El joc de l'amagatall va donar bons resultats a Francisco Camps. El PP, que va ocultar la imatge del president de la Generalitat fins a l'últim moment i va plantejar les eleccions en clau nacional, va revalidar anit la seva majoria absoluta. El cap del Consell comença ara la seva tercera legislatura malgrat trobar-se a les portes d'un judici pel cas dels vestits i amb la possibilitat de ser jutjat per presumpte finançament irregular dels populars valencians lligat al cas Gürtel. El PSPV de Jorge Alarte té els pitjors resultats de la seva història. La sorpresa de la jornada la van donar EU i Compromís, que van superar, encara que per separat, la temuda barrera del 5% per entrar a les Corts.
Finalment va haver-hi vot de càstig a un PP esquitxat pels casos de corrupció, però més fort cap al PSPV, que no ha sabut deslligar-se de la gestió de la crisi de Rodríguez Zapatero (a la qual s'acull Alarte per no dimitir). Amb un percentatge de participació gairebé idèntic al de 2007, els populars van perdre quatre punts i més de 150.000 vots. Malgrat guanyar un diputat, la victòria de Camps no va ser històrica (sí la de 2007); sí que ho va ser la derrota dels socialistes, amb una caiguda de set punts, 200.000 vots i cinc escons. El líder del PSPV va aconseguir una cosa impossible: baixar la barrera psicològica del 30%.
El tast dolç va ser per a Compromís i EU que, malgrat no repetir la coalició que fa quatre anys va evitar que les dues formacions quedessin fora de les Corts, van aconseguir una important mobilització que es va traduir, respectivament, en sis i cinc diputats. Junts van sumar gairebé 300.000 vots i un 13%. La coalició liderada per Morera va aconseguir desmentir totes les enquestes, que no confiaven en la seva estirada. Cal assenyalar també l'important suport que va obtenir UpyD que, malgrat presentar-se per primera vegada i sense una base sòlida a el País Valencià, va aconseguir més de 56.000 vots.
La victòria del PP es va repetir a les tres capitals de província. Els alcaldes populars d'Alacant i Castelló no només van revalidar les seves majories absolutes, sinó que les van ampliar en detriment d'un PSPV que també va sofrir el transvasament de vots als partits minoritaris. A la capital alacantina, Sonia Castedo va sumar tres regidors més, mentre que els socialistes encapçalats per la número tres del PSPV, Elena Martín, van experimentar una caiguda de sis edils, quan el 2007 van tenir l'alcaldia a l'abast de les mans. EU, per la seva banda, va tornar al consistori amb dos representants, i UpyD va aconseguir la seva màxima representació institucional al País Valencià amb un escó.
A la capital de la Plana els populars d'Alberto Fabra també van guanyar pes en un regidor, mentre que els socialistes van perdre'n tres amb Juan María Calles. També va tornar EU amb un regidor, mentre que el Bloc va duplicar la seva representació i va aconseguir els dos escons. L'alcaldessa de València, Rita Barberá (que inicia el seu sisè mandat), va ser l'única que no va créixer en representació i va perdre un regidor.
Els partits petits, que tindran la clau de la governabilitat en un bon nombre de grans ciutats, no van evitar el desastre socialista en grans ciutats històricament sota el mandat del puny i la rosa com Elx, Gandia i Benicàssim.