lectors, penses, ja podrien haver-se'n adonat abans, però que facen el pas és tan significatiu i positiu!